Treva en el veto a les exhumacions del Valle de los Caídos

Treva en l’insòlit enfrontament que lliura el prior del Valle de los Caídos, Santiago Carrera, amb la família Lapeña, que lluita des de fa anys per aconseguir exhumar les restes de dos parents enterrats al mausoleu franquista, en un episodi que recorda el millor cine de Luis García Berlanga. La retirada del recurs contenciós administratiu en la seva croada personal contra les exhumacions permet per fi reprendre els treballs arqueològics i forenses que es porten a terme en el conjunt monumental d’El Escorial des del novembre de l’any passat.

No ha sigut senzill: el religiós va convertir una sentència ferma de fa dos anys –que obliga a permetre l’accés d’experts al lloc– en una surrealista lluita de poders que ha finalitzat després de rebutjar recórrer al Senat per explicar el seu punt de vista i forçar una controvertida visita de senadors del PP i el PNB –ara anul·lada– a l’abadia amb l’objectiu d’intentar raonar amb el prior. La pregunta és: ¿com és possible que el superior d’un monestir pugui amenaçar de no complir la llei sense immutar-se? La resposta: pot fer-ho i ho va fer sota el fonament que els treballs arqueològics podien malmetre la basílica on també està enterrat el dictador Francisco Franco i el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera.

Desautoritzat

L’única persona amb autoritat sobre Carrera és l’abat del seu orde a França. Ni l’Església ni l’Estat tenen potestat sobre ell perquè l’estatus que regeix el Valle de los Caídos és un conveni que data de 1958 subscrit entre l’abadia de Santo Domingo de Silos i la Congregació de la Santa Creu, fundada a Le Mans (França). És a dir, l’únic superior a qui guarda acatament és un abat francès. El Valle de los Caídos és una espècie de Christiana. Un lloc no sotmès a la llei de la resta dels mortals. La decisió del prior benedictí arriba després de ser

desautoritzat públicament pel mateix president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, i la intermediació del PP, que assegura que va contactar amb el prior per fer-li arribar la sensibilitat de les famílies i intentar desbloquejar la situació.

Tot i això, l’elefant continua a l’habitació malgrat la bufada d’aire fresc i sembla que hi seguirà durant un temps indefinit. La impossibilitat de l’Administració pública i de l’Església espanyola d’exercir autoritat sobre aquest lloc no té fàcil solució. El senador del PNB Jokin Bildarratz

Notícies relacionades

La 'resurrecció' lluminosa de la polèmica Creu dels Caiguts de Callosa

Exaltar Franco desgrava com fer donacions a una oenagé

va preguntar al ministre de Justícia, Rafael Catalá, sobre els terminis per revisar aquest acord esperpèntic i la resposta sobre això no hauria pogut ser més incerta: «Esperem que es generi un consens polític i social, que sapiguem cap on volem caminar». I es va escudar en l’informe d’una comissió d’experts sobre el Valle de los Caídos que aconsellen replantejar el conveni quan existeixi un consens real.

La llei de 1982 que cedia la gestió del Valle de los Caídos a Patrimoni Nacional també està pendent de desenvolupament i el lloc segueix enmig d’uns llimbs legals que no s’han afrontat en més de 40 anys de democràcia. La secretària d’Estat de Justícia va reconèixer l’obsolescència del conveni i la necessitat de restaurar-lo, però el discurs del ministre ha tornat a deixar el problema en un punt mort. Mentre no passi res, l’abadia continuarà rebent 340.000 euros a l’any dels Pressupostos Generals de l’Estat i els tècnics de Patrimoni podran procedir a les exploracions per localitzar els germans Lapeña i que la família pugui per fi oferir-los una sepultura digna a una distància prudencial de Franco.