ACTUACIÓ A CATALUNYA

Macrooperació policial per corrupció a la Diputació de Barcelona

Un jutge investiga el repartiment presumptament irregular de fons de cooperació i ordena una dotzena de registres

Una de les fundacions en el punt de mira té per objectiu el reconeixement internacional de la "nació catalana"

whatsapp-image-2018-05-24-at-090544-1

whatsapp-image-2018-05-24-at-090544-1
whatsapp-image-2018-05-24-at-090544
zentauroepp43466967 diputacio180524085215
zentauroepp9919856 diputacio barcelona180523212116

/

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional estan desenvolupant des de primera hora del matí d’aquest dijous una macrooperació amb una vintena de registres i possibles detencions arran d’un presumpte cas de corrupció a la Diputació de Barcelona en l’època en què Salvador Esteve (CiU) n’era el president. Els investigadors sospiten que la desviació de diners públics ascendeix a més de dos milions d’euros.

El jutge ha dictat ordre d’arrest contra l’alcalde de Tordera i diputat delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació de la Diputació, Joan Carles Garcia, així com el president de l’organisme supramunicipal en el moment dels fets investigats, Salvador Esteve.

També s’han dictat ordres d’arrest contra Jordi Castells, a qui els investigadors consideren el màxim responsable del suposat desviament irregular d’aquests fons al ser en aquell moment director de Relacions Institucionals de la Diputació de Barcelona i actualment subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat, i contra Víctor Terradellas, soci del diputat de JxCat Francesc de Dalmases.

En total, estan previstes més de 30 detencions per la presumpta comissió de delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, falsedat documental i frau en les subvencions. El jutge també ha ordenat registres en seus de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, així com en entitats sense ànim de lucre i en empreses. En concret, els agents ja han entrat a l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, ubicada al número 55 del carrer Londres de Barcelona, i a la Fundació CATmón, presumpta perceptora de la desviació de fons públics.

Sota el nom d’'Estela', l’operació està dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona i la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona i s’està duent a terme simultàniament a les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. En l’operació hi participen prop de 500 policies.

Fons de cooperació

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona està investigant des de fa mesos el repartiment suposadament irregular, i en ocasions fet a dit, a empreses, fundacions i patronals de més de dos milions d’euros que havien de ser, en realitat, destinats a prestar assistència tècnica a països en vies de desenvolupament.

Una de les entitats en el punt de mira és la Fundació CATmón, que té per objectiu el reconeixement internacional de la "nació catalana". La presideix Víctor Terradellas, i un dels seus patrons és l’ara diputat de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases.

El màxim responsable del repartiment suposadament irregular d’aquests fons és Jordi Castells Masanés, que era director de Relacions Internacionals de la Diputació i, després de deixar aquest càrrec, va ser rescatat per la Generalitat com a cap de servei de gestió de la Direcció General d’Administració Local de la Conselleria de Governació.  Castells va assolir el càrrec a la Diputació després de la victòria electoral de CiU el 2012 a través del llavors coordinador, Josep Maria Matas, que va haver de dimitir aquell mateix any després que transcendís la facturació de les seves empreses al’Associació Catalana de Municipis  (ACM).

Etapa convergent

Aquesta etapa convergent va comportar canvis en la política de cooperació i desenvolupament, fet que va donar entrada a entitats amb un caire totalment diferent. Algunes oenagés i entitats socials arrelades a Catalunya van anar desapareixent de la llista, en detriment d’organitzacions estrictament patronals, com la PIMEC i un lobby energètic, entre d’altres.

La patronal catalana de la petita i mitjana empresa hauria aconseguit almenys 156.000 euros de les partides de cooperació de la Diputació, mentre que la patronal d’adobadors suma 140.000 euros i la Confraria de Pescadors 40.000 euros més, segons la documentació en poder dels investigadors. Els diners també anaven a parar a consultores especialitzades a guiar empreses en la conquesta de nous mercats, associacions estrangeres o companyies d’eficiència energètica i instal·lació de maquinària.

Notícies relacionades

En algunes ocasions, els beneficiaris obtenien els fons a successius contractes menors, que permeten el repartiment sense publicitat però que no poden superar els 18.000 euros. La sospita és que existeixen alguns casos en què els directius de determinades societats facturaven al seu nom. En altres supòsits, les entitats beneficiàries estaven acabades de constituir.

Avisos d’anomalies

Hi va haver operacions que van aconseguir l’oposició expressa dels tècnics de cooperació, que advertien de suposades anomalies, tot i que també rebien instruccions de com actuar. Els treballadors de la Diputació van arribar al seu dia a denunciar assetjament laboral en el departament de cooperació al desenvolupament de la institució.

Temes:

Diputacions