Abans Rajoy que Puigdemont

Els nacionalistes bascos van ensumar la debilitat governamental des que el PP va obtenir 137 escons el 26-J i la investidura de Mariano Rajoy es va forjar amb un precari pacte amb Ciutadans. El PNB va prendre llavors –l’estiu del 2016– la decisió de constituir-se en el tercer partit del Congrés dels Diputats posant en màxim valor els seus cinc diputats. I ho va aconseguir des del primer minut, obtenint a canvi una presència institucional desproporcionada a les Cambres, a diferència de la llavors CDC, que va perdre el grup parlamentari al Congrés.

El PNB ha mirat a Vitòria i a Madrid simultàniament. A la capital administrativa d'Euskadi, els nacionalistes es van coalitzar amb el PSE-PSOE i van concertar l'ajuda del PP per completar la majoria absoluta. A Madrid es van proposar, i ho van aconseguir, renegociar una nova llei de quota que garantís el bon tractament financer del País Basc que ja li proporcionava l'anterior. El resultat ha estat òptim: Iñigo Urkullu ha tirat endavant els pressupostos del País Basc amb l'assistència del PP, i el partit va negociar amb el president Rajoy, sense mitjancers, una quota favorabilíssima, al marge del nou sistema de finançament autonòmic i desafiant la creixents crítiques al procediment del seu càlcul.

L'única pedra a la sabata dels nacionalistes bascos va ser, és i serà la intervenció de l'autonomia catalana a l'empara de l'article 155 de la Constitució. El PNB s'ha sentit amb l'obligació –però des d'una històrica llunyania emocional amb el nacionalisme català– de mostrar la seva solidaritat amb els dirigents del procés. No ha escatimat gestos, com durant l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca) diumenge passat de Resurrecció: l'acte central de la jornada va ser de solidaritat i homenatge als independentistes catalans i "als seus presos".

Decebut i cremat

Ellehendakari–un punt decebut per la contumàcia estèril de Carles Puigdemont i molt cremat per la mediació fallida que va mantenir entre la Generalitat i el Govern la nit del 26 d'octubre de l'any passat– ha emfatitzat algunes iniciatives de tall sobiranista, però mostrant una convicció perfectament descriptible. Es va arribar a formular en el nacionalisme un compromís que sí que resultava eficient en la solidaritat amb el separatisme català: en tant que estigués vigent el 155, el PNB no pactaria els pressupostos generals de l'Estat amb Rajoy.

Doncs bé, del que va dir, res de res. El president del PNB i Rajoy es van reunir dimarts a la Moncloa i van arribar a dos acords, un d'explícit i un altre d'implícit. En funció del primer, el PNB obté tot el promès el 2017 en els comptes del 2018 (més de 500 milions d'inversió directa entre altres avantatges) i, a més, per justificar-se davant del País Basc –epicentre de les manifestacions dels pensionistes– i la resta d'Espanya, esgarrapa a l'Executiu un increment de les pensions d’un 1,6% aquest any i de l'IPC per al següent, cosa que fa retardar fins al 2023 el factor de sostenibilitat. Implícitament, Andoni Ortuzar, president de l'Euskadi Buru Batzar del PNB, ha demanat i ha obtingut una posiciótemperadadel Govern central de manera que no s'obstaculitzi amb recursos davant del Tribunal Constitucional (TC) la delegació de vot de Puigdemont i de Comín al Parlament de Catalunya i que es "dialogui" amb el futur Govern de la Generalitat. I així, els nacionalistes van votar dijous contra la devolució dels pressupostos i faran el mateix –amb el 155 o sense (confien que sense)– quan se sotmetin definitivament a l'aprovació del Congrés. Sabin Etxea aconsegueix tots els seus objectius, tot i que deixariaPuigdemont  a la cuneta si fos el cas.

Necessitava temps

Si l'independentisme català fa la guitza a Rajoy, el basc el rescata. I ho fa d'una manera decisiva: en aprovar els pressupostos del 2018, els nacionalistes deslliuren el president de l'obstacle més gran per arribar al 2020 i concloure la legislatura. Fins que el PNB va prendre aquesta decisió, l'expresident Puigdemont tenia una carta a les mans que consistia a provocar unes noves eleccions, prolongar el 155 fins no se sap quan i impedir que els nacionalistes bascos salvessin els pressupostos de Rajoy. Ara l'escenari ha canviat, i el PP podrà prolongar la seva gestió, ranquejant, fins i tot dos anys més. I el que els populars necessitaven era precisament el que el nacionalisme basc els ha proporcionat: temps. Rajoy l'ha comprat a preu d'or.

Notícies relacionades

Puigdemont admet a 'The Times' que el seu futur passa per la presó o un llarg exili

Arrimadas demana a l'independentisme que assumeixi que Puigdemont és "passat"

La lectura d'aquest acord PNB-Govern és que el procés, Puigdemont, els polítics secessionistes presos, el 155, la corrupció –fins i tot la tan indecent de Madrid, com ha demostrat i demostrarà encara més el cas CifuentescasCifuentes– són qüestions secundàries per a un nacionalisme basc essencialment pragmàtic i que està en ple gir de posicions fins i tot en relació amb qüestions tan sensibles com el desenllaç d'ETA. Divendres vinent, el Govern basc no enviarà representants a l'acte d'anunci de la "desmobilització" de la banda a Cambo-les-Bains (França) i s'abstindrà de reclamar a Rajoy la transferència d'Institucions Penitenciàries.

Un ornament

Però, amb diferència, el més rellevant des del punt de vista polític és que els nacionalistes bascos prefereixenRajoy abans que Puigdemont i, fent-ho, imprimeixen un gir profund en la seva trajectòria política, ho admetin o no. Per descomptat, continuarà el discurs penebista de solidaritat amb la Catalunya insurrecta, però l'entesa amb Rajoy –fins a esprémer totes les seves possibilitats– es prolongarà tant com les seves aspiracions financeres i competencials ho requereixin. Els que suposen que a l'EBB del PNB l'ha motivat especialment l'expectativa triomfant de Ciutadans i el seu ascens electoral, elaboren una anàlisi només encertada a mitges. La jactància d’Ortuzar  d'haver liquidatAlbert Rivera és un ornament perquè els seus parroquians digereixin políticament l'acord amb Rajoy i el PP.