Arxivada la querella de Cifuentes contra Granados després d'acusar-la de conèixer el suposat finançament il·legal del PP

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Madrid ha inadmès i arxivat la querella que va presentar l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes contra l'ex-secretari general del PP de Madrid Francisco Granados, després que aquest declarés a l'Audiència Nacional que la primera coneixia el suposat finançament il·legal del partit madrileny.

En la interlocutòria datada el 3 de maig, a què ha tingut accés Europa Press, la magistrada rebutja que en aquest cas la conducta de Granados es pugui considerar un delicte de "tracte degradant, calúmnies i injúries" cap a Cifuentes. Contra la decisió judicial es pot presentar recurs d'apel·lació en un termini de cinc dies.

Cifuentes, que va presentar la querella sent presidenta madrilenya a títol personal, va al·legar un  «ús espuri de la paraula per desqualificar i danyar el seu bon nom, honor i imatge" per parlar d'injúries, mentre que les calúmnies les va justificar "al pretendre relacionar-la amb actuacions delictives de finançament irregular, agreujant aquest mateix finançament ja que es va realitzar amb publicitat".

La jutge Maria Isabel Durantez Gil fa un al·legat a favor de les llibertats d'expressió i informació quan es tracta de càrrecs públics implicats en temes de rellevància pública, "obligades, per aquest motiu, a suportar un cert risc que els drets subjectius de la personalitat resultin afectats per opinions o informacions d'interès general".

L'arxiu arriba després de la renúncia de Cifuentes als seus càrrecs com a presidenta de la Comunitat de Madrid i com a màxima responsable del PP de Madrid pel cas del màster que va cursar amb presumptes irregularitats a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid (URJC) i la publicació d'un vídeo en què apareixia com hauria sigut enxampada després d'haver robat cosmètics en un supermercat.

Nul·litat d'actuacions 

La defensa de Granados va sol·licitar la nul·litat de ple dret de les actuacions per no haver-se notificat la interlocutòria d'admissió de la querella, fet que causava "indefensió" al seu client.

També va demanar la nul·litat per la suposada "falta de concordança entre els delictes atribuïts en l'escrit de querella" –delictes d'injúries, calúmnies, i tracte degradant– i els assenyalats a la cèdula de citació que se li va lliurar en relació amb un delicte d'injúries.

Quant al delicte de tracte degradant, la jutge al·lega que els comentaris de Granados sobre una suposada relació sentimental no encaixen en aquesta qualificació jurídica, al no reunir els requisits per apreciar-la. En aquest punt, la magistrada es referia a les declaracions de Granados sobre una suposada "relació sentimental" entre els expresidents Ignacio González i Cristina Cifuentes.

Llibertat d'expressió

També rebutja que Granados cometés en un delicte de calúmnies, ja que les seves manifestacions davant dels mitjans es van limitar a "relatar i repetir el que havia declarat davant el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional".

"La seva actuació no podrà emmarcar-se en les infraccions penals abans descrites, ja que la jurisprudència considera que no es pot considerar calúmnia quan l'acusat dona a conèixer uns fets a una institució oficial competent per a la seva investigació, ja que en aquest cas la seva finalitat no és cap altra que provocar una investigació de l'òrgan jurisdiccional en relació amb els fets", assenyala la resolució.

Notícies relacionades

Granados sobre Cifuentes: "Si busques revenja, cava dues fosses"

ERC busca la via per recuperar militants

Així mateix, el jutge destaca que quan el conflicte es mou en un marc en què l'exercici de les llibertats d'expressió i informació estan en connexió amb temes que són d'interès general "aquests drets assoleixen llavors el seu màxim nivell d'eficàcia justificadora davant el dret a l'honor, el qual es debilita, proporcionalment, com a límit extern de les llibertats d'expressió i informació".

"Quan es tracta de persones públiques, que exerceixen funcions públiques o resulten implicades en temes de rellevància pública s'ha d'estimar que premien les llibertats d'expressió i informació, ja que així ho requereix el pluralisme polític, per no córrer el risc de fer del dret penal un factor de dissuasió de l'exercici de la llibertat d'expressió, la qual cosa, sens dubte, resulta indesitjable en un estat democràtic", afegeix.