Batet, sobre introduir el dret a decidir a la Constitució: «No contemplem aquesta possibilitat»

La ministra d’Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha deixat clar aquest dilluns que no entra en els plans del Govern introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional: “No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món”, ha sentenciat, en declaracions a RNE.

Batet ha defensat una reforma constitucional forjada a la comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on, segons el seu parer, és “important que compareguin experts” per fer una “anàlisi seriosa i rigorosa” de la situació i que existeixi “voluntat dels partits polítics” perquè “sense consens no es reformarà res” i “no es pot avançar”.

Per a Batet, la reforma és necessària perquè “la crisi territorial no ha fet més que créixer” en els últims anys, “en gran manera”, ha afegit, “perquè el Govern d’Espanya va negar l’existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política”.

Totes les forces

Batet ha insistit en la necessitat d’activar la comissió parlamentària i que participin totes les forces polítiques amb representació en el Congrés. “Hi ha molts grups parlamentaris que no hi són i urgeix que hi vagin, participin activament i aprofitin un dels millors instruments que tenim a la taula per presentar-se, participar en un debat serè i abordar què és el que cadascun de nosaltres vol plantejar”, ha destacat.

Preguntada pels articles del’Estatut de Catalunya tombats al seu dia pel Constitucional i que es podrien recuperar, Batet ha assenyalat aquells que van ser declarats inconstitucionals “no pel contingut sinó perquè l’Estatut no era la norma adequada per regular la matèria” i ha explicat que alguns d’ells versen sobre lleis orgàniques de l’Estat com la del Poder Judicial.

“Allà hi ha marge per treballar, és veritat que afecta lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis s’ha de fer des del punt de vista del consens i d’acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a mercè d’una majoria conjuntural, és bo que responguin a un sentiment majoritari i transversal”, ha postil·lat.

Cadena humana a Euskadi

Sobre la manifestació aquest cap de setmana al País Basc en defensa del dret a decidir, “poca valoració”. “La respecto i no tinc gaire res més a dir. Espero que la tensió política es rebaixi a tot arreu. La nostra acció de govern se centrarà en això, és dialogar amb tot el món, parlar amb tot el món i garantir la convivència a tots els territoris”, ha postil·lat.

Batet també ha comentat les paraules del ministre Josep Borrell sobre que Catalunya és “a punt d’un enfrontament civil”. Sense al·ludir directament a les paraules del seu company de gabinet, ha incidit que és “lamentable” que “en els últims mesos hi ha hagut una degradació de la convivència” que ella mateixa ha viscut “en primera persona”.

“Aquesta degradació s’ha produït. És un dels reptes principals que tenim els poders públics. En primera línia el Govern de la Generalitat de Catalunya, però també el d’Espanya i hem de treballar per recuperar aquesta convivència (...). És el moment d’intentar redireccionar això, canviar el rumb i normalitzar la convivència”, ha assenyalat.

Ponsatí i el “farol”

Així mateix, preguntada per les declaracions de l’‘exconsellera’ Clara Ponsatí, en relació amb el fet que els independentistes estaven jugant una partida de pòquer contra el Govern i van anar “de farol” –tal com va recollir el diari belga ‘L’Unilateral’–, Batet considera que evidencia una vegada més la “gran irresponsabilitat d’un govern que ha estat jugant amb una societat sencera”.

Notícies relacionades

Junqueras: "Sánchez pot arriscar o quedar-se en postureig progressista"

Batet: «Veuria bé que el jutge acostés els polítics presos»

“Han estat jugant amb set milions de catalans. És molt decebedora, frustrant i indignant, la veritat. Sento indignació perquè la situació actual a Catalunya, haver perdut les institucions d’autogovern amb el 155, la degradació de la convivència, les conseqüències econòmiques amb la fugida d’empreses, la ruptura d’acords municipals que funcionaven (...) tot això, perdurarà”, ha explicat.

“Ells ara poden confessar que estaven jugant a pòquer o dir que es van equivocar, però les conseqüències de les seves decisions i els seus actes perduraran molt temps i al final aquest mal que han fet ha de pesar sobre la seva esquena i espero que pesi”, ha postil·lat.