"Vaig passar pel costat de 'la Tigresa' amb la pistola amartellada"

El bar Arimany de la Rambla Nova de Tarragona era un formiguer el 23 de setembre de 1992, Santa Tecla, dia gran de les festes de la ciutat. Però al mosso O. B., que escortava un conseller del Govern de Pujol,tarragoní de Montblanc, no li va ser difícil reconèixer entre la gentada la dona que, a la barra, destacava per la seva talla i bellesa. "Per assegurar-me'n, li vaig demanar al xofer que anés al cotxe i portés la foto que ens havia passat la Guàrdia Civil". Sí, era l'etarra Idoia López Riaño.

Com a molts altres escortes de l'etapa més negra d'ETA, a O. B. se li han remogut els records amb el mediàtic comiat de la banda terrorista. «Estava sol -relata-, i demanar reforços era una quimera. Tampoc no podia aturar-la, perquè l'escorta no ha de deixar sol el seu vip.  Així que, per sortir d'allà, vaig treure la meva Beretta 92, la vaig amartellar i me la vaig enganxar a la cuixa perquè la gent no la veiés. En arribar a la barra em vaig posar entre ella i el meu conseller... i vam passar".

Quan ho va explicar a la Guàrdia Civil, un tinent li va certificar que, efectivament, seguien el rastre de 'la Tigresa' a Tarragona. El comando Ekaitz d'ETA havia rondat la petroquímica. ‘La Tigresa' va escapar. "Recordo que portava una caçadora negra amb serrells. Quan la vaig veure –recorda O.B.– vaig pensar que m'havia arribat el moment que tems quan et fiques a escorta: el dia en què t'engegaran un tret si no l'engegues tu".

Balmes, autovia dels escortes

Col·legues seus d'altres cossos discuteixen aquests dies en grups de Whatsapp una difusa iniciativa al caliu de l'adeu d'ETA, per reivindicar en un acte públic el paper dels escortes. Manuel Bernabé, ex-guàrdia civil i guardaespatlles privat dos lustres a Sant Sebastià, creu que, "quan s'organitzi alguna cosa, haurà de ser al País Basc".

Altres llocs valdrien com a escenari. La Barcelona dels 90 allotjava de fet una sorda guerra de nervis quotidiana sota l'oripell olímpic. Els papers de Sokoa, intervinguts a ETA tres anys abans, van acreditar fins a quin punt la banda coneixia els consellers de la Generalitat i els seus moviments. "Cada matí sortíem al carrer a Barcelona 300 escortes públics i privats de consellers, regidors, la infanta, empresaris, executius del Govern central...", recorda O.B.

Els seus moviments eren reconeixibles. "Al semàfor, obríem les portes del cotxe oficial per impedir que ens passessin les motos", recorda aquest mosso de la segona promoció, avui cap de seguretat d'una empresa pública. Quatre anys abans, motoristes d'ETA van volar el cotxe del general Rafael Garrido, governador militar de Guipúscoa, posant-li una mina magnètica al sostre.

"Per això, i per evitar paranys amb cotxes bomba, escollíem carrers amples, on poder fer maniobres d'evasió. Balmes era el millor per anar al centre –relata O. B.–. Millor que Muntaner, per exemple, i que Via Laietana, que es posava perillosa amb tantes personalitats baixant-hi". Com tots sabien, a primera hora Balmes es convertia en l'autovia dels guardaespatlles. "De vegades anava una avançada amb moto, ben visible perquè, si hi havia terroristes vigilant, toquessin el dos. Els etarres no volien ser detectats". 

Entre els escortes s'havia aconsellat la visibilitat més que la discreció: "Pensàvem que el terrorista no sol triar l'objectiu difícil. Si veu que va ben protegit, n'escull un altre", rememora O. B., i afegeix: "Si ETA va matar el pobre Ernest Lluch és, entre altres raons, perquè no portava escorta".

Els mossos valoraven el fet d'anar ben protegit, entre altres raons, per una observació que feia ETA en un dels papers de Sokoa. Un informe relatava que havien seguit Jordi Pujol, però que en desistien "per l'alt grau de desconfiança de la seva escorta".

La furgoneta d'Urrusolo

Però, malgrat aquest reconeixement d'ETA –que enorgullia els primers membres del grup d'escortes de la policia catalana, 70 agents repartits en tres torns–, en les primeres promocions dels mossos no era fàcil introduir una cultura d'alta seguretat. "Als pocs que demanàvem orelleres per poder comunicar-nos entre nosaltres aïllant-nos del soroll ambient, o als que ens compràvem una arma pròpia més avançada per millorar la nostra capacitat de resposta, la resta dels companys ens deien 'pel·liculeros' despectivament". 

