Els atemptats sense resoldre d'ETA

Aquilino, Juan Manuel, Antonio, Miguel. Margarita, Josefina, Joaquina, María Luisa. A tots ells ETAels va treure la vida , però els seus familiars continuen sense saber qui en són els responsables. Qui va ordenar l'assassinat, qui va fabricar la bomba de l'atemptat i qui va prémer el gallet. És el que passa en els crims –297 víctimes– que avui encara estan sense resoldre, segons l'últim informe que va elaborar la fiscalia del'Audiència Nacional  el gener del 2017. Representa més de la tercera part de les més de 800 vides que ha llevat la banda terrorista en el seu més de mig segle de terror.

La carta en la qual l'organització anuncia que dissol completament totes les seves estructures ha deixat freds els familiars de les víctimes, que temen que els "comptadors d'ETA» –les morts, els crims sense resoldre, els ferits, els orfes, els extorsionats, els exiliats...– quedin a zero. Amb cada nova vida treta anhelaven un final d'ETA que arriba tard, però reclamen que arribi acompanyat de justícia. En paraules de la presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme, Marimar Blanco, "en la història d'ETA queden moltes línies per escriure. Tantes com crims falten per aclarir o víctimes per aparèixer". La fiscalia xifra en 224 els atemptats mortals en què "no s'han pogut exigir responsabilitats criminals" als seus autors o còmplices.

Els anys de plom

El 1980, ETA deixava un mort cada quatre dies. Expliquen les cròniques de llavors que el so de la pluja posava banda sonora als enterraments que se succeïen al País Basc. Va ser el més sagnant d'"els anys de plom". Durant el Govern de laUCD  (1979 i 1982), la banda terrorista es va emportar de cop més de 200 vides. No és estrany que sigui aquí on s'acumulin més atemptats encara sense responsables, 128. Hi segueixen els mandats de Felipe González (1982-1996), amb 83 casos sense resoldre; 12 amb José María Aznar en el Govern (1996-2004), i un amb José Luis Rodríguez Zapatero, el 2009, a Calvià, (Mallorca), on dos guàrdies civils van ser assassinats.

El 2011, ETA va anunciar el "cessament definitiu" de la seva activitat armada. Un mes després, la Fundació Víctimes del Terrorisme va portar al'Audiència Nacional  el que considerava el més terrible compte pendent de la banda terrorista: els seus crims sense resoldre. El llistat de les víctimes acumulava 349 morts sense responsables, gairebé quatre de cada deu dels assassinats en 50 anys d'activitat terrorista (1960-2010). L'Audiència va començar una recerca en arxius i carpetes i va acabar reduint la xifra a 297, ja que, per a 52 víctimes assassinades, en 46 casos no van trobar antecedents documentals a la fiscalia. D'aquestes 297 víctimes, les causes de 167 havien estat sobresegudes per no haver-ne identificat els autors. I en les de les 130 restants, es van dictar resolucions diverses, però almenys algun dels seus implicats segueixen impunes.

Causes no prescrites

Des d'aleshores, la fiscalia de l'Audiència Nacional continua revisant la situació de les causes penals no prescrites sobre víctimes de la banda terrorista. En concret, s'han reobert 21 casos. Entre d'altres, el del regidord'Ermua  (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, que va ser segrestat i assassinat. En aquella ocasió, la societat es va tenyir les mans de blanc i va condemnar ETA al carrer. Ara s'han pogut reunir proves que acreditarien que l'ordre d'assassinar-lo la va donar el llavors cap de l'aparell militar, Jose Xavier Arizcuren, ‘Kantauri'. També el del socialista Fernando Múgica, i el del popular Gregorio Ordóñez, tots ells a mitjans dels 90.

Notícies relacionades

Las víctimas de Hipercor, pendientes de reconocimiento

ETA fa el tancament definitiu avui a Cambo-les-Bains

El febrer d'aquest mateix any, arribava a Espanya des de França el conegut com a arxiu d'ETA, un comboi de camions de la Guàrdia Civil amb milers de documents, armes i efectes confiscats al país veí de les operacions antiterroristes més rellevants dels últims 20 anys. El Ministeri de l'Interior confia que puguin servir de punt de partida per "donar llum en algun dels crims d'ETA sense aclarir judicialment".

Malgrat els esforços de les forces de seguretat i la justícia espanyola, els avenços més importants per resoldre els crims haurien de venir de la mà de la mateixa banda. Les víctimes així ho reconeixen i tenen el seu afany posat en el fet que "si volen veritablement iniciar una nova etapa, ho han de fer contribuint a aclarir els crims pendents de resolució i fent possible que tots i cadascun dels responsables compleixin la seva condemna", en paraules de la portaveu de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Marimar Blanco. Que l'únic "comptador d'ETA" que s'acabi posant a zero sigui el dels crims impunes.