Escenificació a França

El teló d'ETA cau a Cambo-les-Bains

Declaració d'Arnaga: "És el final de l'últim grup armat al continent" i "perduren ferides profundes"

Convidats internacionals, polítics nacionalistes bascos i de Podem certifiquen la dissolució de la banda

lectura-declaracin-arnaga

lectura-declaracin-arnaga

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Seixanta anys després de la seva fundació com a organització revolucionària d'alliberament nacional basc i gairebé exactament 50 anys després que, ja com a banda armada, assassinés la seva primera víctima –el guàrdia civil gallec José Pardines Arcay–, ETA ha deixat oficialment d'existir aquest migdia, amb la celebració d'una trobada internacional de ratificació al palau d'Arnaga, a la localitat bascofrancesa de Cambo-les-Bains. Totes les reaccions a l'anunci.

"Farà falta un esperit de generositat per curar les ferides i reconstruir una comunitat compartida", ha dit la veïna de Gernika Irati Cuevas, de 29 anys, elegida com a veu jove i femenina per llegir la Declaració d'Arnaga, en primer lloc en eusquera. Aquesta proclama celebra que ETA «reconeix els sofriments que ha ocasionat i recolza el treball de reconciliació que queda per fer», i continua assegurant que «encara queden per resoldre afers importants, com el dels presos i les persones que es troben fugides, i fan falta esforços duradors per arribar a una total normalització de la vida quotidiana i política a la regió». 

Els redactors de la Declaració d'Arnaga admeten que «ferides profundes perduren: famílies i comunitats romanen dividides. Hi ha d'haver més esforços per reconèixer i assistir totes les víctimes». És l'única referència a les víctimes que conté el comunicat.

Convidats internacionals

La dissolució que ETA va anunciar aquest dijous ha estat certificada aquest divendres per un grup de cinc observadors internacionals: el nord-irlandès Gerry Adams, exlíder del Sinn Féin; l'excap del govern irlandès Bertie Ahern; el polític mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, president del Partit de la Revolució Democràtica (PRD); Michel Camdessus, exdirector del Fons Monetari Internacional, i Jonathan Powell, ex cap del gabinet del primer ministre britànic Tony Blair i, com a tal, també un dels puntals de la negociació del seu govern amb l'IRA.

Tots han estat convocats pel Fòrum Social, la plataforma Bake Bidea i el Grup Internacional de Contacte que dirigeix l'advocat sud-africà Brian Currin, que han convidat, a més, un públic integrat per dirigents de  l'esquerra ‘abertzale', del PNB, de la branca basca de Podem, sindicats amb implantació al País Basc i  polítics locals bascofrancesos.  

"Jornada històrica"

L'acte ha començat amb un minut de silenci i els assistents drets «en honor de totes les víctimes d'aquest conflicte», ha dit, com a amfitrió,  Jean-René Etchegaray, president de la Mancomunitat Basca.

Després, ha pres la paraula Brian Currin per dir: «Avui és un dia de celebració i de reflexió intel·lectual». L'advocat sud-africà ha subratllat que aquest «procés de pau» neix «de les arrels, ja que ha estat la societat civil la que l'ha volgut». Currin ha proposat que «aquesta jornada del 4 de maig sigui el dia per a totes les basques i tots els bascos».

En el torn de salutacions, el britànic Powell ha sentenciat: "Avui hem vingut a redactar l'última pàgina d'aquest conflicte. És una ocasió única, perquè tindrem una Europa sense violència política a partir d'avui."

Gerry Adams, d'altra banda, ha fet una crida al Govern espanyol perquè apropi  els presos d'ETA, i ha recordat que ell mateix va ser un pres. "Vaig complir la meva pena, i per a la meva família hauria estat molt diferent estar lluny o a prop", ha explicat, per tornar a dirigir-se als governs implicats: "L'empipament no és una política, i la revenja no és una solució".

Notícies relacionades

Camdessus ha llegit un missatge de l'ex secretari general de l'ONU, Kofi Annan, que ha qualificat aquesta jornada d'"històrica" i que "s'hauria de celebrar a tot Europa".

El mexicà Cárdenas ha posat fi a la primera part de l'acte recordant que "els objectius pels quals ha estat lluitant el poble basc continuen vius" i celebrant que "estem vivint un canvi molt important en la manera d'assolir aquests objectius".