La fiscalia recorre la sentència d'Altsasu a l'entendre que sí que és terrorisme

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha recorregut la sentència que condemna vuit joves d’Altsasu (Navarra) per l’agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 15 d’octubre del 2016, a l’entendre que els fets sí que han de ser qualificats com a terrorisme, segons fonts jurídiques.

El Ministeri Públic demanava per als vuit acusats penes d’entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó per delictes de lesions i amenaces terroristes, però finalment la Secció Primera de la Sala Penal els va condemnar entre 2 i 13 anys per atemptat a agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

Encara que els magistrats van imposar les penes més altes contemplades per als esmentats delictes, no creuen que hagin de ser penats pels delictes terroristes, perquè "no ha quedat plenament acreditada la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA".

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

El tribunal està d’acord amb la Fiscalia i les acusacions particulars i populars amb què l’agressió d’Altsasu no va ser una mera baralla de bar, però no estima que els condemnats "tinguessin la clara intenció i finalitat de dur a terme algun dels postulats que tingués la banda terrorista ETA ni que haguessin assumit en aquella època tals postulats".

"Per tant, no resulta provat que tinguessin intenció de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública o provocar el terror en la gent a la localitat d’Altsasu", explica la Sala en la seva sentència.