Qui és qui en la batalla per la successió de Rajoy al PP

MARÍA DOLORES DE COSPEDAL

En un preparat discurs de presentació, l’encara secretària general del partit va defensar l’experiència que té en diverses esferes, totes clau per reforçar la seva candidatura. Primer, va recordar que és advocada de l’Estat i que va ser consellera laboral a l’ambaixada d’Espanya a Washington i sotssecretària en dos ministeris. Segon, va fer gala de l’ampli coneixement de la militància després d’haver estat 10 anys secretària general del partit i haver defensat les seves sigles sense pensar en el seu propi «instint d’autoprotecció». Tercer, sap «el que és guanyar eleccions». Cospedal va vèncer el 2011 amb majoria absoluta a Castella-la Manxa. I, finalment, ha experimentat el que és governar per a Espanya com a ministra de Defensa.

Aquests podien ser els seus punts a favor, però la secretària general (deixarà el càrrec divendres, quan sigui proclamada precandidata) en té altres en contra, com els casos de corrupció que han esclatat quan ha sigut la número dos. Per sempre quedarà la declaració en ple escàndol de Luis Bárcenas sobre la «liquidació en diferit» de l’extresorer. I, a més, ha de viure amb el fet que en els ‘papers de Bárcenas’ apareguin dos apunts sobre un tal ‘López H’, que el 1997 va lliurar 15 milions de pessetes en negre al PP, i un ‘López Hierro’, que va fer el mateix el 1998 amb 4 milions.  Cospedal es va casar el 2009 amb l’empresari Ignacio López de Hierro i nega que aquestes anotacions es refereixin al seu marit. Mai no ha estat imputat, perquè, els possibles delictes, si els hagués comès, ja havien prescrit.

SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA

L’exnúmero dos de Mariano Rajoy ha decidit presentar-se a la batalla pel PP malgrat que no compta amb un suport orgànic. Per això, davant d’aquest dèficit en l’organigrama del partit, Soraya Sáenz de Santamaría ha deixat clar des del primer dia que la seva carta són els afiliats. En el discurs davant dels periodistes per presentar la seva candidatura, va apel·lar en diverses ocasions a les bases. «Si escoltem els militants, l’encertarem», va declarar. L’estratègia no va estar exempta de crítiques malintencionades d’alguns dirigents del PP que aquests dies recorden com els costava arrossegar-la aquests últims anys als actes que organitzava el partit els caps de setmana o com s’escapolia, quan era portaveu del Govern, quan els divendres li preguntaven els periodistes pels escàndols de corrupció que afectaven el partit.

Santamaría es va definir com «una militant més» i va oferir «humilitat, responsabilitat i integritat» perquè creu que és el que demanden les bases.

Durant l’anunci de la seva candidatura, l’exvicepresidenta va remarcar que es presenta amb l’«aval» del que ha fet en els governs de Mariano Rajoy i també va posar en relleu que sap el que és l’oposició, perquè va acompanyar l’excap de l’Executiu en la travessia pel desert. El polític gallec la va nomenar el 2008 portaveu del grup parlamentari al Congrés i d’allà el va acompanyar fins a la Moncloa.

Va augurar que el PP tornarà al Govern si fa una “bona oposició” i va animar la militància a creure-hi perquè són “un partit fort, un partit amb vocació majoritària”.

PABLO CASADO

Diu que va a totes i que no pensa llançar la tovallola abans de la votació dels afiliats, el 5 de juliol, quan la militància ha d’elegir els dos que passaran a la segona volta. Pablo Casado considera que ha arribat el moment de la seva generació, «la dels millennials», i que demana l’oportunitat de passar a la primera línia de la política sense deixar de comptar amb els pesos pesants del partit. Segons la seva opinió, el «cicle» que representen tant Soraya Sáenz de Santamaría com María Dolores de Cospedal ja s’ha acabat i ara és necessari que es posin al capdavant persones com ell, que acumulen 15 anys en el partit i ja se senten fortes per dirigir la formació. I remarca que no ho fa en un moment «dolç», com podria haver sigut el 2011, quan Mariano Rajoy va guanyar amb majoria absoluta. Ho fa «en el pitjor moment» del PP, apunten fonts del seu equip.