El 1987 sorgeix un altre motiu per prendre's seriosament l'escorta a Barcelona. Pujol s'entrevista amb el cap d'estat d'Israel, Haim Herzog, i amb el ministre Ariel Sharon, i es manifesta després un "fervorós admirador" del país i del sionisme. "A l'amenaça etarra s'hi va sumar la del terrorisme palestí", recorda O. B.

Per al record íntim d'aquells guardaespatlles de Barcelona queden les dates més negres, com la de l'atemptat de la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, el 29 de maig de 1991 –"La Policia ens va avisar que hi podia haver un altre cotxe bomba esperant les autoritats camí d'allà, en l'N-152, però el meu conseller es va entossudir a anar per aquesta carretera; no volia arribar tard"–, l'estat d'alta tensió que va seguir immediatament després, quan els etarres Joan Carles Monteagudo i Juan Félix Erezuma van morir en un tiroteig amb la Guàrdia Civil a Lliçà d'Amunt, o els moments de greu perill que no van arribar a materialitzar-se.

Un d'ells, en un carreró de Sarrià, a prop del Reial Club de Tennis de Barcelona. En un parell d'aquestes avançades de reconeixement, els escortes havien vist una petita furgoneta Siata aparcada. "Darrere no tenia seients, només un cartró," relata el mosso guardaespatlles. La investigació va determinar que era un dels vehicles que utilitzava per dormir i per vigilar l'etarra Joseba Urrusolo Sistiaga. "De tota manera –afegeix– ja suposàvem que no era un cotxe bomba. ETA aviciava els seus cotxes bomba, perquè li sortia molt car l'explosiu que portaven dins, quatre-centes mil pessetes de l'època més o menys, i podien donar moltes pistes a les forces de seguretat. Els etarres no els deixaven al carrer si no era per matar de manera imminent".

Meres dianes         

"Als escortes no se'ns recorda. Hem estat bonys posats darrere de gent important", es lamenta des del seu retir a Extremadura Manuel Bernabé. Les seves paraules resumeixen el sentir d'un col·lectiu avui dispers, delmat, els integrants del qual van passar de no parar en els anys de plom a buscar desesperadament feina als tonyinaires de l'Índic, "o a vendre tots els mobles a Wallapop per pagar la hipoteca", diu el veterà Óscar Álvarez, que va protegir càrrecs del PP al nord de Navarra.

Álvarez no està d'acord amb l'homenatge: "No hauríem de ser nosaltres els qui ens reivindiquem, sinó els de dalt", opina. Però, i coincideix amb Bernabé, "el Govern espanyol ha incomplert les promeses que ens feia quan pintaven bastos".

Ho subscriu des de la seva actual vida a Marbella Francisco Luis Campos, que va escortar el governador militar de Biscaia el 1985 "amb una metralladora Z-70 que portava en una bossa d'esport", explica. En la seva opinió, tan sacrifici i tantes famílies trencades a aquella gola de llop són dignes d'homenatge.

Notícies relacionades

El teló d'ETA cau a Cambo-les-Bains

La històrica etarra 'La Tigresa' surt al carrer després de 23 anys entre reixes

Sovint les famílies són víctimes col·laterals del treball que van desenvolupar. "Jom'acomiadava cada dia del meu nen amb un petó fort, per si no el tornava a veure –confessa el barceloní O. B.–. En començar t'advertien que, en cas d'atemptat, el primer que el terrorista prova d'eliminar és l'escorta. I t'aconsellaven que no et fessis l'heroi, perquè al teu vip li serveixes de poc si estàs mort. Cada matí no sabia si tornaria a casa o aquell dia s'apagaria la llum per a mi".

ETA va apagar el llum a l'ertzaina Jorge Díez Elorza, assassinat amb el seu protegit Fernando Buesa el 22 de febrer de 2000. Ell i l'escorta privat Joseba Andoni Urdaniz, mort el 2002 en un tiroteig amb guàrdies civils que va confondre amb etarres, són les dues víctimes emblema d'un col·lectiu "en el qual hi ha més suïcidis que morts per terrorisme –diu Óscar Álvarez–. Aquelles vivències van ser molt dures, però, mira, som els empestats de la lluita antiterrorista".