Cifuentes: 36 dies aferrada a la cadira

La frase que resumeix millors els 36 dies que Cristina Cifuentes ha aguantat aferrada a la cadira de presidenta de la Comunitat de Madrid, des que es van publicar les primeres irregularitats sobre el seu màster, és: «jo no me'n vaig, em quedo»,que va pronunciar en el famós vídeo que va penjar a Twitter la matinada en què es va descobrir l'escàndol. Amb un suport oscil·lant del seu partit, la dirigent conservadora, segons la seva versió, pensava dimitir la festivitat del 2 de maig, però la publicació d'un vídeo en què se la veu robant ho ha precipitat tot i ha engegat a rodar totes les excuses i estratègies amb què ha anat provant de continuar a la superfície.

El mes negre de Cifuentes va començar el 21 de març, quanEldiario.esva publicar que la presidenta regional havia obtingut un màster a la Universitat Rei Joan Carles (URJC) amb notes falsificades,notes falsificades ja que una funcionària li havia canviat el «no presentat» en dues assignatures per un «notable». Al cap de poques hores, l'URJC va intentar salvar la cap de l'Executiu madrileny i el prestigi del centre educatiu atribuint el canvi a un error de transcripció. Però, sorprenentment, Cifuentes, habitual a les xarxes socials i als platós de TV, va guardar silenci tot el dia, fins que a la nit va concedir una entrevista, en què va dir que no pensava dimitir i va remetre als mitjans diversos documentsdocuments que, segons ella, acreditaven que va cursar el màster. A més va gravar el vídeo que va penjar a Twitter.

El 26 de març, Cifuentes va comparèixer davant del comitè executiu del PP i va caure en un dels pitjors erros de Mariano Rajoy en la seva carrera: donar explicacions d'un escàndol a través delplasma (sense que els periodistes puguin preguntar). En el seu discurs nega tracte de favor i atribueix la informació a un«linxament».A més anuncia dues querelles contra professionals d'Eldiario.es.

Amb això i el suport de Rajoy, que qualifica la polèmica d'«estèril»,  aguanta fins a la compareixença a l'Assemblea, el 4 d'abril, a la qual va ser forçada per l'oposició. Aquell dia es va publicar que dues de les firmes de l'acta del treball de final de màster (TFM), exhibit per Cifuentes, s'havien falsificatfalsificat. Els rumors de dimissió es van disparar, però, tot i així, ella va defensar amb dents i ungles al Parlament que el seu màster va ser «legal i real» i, tot i que no va ser capaç d'aportar noves proves, com el famós treball final, va aconseguir dilatar la seva vida institucional gràcies al baló d'oxigen de Cs. Els taronges no van demanar la seva dimissió i sí, una comissió d'investigació. El PSOE va presentar llavors una moció de censura.

La reconstrucció de l'acta

L'endemà es va publicar que el tribunal que va avaluar el TFM no es va reunir i l'URJC va remetre el cas a la fiscaliafiscalia. I el matí després el catedràtic Enrique Álvarez Conde, director del màster, va reconèixer que «va reconstruir l'acta» per encàrrec del rector, ordre que aquest nega. Pel camí arriba la convenció del PPconvenció del PP, que el cas de Cifuentes va eclipsar, per a disgust dels populars. Malgrat això, els seus companys li fan una sonora ovació, que li dona noves energies, fins que Ciutadans va endurir la seva actitud i, el 9 d'abril, va començar a exigir-ne la dimissiódimissió, després del degoteig de proves noves i amb l'argument que no havia arribat a un acord amb el PP sobre la comissió d'investigació.

Notícies relacionades

El PSOE i Podem demanen a Cs que no avali el substitut de Cifuentes

Cifuentes dimiteix acorralada pels escàndols

Després d'això, el cas provoca la primera renúncia, la de la professora Laura Nuño, la firma de la qual va ser falsificada. La conferència de rectors reconeix llavors «greus irregularitats» en la consecució del màster, cosa que obliga Cifuentes a moure fitxa: fonts del seu entorn al·leguen que farà un pas enrere si Rajoy l'hi demana, però el líder conservador continua protegint-la. El 13 d'abril la universitat fa cessar Álvarez Conde i cinc dies després Cifuentes sorprèn amb la renúncia al màster en una carta al rector en què demana disculpes si va rebre cap tracte de favor per no assistir a classe i els exàmens.

L'oposició menysprea aquest pas i considera que no és més que la confessió de la seva culpabilitat, i continua invariable amb la petició que marxi. Però al final ha estat el robatori d'unes cremes, el 2011, el que l'ha vençut.