El jutge Llarena demana a Montoro que expliqui per què nega la malversació

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena vol tallar d'arrel l'última estratègia de defensa dels processats per rebel·lió i malversació, que davant seu descarten aquest últim delicte a l'empara del mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que dilluns va negar en una entrevista a 'El Mundo' que l'1-O s'hagués pagat amb diner públic. I més quan en podria dependre en exclusiva l'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Per això s'ha dirigit al que, si res no canvia, es convertirà en testimoni involuntari dels acusats per exigir-li que "tan aviat com sigui possible" li remeti "el suport objectiu concret de les declaracions en què suposadament va expressar que tenia la certesa de l'absència de despesa pública en l'organització de l'1-O".

L'instructor explica que diversos dels processats per malversació han defensat en la seva presència “la injustificació del delicte", motiu pel qual també "s'ha lliurat ordre europea de detenció contra altres”, per les declaracions realitzades per Montoro que aparentment "contradiuen les fonts de prova recollides en aquesta instrucció”. Sense perjudici del que s'obtingui en la peça declarada secreta oberta per aprofundir en el fa referència a la despesa pública realitzada, el magistrat ja considera acreditat el desviament d'1,6 milions d'euros que es van destinar a pagar campanyes de publicitat per l'1-O, material electoral i als observadors internacionals contractats pel Diplocat. Gairebé un milió es va camuflar en partides de les Conselleries de Governació, Cultura, Justícia, Empreses i Agricultura, amb l'acord de tot el Govern català.

Reacció d'Hisenda

En un comunicat emès aquest dimecres al vespre, el Ministeri d'Hisenda valora positivament el requeriment del jutjat "ja que dona l'oportunitat a aquest Departament d'aportar al Tribunal Suprem totes les actuacions de control als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya", que, segons s'afegeix, "no havien sigut sol·licitats fins ara".

En el comunicat s'afegeix que el Ministeri va emprendre els controls l'any 2015 i que aportarà "tota la documentació on es detalla el control de l'execució pressupostària que ha donat seguretat als ciutadans catalans i a la resta d'espanyols".

A partir del 15 de setembre

La contundència del ministre en l'entrevista, que no casa gens bé amb la personació de l'Advocacia de l'Estat tant al Suprem com al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, ja ha sigut matisada per Hisenda, a través de la secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d'Hisenda, Belén Navarro, en la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats. De les seves explicacions se'n desprèn que, si bé hi ha un control ferri d'Hisenda sobre els fons que l'Estat fa arribar a la Generalitat, també és cert que el Govern català tenia diners fora de la vigilància estricta de Montoro que haurien pogut ser utilitzats per a l'1-O. Eren els procedents dels ingressos propis que la Generalitat recapta directament i que representen el 20% del total dels seus recursos.

El 80% prové de l'Estat i el seu presumpte desviament va ser precisament un dels arguments que van portar a admetre la personació dels serveis jurídics estatals, segons fonts jurídiques. El rígid control dels pagaments, amb la intervenció dels comptes de la Generalitat, es va començar a aplicar a partir del 15 de setembre. Amb anterioritat el sistema tenia esquerdes i això és el que finalment va portar Montoro a intervenir els comptes de la Generalitat, després que l'exconseller Oriol Junqueras es negués a enviar a Hisenda els informes setmanals dels pagaments. 

Notícies relacionades

Hisenda admet que la Generalitat tenia diners fora del control de Montoro per a l'1-O

La Guàrdia Civil sospita que l'1-O es va finançar amb subvencions de JxSí

Belén Navarro ha estat rotunda a l'afirmar que no va ser possible utilitzar en el referèndum ni els diners que l'Estat facilita a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) ni el que els va fer arribar a través de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic des del 15 de setembre, quan Hisenda va estendre als comptes catalans la mateixa plataforma informàtica del FLA que utilitza l'Estat per pagar directament als proveïdors, amb la col·laboració de les entitats financeres.

La mateixa alt càrrec d'Hisenda ha admès que els tribunals podrien estar investigant el possible desviament d'"alguns diners" diferents d'aquestes fonts "o bé que aquest pagament de factures, certificat per interventors, realment no correspongués a aquest fi", mitjançant una hipotètica falsificació de les factures carregades en la plataforma del FLA i del control de pagaments.