Sánchez s'allibera de les cadenes amb l'arribada a la Moncloa

El relat no coincideix amb exactitud a l’entorn de Pedro Sánchez. Una part dels seus col·laboradors assegura que gairebé tot havia estat previst anteriorment. Que el terreny es va preparar durant mesos, amb Sánchez sempre al costat de Mariano Rajoy davant de la crisi territorial, mostrant el seu perfil d’home d’Estat i alhora ampliant els horitzons de possibles col·laboradors, tirant fils per si arribava la possibilitat de fer fora de la Moncloa el líder del PP. Altres al seu cercle expliquen que res d’això és mentida, però que la moció de censura també va tenir alguna cosa d’improvisació, que es va posar a caminar com una exigència democràtica davant de la sentència del ‘cas Gürtel’, sense excessives expectatives entre els socialistes que anés a prosperar. Els seus impulsors van anar assumint minut a minut, en ocasions amb sorpresa, que la piscina era plena.

Ara Sánchez, a qui les enquestes han col·locat durant l’últim mes i mig en tercer o quart lloc, és president del Govern central. Ha trencat amb totes les cadenes que l’han subjectat al llarg de la seva trajectòria en la primera línia de la política, atapeïda d’alts i baixos, i l’optimisme ha tornat al PSOE. La direcció del partit assegura estar en disposició de ser primera força en les pròximes generals, que convocarà Sánchez en el moment més oportú. El pla és durar el que es pugui. Com a mínim un any, però pot ser que més.

Oposició descol·locada

Sánchez venia de basar a Rajoy a Catalunya i era lloat pel líder del PP, però no va tenir després cap problema en apel·lar a l’independentisme per desallotjar els conservadors del poder. El moviment, explica un dirigent de l’executiva del PSOE, suposa també una venjança contra els barons socialistes, que el 2016 el van lligar de peus i mans perquè no fes fora Rajoy amb els vots d’ERC i el PDECat. I després d’aconseguir el suport dels dos partits catalans, els ha enervat amb l’arribada de Josep Borrell a Exteriors.Josep Borrell

També Podem, el seu principal aliat en la moció de censura, es regira incòmode davant dels ministres nomenats per Sánchez, que va rebutjar l’oferta de Pablo Iglesias de formar un Govern de coalició i ara intentarà continuar guanyant espai davant els morats amb iniciatives socials. Albert Rivera, a qui els sondejos col·locaven a les portes de la Moncloa, nodrint-se d’antics votants conservadors desencisats per la corrupció i també dels socialistes més de centre, ha passat a un segon pla. El seu partit critica el líder del PSOE per aconseguir el suport independentista i lloa simultàniament el seu equip. A Ciutadans li agradaria comptar amb figures com Fernando Grande-Marlaska, titular d’Interior, i Nadia Calviño, a Economia.

Sánchez ha aconseguit aquest tomb amb l’àmplia majoria delspoders econòmics i mediàtics en contra, igual que en les primàries en les quals va derrotar Susana Díaz. Susana Díaz. No té a penes peatges, ni dins ni fora del seu partit, i això, subratlla un col·laborador, explica en part la seva llibertat a l’hora de confeccionar el seu Govern. L’ara president va recuperar el lideratge del PSOE sense deure res a ningú, amb una campanya que va començar als marges del partit, així que tampoc ha tingut favors interns per tornar.

Un esforç de mesos

La confecció del seu equip, explica un col·laborador, va ser un treball gairebé en solitari. Els dirigents de la seva màxima confiança, com José Luis Ábalos, secretari d’Organització socialista i ara ministre de Foment, coneixien alguns dels noms dels futurs membres del Govern socialista, però no tots.

Des de divendres de la setmana passada, desprésd’aconseguir els 180 vots a favor de la moció de censura, Sánchez va començar a trucar als seus candidats per dirigir els departaments. Va convèncer gairebé tots, amb alguna excepció (el periodista Màxim Huerta no era la seva primera opció per a Cultura), i quan acceptaven no els deia amb qui anaven a compartir taula en el Consell de Ministres, intentant així combatre unes filtracions que al final no va poder evitar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Feia mesos que Sánchez dissenyava el seu Govern, organitzant cafès i sopars amb independents com els que al final han acabat entrant a la Moncloa. Huerta a Cultura, Pedro Duque a Ciència i Grande-Marlaska a Interior, una destinació per a la qual el líder del PSOE no havia pensat en un primer moment. Els seus contactes inicials van ser per convèncer-lo de es presentés al’Alcaldia de Madrid.

Fa ara poc més d’un any, just abans de la votació de les primàries socialistes, el president va declarar a aquest diari: “El PSOE governarà aviat, amb una moció de censura o amb eleccions”. L’auguri semblava llavors improbable, més un missatge de campanya que una altra cosa, però Sánchez ha tornat a trencar tots els pronòstics.