ENTREVISTA AMB EL LÍDER DE CATALUNYA EN COMÚ-PODEM

Xavier Domènech: "Torra és l'oposat del que és Catalunya"

"És una bomba en la línia de flotació d'una gran part del discurs independentista", afirma el líder dels 'comuns'

Domènech repassa l’actualitat política catalana amb EL PERIÓDICO / RICARD FADRIQUE

5
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Què li sembla l’elecció de 'consellers’

No em preocupen tant els consellers que no hi són, com que els que hi són tinguin visions tan oposades com Elsa Artadi o Teresa Jordà i crec que finalment el que s’imposarà és la continuïtat de les retallades de Mas-Colell. Però l’especialment preocupant és que aquest sigui el Govern amb menys dones de les tres últimes legislatures. El 8 de març no va passar per a JxCat i ERC pel que sembla.

¿És Torra la millor elecció per internacionalitzar el conflicte català?

És evident que no i ho hem vist amb el portaveu de la Unió Europea (UE), que es va negar a comentar els seus tuits i els seus escrits per no dignificar-los. Més que la internacionalització del conflicte català, em preocupa la imatge que s’està donant a Europa, que queda molt tocada pels precedents del mateix president. Per mi Torra és l’oposat del que és Catalunya. És un molt mal candidat per als independentistes, una bomba en la línia de flotació d’una gran part del discurs independentista, que volia ser inclusiu. Amb aquesta elecció es mostra tot el contrari. És una mala imatge per al conjunt de Catalunya.

¿Creu que hi ha molts independentistes que no se senten representats per les seves paraules?

Crec que sí. He vist silencis eixordadors de dirigents independentistes. I veus independentistes criticant-ho. Sempre s’havia dit que el 'procés' basculava cap al progressisme. Però s’ha vist el contrari. Fins i tot a dins de JxCat, Torra representa la part més conservadora. Hi havia una altra opció, ERC i la CUP sumaven més que JxCat. 

Han exhortat públicament moltes vegades ERC i la CUP a postular un candidat progressista. ¿Quins contactes hi ha hagut amb ells per aconseguir-ho? 

Els hem interpel·lat per activa i per passiva. No enteníem que no sortís un candidat d’esquerres del bloc independentista. I vam fer una proposta d’un Govern d’independents. L’opció d’ERC ha sigut sempre o Carles Puigdemont o el que digui Puigdemont. Amb l’elecció de Torra queda més clara la història de subordinació d’ERC i la CUP davant els sectors més conservadors. Sense ells, Torra no seria avui president. Nosaltres som l’única força que representa realment els valors progressistes. Esperem que les forces que es diuen progressistes i d’esquerres facin honor a això i puguem construir alternatives al mateix Parlament. 

"El procés, tal com l’havíem conegut, s’ha acabat"

Abans del 21-D deia que el procés s’ha acabat. ¿Ho manté?

S’ha acabat tot un cicle polític molt llarg que es basava en la construcció d’un horitzó de 18 mesos per construir la independència, hi hauria estructures d’Estat, reconeixement internacional... No ha tingut les conseqüències que van preveure. Ara estem instal·lats en el legitimisme. Torra, quan diu que el 10 d’octubre s’hauria d’haver fet la DUI, està parlant de passat, no de futur, i la seva primera acció és anar a Berlín a veure Puigdemont per reconèixer la seva legitimitat. Si això no és legitimisme... El procés, tal com l’havíem conegut, s’ha acabat. Continuen obertes moltes coses: la qüestió catalana, la necessitat de construir Catalunya des de la transversalitat, la crisi del bipartidisme... Però no les solucionaran els que ens van proposar les seves solucions en el passat i van fracassar, i van decebre part del país i van fer sentir-se exclosa una altra part del país.

"Torra mira més Berlín que Catalunya"

¿Preveu una confrontació real o només focs artificials mentre s’acata al Tribunal Constitucional i la disciplina financera de Cristóbal Montoro?

En aquests moments, esperaria d’un president un programa ambiciós per acabar amb les retallades, les desigualtats, per construir la proposta de país des d’amplis consensos i sortir del moment de regressió en drets i llibertats i en l’autogovern. De Torra espero que farà pedagogia de la repressió de l’Estat, com ell va dir; o sigui, que anirà provocant escenaris de repressió. Crec que serà simbolisme, simbolisme i simbolisme. No crec que sigui el que necessita Catalunya ara. "Torra mira més Berlín que Catalunya"

Catalunya ha estat aturada mig any. ¿Estarà ara mig any més en 'stand by' a l’espera de la sentència judicial de Pablo Llarena?

Espero que no, sinó que des del Parlament puguem liderar propostes que permetin sortir de l’atzucac. Però si el que es pretén és mantenir el simbolisme i evidenciar la confrontació amb el Tribunal Constitucional, ens podem trobar que es continuïn fent coses que no transformen la vida dels catalans.

¿Creu que es tornarà a aplicar el 155?

Tota aquesta competència entre Cs i el PP per veure qui és més dur amb el 155 és absolutament indecent en termes de responsabilitat de Govern i de construcció del futur de Catalunya i Espanya. Si hi ha partits que creuen que l’única solució per a Catalunya és exclusivament repressiva és que no tenen cap solució per a Catalunya.

"Tota aquesta competència entre Cs i el PP per veure qui és més dur amb el 155 és absolutament indecent"

¿Entén el paper del PSOE i de Pedro Sánchez?

Van dir que no donarien suport al 155 i ho van fer. Van passar del 'no és no' a investir Mariano Rajoy. Sánchez va tornar dient que el seu principal aliat seria Podem i prometent una moció de censura a Rajoy que no es va substanciar quan els números sortien i surten. Va fer una promesa de reforma constitucional que no ha existit perquè Rajoy li va robar la cartera una altra vegada. Sánchez no només no és el líder de l’oposició al PP sinó que, a més, està desaparegut com a líder propi del PSOE. I no en conec els motius. Em té al·lucinat.

Notícies relacionades

¿Mantenir Barcelona el 2019 és clau per al projecte dels comuns? ¿Seran les municipals més marcades per l’eix nacional?

Evidentment. El nostre projecte en gran part neix de l’aposta guanyadora de Barcelona i és clau per mantenir aquestes polítiques i demostrar que no només som força de protesta, sinó també de govern. No només es tracta de consolidar l’onada de canvi, sinó d’ampliar-la. La temptació que pesi l’eix nacional hi pot ser present. Però nosaltres construïm el país amb la seva gent, no contra la seva gent.