Rull qüestiona la independència del Suprem amb les paraules de Catalá

Quan ja no tens por d'anar a la presó, perquè ja hi ets, tot canvia davant un jutge. Com va passar aquest dilluns amb l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, l'exconseller Josep Rull ha passat a l'atac. En el seu torn ha qüestionat la independència del Tribunal Suprem, que l'ha processat per rebel·lió i malversació, perquè considera que tots els passos fets per l'alt tribunal han estat avançats per membres del Poder Judicial o pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, cosa que porta a dubtar que el jutge Pablo Llarena no actuï sota pressions o a concedir la condició d'"oracle" a tots els que van predir les seves decisions. En contraposició hatposar la justícia Europea, en referència a la decisió alemanya que fa presagiar que no s'entregarà l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió.

Segons fonts presents en la compareixença, en què Llarena li ha notificat en persona el seu processament, Rull ha sostingut que si els partits independentistes no haguessin guanyat les eleccions del 21-D no serien jutjats i ha augurat que el judici al qual s'enfrontarà "serà un simple tràmit". Al llarg de 40 minuts ha estat molt crític amb la celeritat amb què s'ha produït la instrucció de la causa, que s'anunciés la seva suspensió de càrrec públic pel processament per rebel·lió i que s'avancessin els pròxims passos judicials. És per això que sosté que es tracta d'un procés polític per expressar idees i contra una manera determinada de pensar.

El magistrat, sense perdre l'educació ni el somriure, ha negat que "tot estigui escrit" i ha assegurat que totes les decisions que ha pres es basen en les proves recollides durant la instrucció. A més, ha dubtat que totes les prediccions periodístiques hagin resultat encertades com argumentava Rull parafrasejant el poeta Salvador Espriu per dir "raig de llum en la foscor" a la justícia europea, on, segons la seva opinió, sí que hi ha separació de poders.  

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, que ha anunciat que sol·licitarà la declaració del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, com a testimoni, a l'haver negat el delicte de malversació, ha intentat desmuntar els fets que li atribueix el jutge Llarena en la seva ordre. Ha negat el full de ruta, que considera un programa electoral, i ha denunciat haver sigut processat per assistir a reunions independentistes sense que es concretin. També ha sostingut que va impedir que el vaixell de Piolín amb policies nacionals atraqués al port de Palamós perquè no es va sol·licitar en forma ni reunia condicions per fer-ho i la mateixa Capitania Marítima, dependent de l'Estat, li va impedir fondejar.

No ha pres competències a l'Estat

Per la seva banda, Raül Romeva ha defensat el dret a l'autodeterminació com un dret recollit en la Declaració de Drets Civils i Polítics i en la jurisprudència internacional i, a continuació, ha assegurat que l'actuació exterior de Catalunya no ha assumit mai competències de l'Estat, al no mantenir relacions consulars ni firmar convenis en nom seu. Ha sostingut que la seva tasca era semblant a la d'altres comunitats autònomes, tot i admetre que l'estructures creades també serien vàlides en un altre escenari.

L'exconseller d'Exteriors ha denunciat la vulneració de drets fonamentals que al·lega estar patint per "una persecució política" i que està sent jutjat per un tribunal que no és competent i el priva de la segona instància judicial. També s'ha referit als drets dels seus fills a veure'l, segons fonts presents en la declaració. Ha insistit que no s'ha utilitzat mai violència i que de fet han teoritzat que no es podia utilitzar davant la necessitat d'"una solució política" davant qualsevol problema polític.

Nova petició d'excarceració

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha tornat a demanar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la seva excarceració o, almenys, una mesura cautelar menys costosa que la permanència a la presó per poder preparar la seva defensa davant els greus delictes pels quals ha sigut processat: rebel·lió i malversació de cabals públics.

Els seus arguments han sigut els que ja ha anat esgrimint al llarg de la instrucció de la causa: que, tot i no renunciar a les seves conviccions, ha abandonat l'activitat política, que acata l'article 155 de la Constitució, pel qual va deixar de ser conseller d'Interior. Davant el magistrat ha insistit que no es va produir violència en cap dels escenaris que van conduir a la declaració unilateral d'independència.

Notícies relacionades

Junqueras: "No s'ha dedicat ni un sol euro del pressupost al procés"

Forcadell i Junqueras neguen la violència esgrimida pel jutge per processar-los

La compareixença de Forn, per ser notificat en persona de l'ordre de processament dictada pel magistrat contra els líders del procés, ha durat aproximadament mitja hora i només ha contestat a les preguntes de la defensa, de manera que ni la fiscalia, que ja s'ha mostrat favorable a la seva excarceració, com l'acusació que exerceix Vox no han pogut formular les preguntes que tenien preparades.

A continuació ha començat l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. Aquest dimecres els arribarà el torn a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Dolors Bassa i Jordi Turull.