Els dossiers contra Cifuentes: sexe, cleptomania i vodú

La ja expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes va denunciar diverses vegades, també en el seu comiat, haver sigut víctima de xantatges i espionatges per destruir-la. El més greu va passar quan la seva carrera política va començar a brillar, a finals del 2013. Cifuentes era llavors delegada del Govern i apuntava com a possible candidata a presidir la Comunitat de Madrid pel PP. El que havia sigut amic seu i llavors ocupava el càrrec, Ignacio González, es postulava també per seguir en el lloc.

Durant mesos, González es va cremar entre l'escàndol del seu àtic a Estepona i les primeres denúncies de corrupció sobre l'operació Púnica. També amb una gravació en què se'l sentia parlant amb dos policies nacionals del seu àtic i les investigacions.

Poc després, un expolicia nacional va acudir a Cifuentes per explicar-li que li havien encarregat realitzar investigacions i elaborar informes per desacreditar-la i acabar amb la seva carrera, com va revelar 'El Español'.

Fals reporter

El veterà policia anava a fer els seus treballs d'investigació fingint ser un reporter. El material que aconseguís, va explicar l'agent, seria publicat en un confidencial digital madrileny. Si tot sortia bé, ell rebria 100.000 euros pel seu treball. Cifuentes va advertir del cas i agents de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional van fer una escombrada del seu despatx i del seu telèfon mòbil per buscar sistemes d'espionatge. Finalment, el març del 2015, Rajoy va defenestrar González i va elegir Cifuentes com a candidata del PP a la Comunitat de Madrid.

Els dossiers que ja estaven llestos comprenien, segons confirmen diverses fonts a EL PERIÓDICO, tres aspectes de la vida de Cifuentes. El primer, els seus suposats problemes de cleptomania. Ja al col·legi major universitari Antonio Caro, de Madrid, del qual va ser directora fins al 1999, tres alumnes van denunciar petits robatoris de polseres i altres objectes. Els informes apuntaven Cifuentes com a possible autora desl furts. Posteriorment va protagonitzar un petit robatori en un supermercat el 2011, el mateix que va aparèixer en vídeo aquest dimecres publicat per OKdiario.

Sexe i anònims

El segon argument d'aquesta guerra bruta havia de ser una suposada relació sentimental que Cifuentes va mantenir en el passat amb González. Els dossiers parlaven d'un pis i un hotel a Madrid i de diverses trobades entre tots dos. També, que algú havia enviat uns anònims a l'esposa de González alertant-la d'aquesta suposada infidelitat del marit.

Altres informes realitzats posteriorment van tractar de seguir la pista d'aquests anònims i van descobrir que, suposadament, les targetes en què es van escriure havien sigut comprades en una botiga Supercor i van ser pagades amb targeta de crèdit.

En un registre de l'operació Púnica a Ildefonso de Miguel, que va ser gerent del Canal Isabel II, la Guàrdia Civil va trobar anotacions sobre aquests anònims i Cifuentes. L'entorn de González sospitava que l'autora podia haver sigut la mateixa Cifuentes. Un altre dirigent del PP de Madrid acusat de corrupció, Francisco Granados, enemic íntim dels dos, va explicar el febrer d'aquest any al jutge García Castellón que Cifuentes i González havien mantingut una "relació sentimental".

Notícies relacionades

Cifuentes dimiteix acorralada pels escàndols

Protecció de dades obre una investigació sobre el vídeo del furt de Cifuentes

La tercera pota dels expedients preparats per acabar amb la carrera política de Cifuentes era un estrany episodi de màgia negra. Fonts del PP de Madrid ja explicaven el 2015 el seu convenciment que la llavors nova presidenta del partit i de la comunitat "feia vodú" als seus rivals polítics: Ignacio González i Esperanza Aguirre. I van apuntar ahir que podrien existir proves d'aquestes pràctiques en què suposadament es clavaven agulles en ninots per causar mal als dos polítics.

Fossin certs o falsos, aquests van ser els tres elements bàsics dels informes contra Cifuentes que s'han fet circular entre mitjans de comunicació de Madrid des de fa tres anys. Fins que es va publicar el vídeo del seu robatori de cremes en el supermercat el 2011. Aquesta part, almenys, era veritat. I Cifuentes va dimitir.