El perdó a mitges d'ETA deixa indiferent el Govern i les víctimes

Amb Espanya pendent de què passa amb la legislatura catalana i els seus polítics presos o esperant l'acció de la justícia a l'exterior, el que havia sigut fins fa uns anys el gran conflicte territorial amb acció terrorista inclosa, el basc, ha fet aquest divendres un pas més cap a la pacificació. ETA ha emès un comunicatcomunicat en què ha assumit la seva "responsabilitat directa" en el "patiment desmesurat" que ha viscut la societat basca i ha demanat "perdóperdó", com a pas previ a la intenció de dissoldre's dissoldre'sa primers de maig. Si bé els termes utilitzats per la banda, que no faci autocrítica i que distingeixi entre les víctimes al marge del "conflicte" i la resta ha deixar una sensació entre la insatisfacció, la indiferència i la indignació al Govern central, l'oposició i els damnificats per cinc dècades de terror.

El comunicat, que ve acompanyat de manera inèdita per una nota explicativa –publicats tots dos a ‘Gara’-, inclou termes gairebé desconeguts en el llenguatge etarra, com l'esmentat "perdó", que fins ara només havien fet seus alguns terroristes a títol individual, per acollir-se a reduccions de condemna o a beneficis penitenciaris. Si bé l'organització etarra únicament es disculpa amb les víctimes que no tenien "participació directa en el conflicte" i a la resta els expressa "respecte". En total, els seus atemptats i altres formes de terrorisme van afectar 7.265 persones, dels quals 829 van ser assassinats.

"Sentir de debò el mal causat"

ETA diu que sent "de debò" el "mal causat" i admet que "res de tot allò s'hauria d'haver produït o no hauria d'haver-se prolongat tant"; però insisteix a atribuir el "patiment desmesurat" a l'existència d'un "conflicte històric". Així, recorda l'existència de "torturats" o fugits la situació dels quals atribueix a les "forces de l'Estat i autonomistes" que van actuar "des de la disfressa de la llei".

 Així mateix, exigeix que "tothom reconegui la responsabilitat contreta i el patiment dels altres". I, en la nota explicativa, assegura que la banda ja ha "aclarit" els seus crims, malgrat que hi ha 311 atemptats per resoldre. Després del comunicat etarra, els bisbes del País Basc, Navarra i Baiona s'han disculpat conjuntament per les seves "complicitats, ambigüitats i omissions davant ETA", en el que també suposa un pas històric de la jerarquia eclesiàstica.  

La reacció del Govern

Tan bon punt s'ha sabut l'anunci d'ETA, el Govern central l'ha atribuït a la "fortalesa de l'Estat de dret" i ha admès que "està bé" però que arriba tard. Després, el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ha garantit que "mai" hi haurà "cap contrapartida", ni per reconèixer el mal causat ni per desaparèixer, acció que s'espera a principis de maig. "Estem esperant des de fa massa temps la dissolució", ha expressat. En la banda hi ha  un debat sobre com escriure el seu punt final, amb la fórmula de dissolució o de "desmobilització". No obstant, es dona per fet que els etarres seguiran intentant justificar la seva trajectòria.

El portaveu governamental no ha volgut aprofundir en la distinció que ETA fa entre les víctimes però ha alertat que no permetrà que els terroristes "modifiquin el relat per parlar dels uns i dels altres". Segons la seva òptica, el comunicat "certifica la derrota total" de la banda i en un context en què el PP busca el suport del PNB als pressupostos ha rebutjat cedir a Euskadi competències penitenciàries o acostar els presos etarres a Euskadi com a compensació. Amb això ha tancat la seva reflexió en una roda de premsa, després del Consell de Ministres, més centrada en el conflicte català que en ETA.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha considerat per la seva banda que "el comunicat és el reconeixement d'ETA que ha estat derrotada per la democràcia. Han trigat a reconèixer-ho, però al final la realitat s'ha imposat". Ha subratllat, a més, que es tracta d'una "victòria amarga" i ha traslladat el seu reconeixement a tres socialistes amb altes responsabilitats quan ETA va renunciar definitivament a la violència, el 2011. Sánchez ha citat l'aleshores president, José Luis Rodríguez Zapatero; el vicepresident i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el 'lehendakari', Patxi López. El líder ha evitat valorar el contingut concret del comunicat i ha defensat l'aplicació de "la llei" amb els etarres presos, informa Juan Ruiz Sierra.

Des de Podem, Pablo Iglesias ha dit que "reconèixer el mal causat" és un pas cap a la pau, "encara que arribi tard", mentre que Albert Rivera sí que ha lamentat la distinció entre víctimes i ha criticat que ETA insisteixi que hi va haver un "conflicte".

D'Urkullu a Otegi

Notícies relacionades

ETA anunciarà la seva dissolució el primer cap de setmana de maig

Els bisbes d'Euskadi demanen "perdó" per les seves "complicitats" amb ETA

Al País Basc, el 'lehendakari', Íñigo Urkullu, també ha demanat a la banda que en la seva dissolució "tingui en la mateixa consideració" tots els damnificats pel terror. Per contra, Arnaldo Otegi s'ha congratulat que el perdó suposi "una contribució definitiva a la pau".

Molt més crítics que els polítics s'han mostrat els col·lectius de víctimesvíctimes. 21 associacions han unit la seva veu per demanar justícia i rebutjar "dreceres" per als etarres. L'AVT ha considerat que ETA només pretén "justificar" la seva activitat, mentre que la Fundació ha lamentat un perdó que només arriba "a mitges".