Els exmembres de la Mesa del Parlament es remeten davant de Llarena a la inviolabilitat parlamentària

Quatre dels cinc exmembres de la Mesa del Parlament processats per desobediència pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena Pablo Llarenacitats aquest dilluns davant seu han aprofitat la seva compareixença per remetre’s a la inviolabilitat parlamentària que creien que els emparava al permetre la tramitació de les lleis de desconnexió. Segons va explicar el mateix Lluís Guinó als mitjans, tant ell com Anna Simó i Lluís Maria Corominas es van remetre a la declaració que van prestar davant del magistrat al novembre. De fet, han estat tan poc temps davant del jutge que pràcticament només s’han pogut remetre a ratificar-la. Per la seva part, Joan Josep Nuet va insistir que com que va votar en contra de les lleis no va desobeir el Tribunal Constitucional.

Guinó va explicar que la Mesa del Parlament executava actes de tràmit parlamentari i que això els protegia o creien que "els podia protegir la inviolabilitat parlamentària". Tret de la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, processada per rebel·lió, la decisió de la Mesa de permetre la votació de les lleis del referèndum i la de transitorietat jurídica cap a la república catalana va suposar el processament per desobediència dels qui componien l’esmentat òrgan de la Cambra.

Els tres exmembres de la Mesa també han anunciat que sol·licitaran al jutge Llarena que els aixequi les mesures cautelars que els va imposar el novembre, especialment, l’obligació de realitzar compareixences setmanals al jutjat i la retirada de passaport, la qual cosa els impedeix viatjar fora de la Unió Europea. La també esmentada Ramona Barrufet ha sol·licitat realitzar el tràmit per videoconferència, per motius mèdics, i el magistrat ha optat per ajornar la seva compareixença. Haurà d’acudir als jutjats de Lleida.

Crítiques a la querella

L’últim a comparèixer davant del magistrat ha estat Joan Josep Nuet, que és qui més temps ha estat declarant davant del magistrat, ja que ha contestat a totes les parts, tret de l’acusació que exerceix Vox. Nuet va insistir que va votar en contra de les lleis tramitades, per la qual cosa no va desobeir el Tribunal Constitucional. 

Notícies relacionades

Quim Torra, el candidat designat per Puigdemont

Miquel Iceta: 'No vull un 'president molt provisional' de la Generalitat'

Segons el diputat Catalunya En Comú Podem, "la querella pateix de coneixement de quins són els mecanismes parlamentaris en els quals es debaten idees polítiques que quan es converteixen en lleis poden ser suspeses  pel Tribunal Constitucional". Segons la seva opinió, en aquest cas s’ha modificat la tradició parlamentària dels últims 40 anys, a l’introduir-se "el debat previ i la constitucionalitat prèvia".

En aquest sentit, va afirmar que "els membres de la mesa d’un Parlament no són experts constitucionalistes i poden presentar dubtes i facilitar tràmits que després poden ser suspesos. Aquestes suspensions després s’acaten i no poden ser acusats de forma prèvia de voler desobeir el Constitucional". Va afegir que "només poden ser acusats a posteriori quan no hagin acceptat les sentències del Constitucional, que no ha estat el cas. És un element important, que el sistema democràtic té un funcionament i que els jutges el coneguin. Els parlaments continuaran havent de fer debats parlamentaris complexos. Això no vol dir que a partir d’ara hi hagi coses prohibides de què no es pugui parlar".