ERC tanca la via Kosovo

Un lustre. Aquest és el temps transcorregut entre l'última conferència nacionald'ERC  i la que se celebrarà d'aquí a unes quantes setmanes, a l'estival cap de setmana a cavall de juny i juliol.  Però hi ha períodes de temps que compten per dos. O per 10. Els cinc anys transcorreguts des del 2013 serien un d'aquests períodes.

Fa cinc anys, en les albors d'un procés que el passat 21-D va canviar d'etapa, Esquerra va aportar al debat una via extrema, a la qual es podia recórrer no només si l'Estat es negava a negociar un referèndum (com s'hi va negar), sinó fins i tot si suspenial'autonomia  (com la va suspendre). Es tractava de la declaració unilateral d'independència per part d'una assemblea d'electes. La virtut d'aquesta proposta, duta a terme pelssecessionistes kosovars, és que es va veure emparada pel Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal de la Haia, que va dictaminar que la declaració unilateral no era contrària al dret internacional. És a dir, els republicans apuntaven que un cop el debat arribés a un ‘tour-de-force' extrem, al final es venceria per l'acció dels tribunals internacionals.

Molt ha plogut des d'aleshores, fins i tot a la Mediterrània, i la visió ara mateix és una altra. La declaració d'independència, el 155 i el 21-D van marcar el final d'una etapa. I els postulats d'ERC, ara, són completament diferents i beuen, completament, de les reflexionsd'Oriol Junqueras  des delCentre Penitenciari Madrid VII.

Dutxa escocesa

La ponència política del conclave d'aquest juny-juliol és, sobretot, una dutxa de realisme com poques vegades s'ha vist al camp independentista. Dutxa que, en aquells sectors hiperventilats de la ‘bombolla Twitter', s'ha rebut com una escocesa amb l'aigua a un grau. Un reconeixement de la situació en què es troben com a pas previ a canviar les coses i aconseguir l'anhelada, per ells, república catalana: «Cal entendre que obtenir la majoria social d'un país significa alguna cosa més que detenir una simple majoria parlamentària".

"Els fets de l'octubre i el 21-D no s'han traduït en el naixement de la república catalana", etziba ERC al text que ara se sotmetrà a les esmenes dels militants. "I la realitat és que avui l'independentisme no és prou poderós encara per convertir Catalunya en una república independent. L'aproximadament 50% de la població independentista és una proporció insuficient quan es pretén que la república naixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics», sentencia.

Detectat el taló d'Aquil·les, no hi ha prou independentistes, el partit proposa el seu remei: "Establir complicitats amb aquells sectors que, favorables al dret a decidir", s'han mantingut al marge del secessionisme. Que no significa que el partit reclami tornar a la pantalla del referèndum, la qual cosa ha estat titllada per una veu del partit a aquest diari de "pantalla passada".

Aquesta veu prefereix titllar la ponència (que porta per títol ‘Fem República') d'"exercici de transparència", més que de dutxa escocesa de realitat, però sí que apunta que els republicans són "els únics" que han "fet aquesta anàlisi". "No hi ha renúncies al text", prossegueix aquesta veu, "sinó la voluntat de dissenyar una altra estratègia per culminar la independència". "I cal ser més i més forts per vèncer el pròxim xoc", afegeix.

Partit en recomposició

Notícies relacionades

Quim Torra, el candidat designat per Puigdemont

L'ANC s'aferra a una investidura de Puigdemont

És, de fet, el rumb definit per Junqueras. No hi ha cap novetat, més enllà del vertigen de veure-ho negre sobre blanc en una ponència congressual. Per exemple, la renúncia explícita a la unilateralitat ja va ser objecte de controvèrsia durant la campanya del 21-D, quan la va verbalitzar Marta Rovira, avui a Ginebra. Perquè la gran diferència entre la conferència nacional del 2013 i la d'aquest any també és aquesta: que la cúpula del partit serà absent i la segona línia de llavors, delmada, i la d'ara, recomponent-se.

En general el to és molt resistencialista. Trampejar el temporal, la fustigació i la repressió de la millor forma possible, refer-se, ampliar la base de suport i preparar-se per a la següent confrontació amb l'Estat. Que no se sap quan serà, però arribarà. "La república catalana i la ruptura amb el règim del 78 no es produirà de manera sobtada, sinó per fatiga dels materials, gradual però constant. Les virtuts més importants seran la paciència, el coratge, la constància, la resistència i la visió a llarg termini". Resiliència.