El Suprem acusa Bèlgica de "falta de compromís" per rebutjar l'euroordre

Al Tribunal Suprem no li ha agradat gens la decisió de la justícia belga de rebutjar l’euroordre cursada a aquest país per aconseguir el lliurament dels exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Fonts de la Sala Segona consideren que el rebuig de les euroordres "podria interpretar-se com una absència de compromís de prestar la col·laboració judicial peticionada".

I insisteixen que el 21 de març va dictar una ordre de processament contra els reclamats, juntament amb uns altres 20 líders del procés, en què s’expressaven els fets i arguments jurídics pels quals se’ls considerava processats, moment en què l’instructor, el jutge Pablo Llarena, adoptava la mesura cautelar de presó contra tots els exconsellers fugits. A petició de la fiscalia, el dia 23 de març es va dictar una ordre que demanava deslliurar les ordres europees de detenció que tenen així una clara resolució de suport, com és l’ordre de processament.

Les fonts de la Sala Penal recorden que "el suport de la resolució jurídica que és l’ordre de processament és el que la nostra ordenació jurídica contempla amb més desenvolupament argumental, a excepció de la sentència," per la qual cosa entenen que 

"només el desconeixement de la nostra ordenació jurídica, malgrat l’explicació donada com a informació suplementària, permet obviar l’ordre de processament en què descansa l’euroordre".

Nova euroordre

Més enllà de l’enuig demostrat per l’alt tribunal, fonts fiscals argumentaven que, si efectivament el rebuig belga s’ha produït per un defecte de forma, la reclamació espanyola podria reiterar-se tot i haver-se solucionat aquest defecte. En la seva última comunicació a Bèlgica, el jutge Llarena assenyalava que l’ordre de detenció vigent contra els reclamats era la dictada al seu moment per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Contra la decisió adoptada aquest dimecres per la justícia belga encara es pot recórrer en apel·lació, el problema és que no és factible que la fiscalia, que és qui representa els interessos espanyols de cara al lliurament, ho faci quan ha instat el rebuig de la primera reclamació.

Segons fonts jurídiques, la nova reclamació partiria des de zero i suposaria inciar un nou procediment per aconseguir el lliurament. En aquest sentit, destaquen que la justícia belga no ha entrat en el fons de l’assumpte per la qual cosa en cap cas no es podrà al·legar cosa jutjada per rebutjar-la.