Els papers que assenyalen Puigdemont

Dos documents intervinguts per la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona estrenyen el setge sobre l’exalcalde de la ciutat Carles Puigdemont. Fonts de la investigació, que dirigeix el Jutjat número dos de Girona, expliquen que són dos indicis que, si es confirmen, podrien portar a citar com a investigat Puigdemont per presumptes delictes de malversació i prevaricació. El ple municipal de Girona va aprovar el febrer del 2014 la compra, per 3,9 milions d’euros, de la col·lecció artística de Rafael Santos Torroella, un intel·lectual originari de Portbou (Girona, 1914), amic de Salvador Dalí, que va morir el 2002 a Barcelona.

En un registre a l’Ajuntament de Girona emmarcat en la investigació de la trama de l’aigua i l’empresa Agissa, la Guàrdia Civil va trobar dos documents d’interès i als quals ha pogut accedir EL PERIÓDICO. D’una banda, el llavors alcalde Puigdemont, va aprovar el 22 de maig del 2013 un decret en què es declara "coneixedor de la transcendència del personatge", anuncia el seu interès a "aprofundir i tenir un coneixement com més exhaustiu possible millor de la col·lecció (Santos Torroella) per valorar possibles accions futures a la nostra ciutat" i decideix contractar una taxació sobre la col·lecció d’art de Rafael Santos Torroella i la seva vídua, Maite Bermejo.

No coincideixen les dates

Aquesta taxació l’haurà de fer, diu el decret municipal, l’empresa Artur Ramon SL per un preu que s’estableix en 6.000 euros més IVA (7.260 euros en total). La societat és propietat d’un dels experts en art més reconeguts de Catalunya, Artur Ramon i Navarro, que ha arribat a exposar als Estats Units.

Els investigadors també han trobat la còpia d’aquesta taxació pagada amb fons públics. La va realitzar, en efecte, el galerista i historiador de l’art Artur Ramon "per encàrrec de l’Ajuntament de Girona", segons diu el mateix document. El problema és que aquesta taxació ja s’havia fet, segons consta al document, el 17 d’abril del 2013 a Barcelona; és a dir, un mes i sis dies abans que l’Ajuntament de Girona aprovés l’encàrrec i el pressupost per pagar la feina de l’antiquari.

Sense contracte

Fonts de la investigació han confirmat al PERIODICO que aquesta maniobra pot ser que es degués a "les presses" per tancar la compra de la col·lecció d’art. La hipòtesi que estudia la Guàrdia Civil és que en el moment en què el pèrit va realitzar la feina encara no havia firmat cap contracte amb l’ajuntament. Almenys, segons fonts policials, no n’hi ha constància ni a l’expedient administratiu ni en la causa judicial oberta i coneguda com ‘operació Aquarium’.

L’adquisició del fons artístic Santos Torroella, ara investigada per la justícia per les sospites que va ser pagada amb fons públics o fins i tot amb fons destinats a donar el servei d’aigua als veïns, va ser una decisió polèmica ajornada el 2013 i finalment aprovada el 2014 gràcies al vot de qualitat i desempat de l’alcalde i que va comptar amb l’oposició dels regidors del PSC, ICV i dos regidors de la CUP. Un tercer regidor de la formació antisistema i la portaveu del grup municipal popular es van abstenir.

Malversació o apropiació indeguda

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil acaba els registres a Girona, Salt i Sarrià de Ter

L'Ajuntament de Girona aprova l'adquisició del fons Santos Torroella

La Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat número dos de Girona investiguen si aquesta col·lecció, amb obres de Picasso, Dalí i Miró, va ser adquirida cometent delictes de malversació (si es va pagar amb fons dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter) o apropiació indeguda (si es van utilitzar diners de l’empresa Agissa, que s’havia de dedicar a millorar el servei d’aigua que rebien els veïns).

El 2009, Artur Ramon i Navarro es declarava en el blog de la seva galeria admirador de Jordi Pujol, a qui considerava "un dels polítics més interessants i consistents que ha donat la democràcia". En aquest mateix blog, el febrer del 2014, Ramon va donar notícia de l’adquisició del fons artístic de Santos Torroella per 3,9 milions d’euros, malgrat que ell l’havia valorat en 4,7 milions. "Ha sigut una aposta molt personal" de Puigdemont, va relatar.