ETA torna al refugi francès per acomiadar-se

Tot i que han quedat enrere els anys del ‘santuari francès', quan ETA podia atemptar a Espanya i travessar la frontera per amagar-se sense problemes en aquella terra, el Govern francès està evidenciant des del final del terrorisme una actitud més flexible que la de l'espanyol. Els organitzadors de la trobada internacional que avalarà la desaparició de la banda han volgut evitar que es reprodueixin situacions com la del 2014, amb el primer gest de lliurament d'armes realitzat a l'hotel Carlton de Bilbao; llavors, els verificadors internacionals, amb Ram Manikkalingam al capdavant, van acabar declarant a l'Audiència Nacional  per haver aparegut en un vídeo amb encaputxats d'ETA.

A més dels innegables riscos judicials, els mediadors no compten amb prou suports per atrevir-se a fer un acte similar a Euskadi, i també han desistit en l'intent d'aconseguir avals de governs europeus. L'Executiu basc ha expressat reiteradament que el seu únic objectiu és facilitar el final definitiu i irreversible de la banda, però que no prendrà part de cap forma en l'organització de la trobada.

D'aquesta manera, els tres organitzadors, el Grup Internacional de Contacte (GIC) i les organitzacions civils Fòrum Social Permanent i Bake Bidea, han optat per França, el Govern de la qual s'ha mostrat molt més tolerant amb els moviments de la banda. Així, va permetre sense traves el procés de desarmament l'abril de l'any passat, que es va desenvolupar a la localitat bascofrancesa de Baiona. A més, a diferència del que va passar a Espanya, en els últims mesos l'Executiu francès ha començat a apropar presos etarres a presons properes als seus domicilis.

El lloc triat per a aquesta trobada internacional és Arnaga Etxea, un palauet que va pertànyer a Edmond Rostand, autor de la cèlebre ‘Cyrano de Bergerac'. L'acte, que començarà al migdia, acabarà amb la lectura d'una declaració a càrrec de "representants de la comunitat internacional", segons s'ha avançat.

Els organitzadors han explicat que ja s'han cursat les invitacions per a "la totalitat de les institucions d'Euskal Herria, els partits polítics i els sindicats", així com "les entitats de la societat civil que obren per la resolució del conflicte". Està confirmat que hi acudiran delegacions al màxim nivell del PNB, EH Bildu i Podem Euskadi, així com representants de tot l'arc parlamentari del País bascofrancès, però sense representació oficial ni del Govern basc ni del Govern de Navarra.

El precedent d'Aiete

Notícies relacionades

ETA anuncia per carta la seva dissolució

La demolició d'ETA

Els mediadors continuen treballant per aconseguir el màxim nombre possible de figures internacionals per a la fotografia del final d'ETA. L'advocat sud-africà Brian Currin i el seu equip estan esgotant els terminis per intentar que la representació internacional tingui el mateix pes que la conferència de pau d'Aiete, fa set anys, que va precedir el cessament dels atemptats. Entre els assistents confirmats, s'assegura la presència de Gerry Adams, líder del Sinn Féin, i de Jonathan Powell, l'ex-cap de Gabinet de l'ex-primer ministre britànic Tony Blair. Tanmateix, sembla descartat l'ex-secretari general de l'ONU,  Kofi Annan, la màxima autoritat a Aiete.

Els dirigents polítics bascos han exigit, per ser presents a Cambo-les-Bains, que durant l'acte no es llegeixi cap comunicat de la banda ni es projecti l'esperat vídeo de tancament a la seva trajectòria. Entre els rostres més coneguts hi haurà el portaveu parlamentari del PNB i president del Gipuzko Buru Batzar, Joseba Egibar, convidat per la seva condició de negociador en diversos processos de pau, així com l'expresident penebista Josu Jon Imaz, els socialistes Jesús Eguiguren i Rodolfo Ares, els líders de l'esquerra ‘abertzale' Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Rafa Díez Usabiaga, i l'exdirigent d'ETA ‘Antxon'.