La Guàrdia Civil acaba els registres a Girona, Salt i Sarrià de Ter

Agents de la Guàrdia Civil han acabat els registres als ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt, en els quals buscaven documentació relacionada amb una presumpta trama delictiva en la gestió de l’aigua durant el mandat de Carles Puigdemont com a alcalde de Girona, entre el 2011 i el 2016. L’operació s’emmarca en la investigació que la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat número 2 de Girona tenen oberta per la "distracció de fons" en els tres consistoris, que sembla que es van destinar, entre altres qüestions, a la compra de la col·lecció artística de Rafael Santos Torroella per 3,9 milions d’euros. L’adquisició de les obres d’art, no exempta de polèmica, va ser aprovada el 2014 pel ple de l’Ajuntament de Girona en una ajustada votació, gràcies al vot de qualitat del llavors regidor Puigdemont.

Els investigadors han sol·licitat que els funcionaris els entreguin tota la documentació sobre la compra del fons Santos Torroella: factures, justificants, acords amb la vídua de l’intel·lectual català, precontractes... A més, la Guàrdia Civil ha demanat els pressupostos dels anys 2013, 2014 i 2015, els decrets de l’alcaldia pels quals van ser aprovats i totes les operacions relatives al servei públic d’aigua que presta l’empresa Agissa. La mateixa documentació està sent requerida als funcionaris dels ajuntaments de Salt i Sarrià de Ter, on va ser alcaldel’actual president del Parlament, Roger Torrent.

Del resultat d’aquestes proves que s’estan obtenint dependrà, segons fonts del cas, que el Jutjat número 2 de Girona declari com a investigats Puigdemont i Torrent per presumptes delictes de malversació o apropiació indeguda.

Dos possibles delictes

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Fiscalia considera acreditat que "hi ha elements d’incriminació" per considerar que aquella compra es va fer "amb càrrec bé a fons municipals o bé a fons d’Agissa", la societat de capital mixt (80% privat, de Girona SA, i 20% públic) que gestiona l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter, quan aquests diners s’havien de dedicar a sanejar i tenir cura del circuit que dona subministrament als veïns.   

En el primer cas, si les obres d’art s’haguessin pagat amb diners públics, Anticorrupció atribueix als responsables de la compra, amb Puigdemont al capdavant, un delicte de malversació de cabals dels pressupostos municipals de l’exercici del 2014. D’altra banda, si la transacció es va dur a terme amb fons d’Agissa, els investigadors consideren que haurien comès un delicted’apropiació indeguda. La Guàrdia Civil estreny el setge sobre Puigdemont i acorrala també l’actual president del Parlament, Roger Torrent, que era alcalde de Sarrià de Ter quan es van cometre les presumptes irregularitats.

L’origen: una denúncia de la CUP

Notícies relacionades

Operació anticorrupció a Girona per irregularitats en l'època de Nadal i Puigdemont

Un xoc i moltes espines

La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada per la CUP el 2015 a la Fiscalia contra el que va ser fins al 2016 conseller delegat d’Agissa Narcís Piferrer, per un delicte continuat d’administració deslleial. La denúncia indicava que Piferrer va beneficiar presumptament la part privada d’Agissa, la societat Girona SA, que controla el 80% de l’empresa mixta amb la seva gestió. A més, la CUP creu que l’investigat va incórrer en "facturacions irregulars i autofacturacions per enriquir Girona SA a costa d’Agissa".

La Guàrdia Civil ja va efectuar diversos registres el 19 de setembre passat a la seu d’Agissa, als domicilis i despatxos d’alguns dels seus responsables i va requerir documentació per al cas a l’Ajuntament de Girona, en el marc de l’‘operació Aquarium’. Les proves obtingudes en aquella primera fase van encarrilar la investigació de la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat de Girona, que ara se centra en els que presumptament van saquejar Agissa, cosa que va causar, segons els investigadors,  no només un "enriquiment il·lícit" per als administradors, sinó també un "greu perjudici econòmic" per als ciutadans, que "van pagar més pel servei de l’aigua com a conseqüència de la seva mala gestió".