Sánchez aconsegueix censurar Rajoy: Mudança a la Moncloa

Només absències de difícil justificació en un ajustat Parlament o una pirueta in extremis en forma de dimissió de Mariano Rajoy podria evitar que, aquest divendres, el socialista Pedro Sánchez es converteixi en el pròxim president d’Espanya. I que hi hagi una mudança imminent al Palau de la Moncloa. Que es designi un nou Executiu paritari. Que s’impulsi un breu pla de govern per derogar algunes lleis del PP i modificar-ne d’altres fonamentalment socials i s’iniciï una etapa, segons va explicar el líder socialista, en què s’assumeixin conjunturalment els pressupostos populars i faci regeneració. I que es prioritzi el diàleg amb Catalunya i Euskadi, per tancar el teló amb un avenç electoral «consensuat» al calendari.

 

Rajoy i els seus col·laboradors van negar de totes les maneres possibles que es produeixi una dimissió governamental que faci caure la moció de censura contra l’Executiu.  «Per què?», es preguntaven ja en veu alta i sense dissimular als passadissos del Congrés dirigents com Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal i  Fernando Martínez-Maillo, que feien comptes davant dels periodistes i concloïen –com en els dies previs ho havien fet als seus despatxos– quel’aritmètica parlamentària no els permetia garantir que, amb un pas enrere del seu cap i després de passar a estar en funcions, guanyessin una investidura amb un altre aspirant popular. Així que van començar a digerir que tornen a l’oposició. I que no tindran pietat. 

En cap moment no s’ha pensat, sembla, en la marxa de Rajoy per assumpció de responsabilitats després de la sentència del cas Gürtel. L’aspirant Sánchez l’hi va sol·licitar en diverses ocasions durant el debat –«vagi-se’n, senyor Rajoy, i acabi amb això aquí i ara»–, al·legant que el seu pla com a líder del PSOE no era arribar al poder tan ràpid, sense urnes i amb el suport de cinc grups parlamentaris, inclosos nacionalistes i independentistes catalans. Però no va ser escoltat. Se li va demanar que no esperés la dimissió per postres.

Vuit hores en un restaurant

El cap del PP es va quedar al Congrés durant el matí de dijous per replicar Sánchez. Per avisar grups com el PNB que estaven pensant si avalar o no un PSOE que també tenia la seva quota de corrupció i que s’estava endinsant en una aventura política impossible, que podria perjudicar els interessos del país. Va alertar delsriscos econòmics i per a la integritat territorial. Es va burlar del fet que el PSOE, que va rebutjar els pressupostos, ara caigui en la «incoherència» de quedar-se’ls prometent que començarà a treballar ja en els del 2019.

El líder socialista li va etzibar que si tant el preocupava l’estabilitat, hauria pogut reaccionar veient la corrupció i haver-se evitat aquest mal tràngol. Van entrar en una llarga picabaralla. Quedava ja poc perquè esclatésl’anunci penebista del seu suport a la moció del PSOE. Quan es va fer oficial, Rajoy ja s’havia absentat de l’hemicicle (¡per què sentir com el donaven ja per un mort polític!) a refugiar-se en un restaurant ubicat a un quilòmetre del Parlament, amb alguns dels seus fidels lampistes. 

Cospedal va estar amb ell també, se’n va anar i va tornar en diverses ocasions al local. Les ministres Dolors Montserrat –de qui es parla per liderar el PP català– i Fátima Báñez van compartir estovalles. Allà es va tancar l’encara president durant més de vuit hores per a estupefacció de molts, que el feien tancat en un despatx fent càbales successòries o al palau monclovita fent caixes.

Bárcenas, el relat i l’atzucac

Rajoy va triar com passar la seva última tarda presidencial. Ben envoltat, en un lloc públic i sense dimitir. Ni per estratègia ni per responsabilitat. Òbviament, haver escollit aquesta última opció hauria significat enderrocar el discurs que la cúpula del partit ha construït i mantingut nou anys, això és, que els conservadors van ser perjudicats per una trama corrupta que els va utilitzar de manera parasitària i de la qual no sabien «res» al carrer Génova, malgrat que el seu extresorer Luis Bárcenas (a presó sense fiança) n’era part fonamental. 

El problema és que l’Audiència Nacional sí que condemna el PP per haver-se lucrat amb les malifetes d’aquesta xarxa i apunta, fins i tot, que està aprovat que el partit ha comptat durant anys amb una caixa b que li ha permès com a mínim anar dopat a eleccions. Aquestes conclusions judicials són, precisament, les que han arrossegat Rajoy cap aquest atzucac que no esperava a hores d’ara de la seva vida. 

Els populars donaven els seus escàndols de corrupció per amortitzats des de fa temps, però la seva falta de reacció arran de la decisió que es va fer públic dijous passat –24 hores després d’haver aprovat els pressupostos amb el PNB– els han conduït a una inesperada moció de censura. I a una abrupta rescissió de contracte que deixa elspopulars sense nord.  

Cites amb Torra i Urkullu

Notícies relacionades

Sánchez promet diàleg amb Catalunya i sedueix el PDECat

Rajoy avisa del risc d'un Sánchez "ambigu" i "malgastador"

Mentrestant, els socialistes intenten superar el seu vertigen i a fer plans. Sánchez encara ha d’acabar la jornada parlamentària d’aquest divendres –després d’haver-se mostrat duríssim a la tribuna amb Cs, conciliador amb Podem i comprensiu, en l’aspecte humà, amb un Rajoy obligat a abandonar– i la votació de la moció. Li sobren avals. Després haurà de prendre possessió del seu càrrec a la Sarsuela i perfilar el que serà el seu consell de ministres i ministres (ha promès paritat). Segons l’esgrimit en el seu discurs, aviat tindrà el gairebé president Sánchez dues cites clares a la seva agenda: una reunió amb el president Quim Torra i una altra amb el lehendakari Iñigo Urkullu.

El cap dels socialistes ha garantit diàleg i un intent de canvi d’etapa. Va rebaixar el to amb els independentistes catalans i això va agradar ni alPdeCAT ni a ERC. No tant en els escons populars, on ja es posa en dubte si es mantindrà en la línia marcada mentre va basar el 155 al costat del PP o ara «s’oblidarà del ‘no és no’ als secessionistes per dir-los que sí a tot».  No és arriscat apostar que el territorial serà, sens dubte, un dur camp de batalla per a Sánchez amb els populars i els taronja.