La Guàrdia Civil creu que el Govern va maniobrar per amagar la malversació a Montoro

La Guàrdia Civil no només ha entregat al Tribunal Suprem un informe de nou pàgines sobre la malversació investigada en la causa contra el procés. També tots aquells en què desenvolupa cada una de les partides en les quals basa l’acusació per aquest delicte, negat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. En el referit al Diplocat afirma que per part de la Generalitat «s’han portat a terme diverses pràctiques per impedir conèixer la traçabilitat del diner públic utilitzat en la consulta».

En aquest informe detalla les despeses en hotels (2.416 euros en un establiment i 15.287, en un altre), 50 dinars amb lloguer de micròfons (3.180 euros més 872) i els vols (18.835 euros) dels observadors internacionals contractats per la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea amb la societat The Hague Center for Strategic Studies.

Segons els investigadors, les seves indagacions sobre les transferències ordenades per Amadeu Altafaj –cessat per l’article 155 com a director de la Delegació– per 58.250 euros i per 61.450 a aquesta societat van topar amb l’Assessoria Jurídica de la Generalitat, que va respondre al requeriment amb un «en cap departament s’ha produït cost econòmic en relació amb el referèndum». La interventora general de la Generalitat va explicar a la Secretaria d’Estat d’Hisenda que les transferències es corresponien amb un servei d’assessorament per al desenvolupament d’una estratègia d’acció exterior multidimensional en l’entorn de la Unió Europea que es va iniciar el 2015. El contracte preveia un tercer pagament per 47.365 euros que no es va arribar a fer.

Altafaj va defensar el 28 d’agost passat el contracte en què «en aquests moments s’ha de fer un  esforç més gran (...) per donar a conèixer la voluntat democràtica del poble de Catalunya a decidir el seu futur». La Guàrdia Civil conclou que això «inequívocament» obeeix a l’1-O i que es va contractar The Hague Centre «per a la supervisió del referèndum, però es va definir el servei com una estratègia d’acció exterior multidimensional en l’entorn de la UE» per encobrir-lo.

Opacitat

El que qui figura com a persona autoritzada en un dels comptes de l’entitat declarés que les transferències «no responen a despeses que es dirigeixin al finançament de cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals» tampoc convenç els agents. Consideren que es deu a «l’opacitat de la Generalitat perquè es coneguin les despeses fetes l’1-O, i no es dubta a desvirtuar, amb declaracions, els fets que demostren que sí que es van usar fons públics».

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil sospita que l'1-O es va finançar amb subvencions de JxSí

El jutge Llarena demana a Montoro que expliqui per què nega la malversació

Els requeriments al Diplocat es van contestar dient que no hi havia cap responsable que pogués facilitar la informació sol·licitada, fet que va motivar que la Guàrdia Civil sol·licités registrar la seva seu per acreditar a què obeïen els 95.162 euros pagats des d’un dels comptes de l’organisme. I si finalment se’n va arribar a obrir un altre a Brussel·les per eludir els efectes del 155. Aquesta és l’explicació que donen al fet que el que era secretari general de Diplocat conferís poders a un empleat per a això.

El ministre portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va avalar ahir la tesi de Montoro. «La informació que tenim és que no s’ha utilitzat cap euro de diner públic» en el procés», va afirmar abans de subratllar que correspondrà al jutge determinar si hi va haver malversació o no.