JxCat intentarà investir Puigdemont mentre lliga el pla d

Carles Puigdemont va optar fa mig any per desencadenar l'‘huracà 155' per no ser repudiat per botifler quan ja tenia decidit triturar la DUI i convocar eleccions. La pressió de l'ala dura de l'independentisme el va impulsar a l'exili malgrat haver abraçat in extremis el pragmatisme. Ara el líder de Junts per Catalunya, pendent de veredicte judicial a Alemanya, es troba de nou emparedat entre les pulsions a favor de la desobediència ol'efectisme  d'un Govern que tanqui l'etapa de la intervenció de l'autogovern que la DUI va obrir. En aquest context, en què ningú no vol aparèixer com a traïdor, els postconvergents executen ara la seva enèsima carambola: tornen durant una setmana a la casella impossible de la investidura de Puigdemont (el 14 de maig) per poder guanyar temps i apaivagar mentrestant la mar agitada interna i externa que els impedeix consensuar el candidat viable.

El desenllaç de la investidura continua en suspens a 15 dies que es convoquin uns comicis que ningú no diu desitjar però que ningú no pot descartar. Tanmateix, darrere dels nous focs artificials que s'han vist aquest dissabte a Berlín s'atalaiaven llampecs que indiquen que hi haurà ‘pla d' sobre la botzina del 22 de maig, data límit per elegir president. El portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, va deixar entreveure el pla per a aquestes pròximes dues setmanes. A la primera, la que començarà aquest dilluns, Puigdemont provarà de mantenir la tensió amb l'Estat fingint amb un desafiament destinat al fracàs, malgrat que a començaments de setmana tenia decidit apartar-se definitivament. La següent setmana, el grup independentista es planteja desempolsegar el pla b, és a dir, Jordi Sànchez, tan inversemblant com l'anterior, ja que l'exlíder de l'ANC ha topat amb el mur del jutge Pau Llarena en els seus continus intents de ser excarcerat, o que almenys se li autoritzés acudir al Parlament.

Cascada de noms

Serà amb el termini a les seves raneres quan els seguidors de Puigdemont revelin per fi el nom, en aquest cas sí, del nou president o presidenta de la Generalitat. "Si tots els intents són impossibles, s'obrirà la porta a una nova alternativa, el que vostès [referint-se als mitjans de comunicació] anomenen el pla d," ha revelat Pujol en la sentència fins ara més nítida en boca d'un dirigent de JxCat que existirà tal pla. I ha afegit que es tractaria d'un "president provisional". Segons els postconvergents, tot cap del Govern que no sigui Puigdemont serà transitori i sense "legitimitat", ja que aquesta recauria en el president deposat. Precisament aquest rol merament simbòlic és el que està fent encallar la recerca del candidat plausible. El nomd'Elsa Artadi  ha passat aquesta setmana de sonar amb molta força a deixar pas a d'altres, com els del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, o l'exalcalde de Cerdanyola del Vallès Antoni Morral, exmilitant d'ICV.

A tots ells es podrien sumar fins a quatre noms més: Marta Madrenas (alcaldessa de Girona), Marc Solsona (alcalde de Mollerussa), Quim Torra i Laura Borràs. Els perfils són molt diferents perquè els esculls són també múltiples. El PDECat posa objeccions als aspirants més fidels a Puigdemont, mentre que difícilment la CUP, aferrada ara per ara a l'expresident, podria avalar els candidats de perfil més liberal. ERC espera la proposta definitiva,i rebutja noves eleccions i apuntala la seva nova brúixola: adeu a la via unilateral, hola al realisme.

Patata calenta per a Torrent

Notícies relacionades

Quim Torra, el candidat designat per Puigdemont

L'ANC s'aferra a una investidura de Puigdemont

Però l'enèsima finta de JxCat obligarà els republicans, concretament  Roger Torrent, a bregar amb la patata calenta. El Tribunal Constitucional ja ha advertit la Mesa del Parlament de les conseqüències de tramitar qualsevol iniciativa destinada a investir a Puigdemont. En aquesta tessitura es trobarà aquesta propera setmana, corregida i augmentada quan el mateix tribunal suspengui cautelarment la reforma de la llei de la presidència amb què l'independentisme pretén ‘legalitzar' la investidura a distància de Puigdemont.

Per a endiablar encara més l'assumpte, la trobada de Berlín ha començat poc després de saber-se que una majoria minoritària de socis del'ANC  empenyien cap a la desobediència en una votació amb cert truc. Només una quarta part dels afiliats hi han participat, i encara que s'ha imposat el ‘Puigdemont sí o sí', l'entitat ha obert la porta a avalar un Govern efectiu abans que una repetició electoral.