Puigdemont utilitzarà els informes de Montoro per defensar-se a Alemanya

La defensa de Carles Puigdemont davant el tribunal de Schleswig-Holstein que decidirà el seu futur judicial es basarà en dades del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. En els propers dies, els advocats de l’expresident enviaran a la fiscalia instructora alemanya els cinc informes lliurats per Hisenda al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona (i que també estan en poder del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena), en els quals es reconeix que no s’han trobat “indicis concloents de malversació”.

Fonts pròximes a Puigdemont remarquen: “No hi ha contractes pagats, no hi ha factures pagades, no hi ha ningú imputat per una malversació concreta... No hi ha malversació. I ho diu el Ministeri d’Hisenda espanyol”.

Decisió clau

La fiscalia alemanya s’haurà de pronunciar abans de final de mes sobre si sol·licita de nou el lliurament de Puigdemont a Espanya per un possible delicte de malversació. És una decisió clau sobre l’últim argument penal que li queda a la justícia espanyola per aconseguir l’extradició des d’Alemanya, després que, el passat 5 d’abril, l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein descartés l’ús de violència en el procés i, per tant, el suposat delicte de rebel·lió, pel qual el jutge Llarena també reclamava l’expresident.

Després del pronunciament de la fiscalia, els advocats de Puigdemont tindran entre set i deu dies de termini per respondre amb els seus arguments. I el tribunal alemany celebrarà llavors una vista per decidir la sort de l’expresident. Els informes d’Hisenda que ara utilitzarà Puigdemont en la seva defensa van ser lliurats entre el gener i l’abril al Jutjat 13 de Barcelona, el titular del qual, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va ser el primer jutge d’investigar possibles malversacions en l’organització del referèndum de l’1-O.

El jutge Llarena considera, al contrari, que les dades que li aporta Hisenda confirmen els indicis de malversació que li ha anat fent arribar la Guàrdia Civil durant la investigació del cas. El passat 23 d’abril, Llarena va enviar a Alemanya una còpia de l’entrevista que el ministre Cristóbal Montoro va concedir al diari 'El Mundo', en la qual va dir: “No sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l’1 d’octubre (...) però sé que no amb diners públics”.

1,6 milions

Notícies relacionades

El jutge Llarena confirma el processament de Puigdemont per rebel·lió

El PPE mostra la seva "preocupació" per l’estat de dret a Espanya

La interlocutòria d’imputació que va emetre el jutge Llarena el passat 21 de març declara processats Carles Puigdemont i 13 exconsellers del seu Govern per un delicte de malversació de cabals públics. Concretament, el jutge estima en 1.602.001,57 euros la quantitat suposadament malversada, que es reparteix en quatre capítols: una campanya de registre de catalans a l’estranger per votar (224.834,25 euros), una campanya de publicitat de la consulta (227.804,36 euros), el subministrament de material electoral i el seu enviament (979.661,96 euros), i la participació d’observadors internacionals (119.700 euros).

El càlcul del que suposadament s’ha malversat es basa en informes elevats al jutge per part de la Guàrdia Civil. El jutge considera que, per a la comissió d’un delicte de malversació, no és imprescindible la despesa dels diners públics, sinó que n’hi ha prou amb l’adquisició d’un compromís de despesa per part d’un funcionari, el pagui o no després.