El Suprem rebat la interpretació alemanya de violència i introdueix la sedició

Al Tribunal Suprem no li va agradar la decisió de la justícia alemanya d'avançar que no creu que el que va passar a Catalunya contingui la suficient violència per ser equivalent al seu delicte d'alta traïció. Per això en la notificació en què confirma la decisió del jutge Pablo Llarena de no permetre a l'últim candidat a presidir la Generalitat, Jordi Sànchez, assistir al Parlament, retreu als seus homòlegs germànics la comparació que van fer entre la declaració unilateral d'independència de Catalunya amb les protestes que es van viure a l'aeroport de Frankfurt.

A més, introdueix un altre cop el delicte de sedició, al recordar que la querella fiscal que va donar origen al procediment contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els membres del Govern plantejava aquest delicte juntament amb el de rebel·lió. També aquest és el delicte apreciat per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela en la causa que segueix contra l'excúpula política del Govern català.

Això no vol dir que la Sala Penal es decanti per aquest delicte, perquè la decisió fa una extensa defensa que segons el seu parer els actes van ser rebel·lió, perquè afirma que "si els fets que s'han comès a Espanya s'haguessin perpetrat en un land d'Alemanya amb els mateixos factors d'evolució, temps i resultat, no sembla gaire factible que tot això se saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica com es diu en la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein".

Segons la resolució, no és raonable que el tribunal alemany homologui els fets del procés amb les revoltes contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt, perquè no té res a veure una cosa amb l'altra. La decisió diu que la resolució de la justícia alemanya inicia una comparació entre els fets a Catalunya si fos en un land alemany, "però al cap de poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir-hi i llisca de sobte cap al supòsit fàctic de la pista de l'aeroport, i fuig així del pantanós exemple". Per l'alt tribunal, si seguís amb el primer exemple el desenllaç hauria sigut "la concessió de l'euroordre" de Puigdemont.

Violència en segon lloc

Notícies relacionades

Rull qüestiona la independència del Suprem amb les paraules de Catalá

Puigdemont nega que existís violència en el seu recurs davant el jutge Llarena

El Suprem considera que donat el poder que tenia el Govern català, gràcies a la Constitució i l'Estatut, "la violència física" per aconseguir la independència "passava a un segon lloc, ja que només calia fer-la servir en algun creuament puntual de la línia de ruta que s'havien marcat. Especialment per realitzar el referèndum d'independència, ja que es tractava d'un esglaó imprescindible en el seu camí per a l'objectiu de la secessió i a l'haver de materialitzar massivament i en centres públics es trobarien amb l'oposició de la força legítima de l'Estat".

Com l'1-O "els protagonistes del procés van induir uns dos milions de persones que sortissin al carrer per votar il·legalment", el resultat "totalment previsible i inevitable" va ser que hi va haver violència i més d'un centenar d'enfrontaments entre els ciutadans i els agents.