LA PETICIÓ D'EXTRADICIÓ

L'Audiència Territorial alemanya descarta descarta Puigdemont a Espanya per rebel·lió

El tribunal superior de Schleswig-Holstein tomba la sol·licitud de la fiscalia d'incloure de rebel·lió en la causa contra l'expresident i el seu reingrés a presó

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Bones notícies per a Carles Puigdemont. Tres hores després que es fes pública la petició de la Fiscalia de Schleswig-Holstein d’extradir l’expresident català a Espanya pel delicte de rebel·lió, formulada el 9 de maig passat, l’Audiència Territorial d’aquest estat alemany ha rebutjat l’argumentació jurídica d’aquesta sol·licitud. Al migdia d’aquest dimarts aquest òrgan ha assegurat mantenir la seva actitud del 5 d’abril passat en què va considerar aquesta acusació com a “inadmissible en principi!”.

Poc abans, i després d’haver avaluat la nova informació i els vídeos aportats pels fiscals espanyols durant les últimes dues setmanes, la fiscalia havia considerat que hi havia prou proves perquè el líder independentista també fos jutjat per alteració de l’ordre públic. Malgrat no haver-se pronunciat sobre aquest delicte concret, l’Audiència Territorial sí que ha detallat que continua mantenint oberta la porta a una possible extradició de Puigdemont per malversació de fons públics.

Tot i que la fiscalia encara ha de presentar la sol·licitud formal d’extradició contra Puigdemont, en la petició desestimada considerava que s’havien comès“disturbis contra les forces policials espanyoles”,circumstància que en la legislació alemanya seria punible juntament amb el delicte d’alta traïció, el més semblant al de rebel·lió que sol·licita la judicatura espanyola. Això és el que havia portat els fiscals a replantejar-se la validesa de les tesis argumentades pel jutge del Tribunal Constitucional Pablo Llarena.

A més, el Tribunal Superior ha desestimat immediatament la petició de reingrés a presó de Puigdemont després que el fiscal considerés que ha augmentat el risc de fuga, una valoració que també ha rebutjat. Així, tal com ha explicat una portaveu, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCAT) “podrà seguir en llibertat sota fiança a Alemanya a l’espera d’una decisió final” que adoptarà el mateix tribunal.

DESESTIMACIÓ ANTERIOR

La resposta de l’Audiència Territorial a la petició de la fiscalia ha tornat a posar de manifest la disparitat de criteri amb què les dues afronten el cas. El 3 d’abril passat la mateixa Fiscalia de Schleswig-Holstein va sol·licitar l’extradició de Puigdemont, i així avalava les tesis de Llarena en què s’incloïen els càrrecs per rebel·lió i malversació de fons públics. Dos dies més tard, l’Audiència Territorial del ‘land’ on Puigdemont va ser detingut el 25 de març va desestimar aquesta mateixa sol·licitud ja que va considerar que no hi va haver violència, requisit clau per al delicte alemanyd’alta traïció.

Malgrat el rebuig de la petició de la fiscalia, la pilota continua a la teulada del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, que haurà de decidir què fa amb el líder independentista. Una decisió que encara no té data.

EL FUTUR

Com a l’abril, la decisió d’aquest òrgan serà transcendental per determinar el futur de l’expresident. En cas que se n’autoritzi l'extradició, els advocats de Puigdemont podrien presentar un recurs davant elTribunal Constitucionalalemany per intentar frenar aquest procés, i això allargaria encara més la incertesa.

Notícies relacionades

Tot i això, si en la decisió final el tribunal continua rebutjant l’entrega de Puigdemont a la judicatura espanyola pel cas de rebel·lió, castigat amb una sentència de fins a 30 anys de presó, només se'l podria jutjar per un càrrec menys greu, com és la malversació de fons públics. Aquest cas es podria produir si el tribunal entén que continua sense haver-hi proves constitutives de delicte o que s’al·leguin defectes formals en la causa emesa des deMadrid.

L’existència d’aquest delicte també s’ha posat en dubte després que el mateix ministre d’Hisenda,Cristóbal Montoro, assegurés que la Generalitat no va invertir fons públics per a la realització del referèndum de l’1 d’octubre.