Casado defensarà en els pròxims dies que ell és el millor representant de «la unitat» que necessita el partit en aquests moments i que ha demostrat que sap avançar sense trencar. Apadrinat per José María Aznar i Esperanza Aguirre, l’encara vicesecretari de Comunicació (deixarà el càrrec divendres, quan sigui proclamat precandidat) no ha renegat mai dels seus inicis amb els dos veterans del partit. “Sempre he intentat unir i ser l’argamassa de molts projectes polítics”, va declarar aquest dimarts a la premsa. Va demanar una participació “massiva” dels afiliats i va anunciar que es prepara per fer molts quilòmetres en els propers dies per visitar moltes agrupacions.

JOSÉ MANUEL GARCÍA MARGALLO

Ho va advertir ja des de la mateixa tarda que Mariano Rajoy va perdre la moció de censura, el divendres 1 de juny, perquè sembla que hagi passat un segle. José Manuel García Margallo temia que Soraya Sáenz de Santamaría fes el pas per presidir el PP i va avisar que ell faria el mateix per intentar parar-li els peus. I així ha sigut. L’exministre d’Afers Exteriors va anunciar dilluns que es presentarà a presidir el partit perquè, a més d’intentar aturar l’exvicepresidenta, vol que hi hagi «un concurs d’idees».

L’excap de la diplomàcia espanyola va culpar en diverses ocasions la política val·lisoletana de prendre «decisions equivocades» a Catalunya i de ser la «responsable» de totes les decisions estratègiques respecte als polítics independentistes.

Només estava disposat a fer un pas enrere si Alberto Núñez Feijóo es presentava amb un projecte que li encaixés, però després de la renúncia del president de la Xunta, dilluns passat, Margallo considera que ha de participar en la carrera per succeir Rajoy, amic des de fa dècades. Espera que tots els candidats expliquin «per a què es presenten, per què es presenten, què volen fer amb el partit i per a què volen el partit». «Quan he cregut que el projecte del PP estava en perill i ho està, m’he vist obligat a fer el pas. M’ha semblat de civisme elemental aportar les meves idees”, va declarar aquest dimarts.  “Jo soc molt lluitador”, va avisar en un altre moment.

JOSÉ RAMÓN GARCÍA-HERNÁNDEZ

El diplomàtic, que és també diputat per Àvila, vol arribar a la presidència per “rearmar a tot el centredreta” i defensa la necessitat que el PP reflecteixi els valors liberals i de l’humanisme cristià que “posen la persona al centre”. García-Hernández tem que si el seu partit no aprofita aquesta crisi per reconstruir-se, com han fet altres formacions conservadores europees, quedi «desdibuixat».

Fonts del seu entorn descarten sumar-se a alguna de les candidatures abans de la votació en la primera ronda, en la qual participaran els afiliats el 5 de juliol.

JOSÉ LUIS BAYO

José Luis Bayo s’ha presentat com el candidat de «les bases» i creu que és un punt a favor no ostentar cap càrrec al partit. «No porto motxilla d’absolutament res», va declarar. Ara per ara és l’únic que ha presentat els avals: 350. La resta d’aspirants ho faran al llarg de dimecres (el termini acaba a les dues).

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Bayo no descarta retirar la seva candidatura si arriba a acords amb altres candidats.  L’expresident de Noves Generacions lamenta que el partit no pugui debatre durant més temps. De fet, la setmana passada va demanar que el congrés extraordinari se celebrés al setembre per “rearmar el partit ideològicament”.

ELIO CABANES

En l’últim sospir va arribar el setè i últim aspirant a la successió del tron de Mariano Rajoy. No va ser finalment Íñigo de la Serna, exministre de Foment, que finalment va descartar unir-se a la carrera. Finalment ha estat Elio Cabanes Sanchís, regidor del PP de la Font de la Figuera (València). Ha presentat la seva candidatura a només unes hores que acabés el termini, però, com en el cas de Bayo, té les mateixes opcions de poder sorprendre Cospedal, Santamaría o Casado que l’Iran de guanyar el Mundial.