L'excúpula dels Mossos al·lega que organització criminal és per a mafiosos

La defensa de l’excúpula dels Mossos d’Esquadra considera un "disbarat jurídic" el processament per organització criminal i sedició del major Josep Lluís TraperoJosep Lluís Trapero, així com els que eren responsables polítics del cos, el seu exdirector Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig. Segons l’advocat d’aquest últim, Jaume Alonso-Cuevillas, el delicte d’organització criminal només està previst per a blanqueig i organitzacions mafioses.

La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela entén que tots dos han de respondre per organització criminal i un únic delicte de sedició per l’1-O, mentre que Trapero també ha de respondre per un altre delicte de sedició per les protestes del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d’Economia a Barcelona. Justifica el processament per un delicte d’organització criminal, a la cúspide de la qual hi havia el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el repartiment de tasques en funció de les seves responsabilitats per aconseguir la declaració unilateral d’independència.

Durant la vista que s’ha celebrat aquest dilluns la defensa dels tres exresponsables del cos policial i de la intendent Teresa Laplana, a la qual s’atribueix un únic delicte de sedició pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d’Economia a Barcelona, s’han oposat al processament verbalment. Han afirmat que al llarg de la instrucció hi ha elements exculpatoris que neutralitzen l’ordre de processament.

En aquest sentit, Cuevillas ha assegurat que a la ‘moleskine’ del que era número dos d’Economia Josep Maria Jové es reflectia una reunió amb Puigdemont en què s’afirmava que els Mossos estarien a les ordres de l’autoritat judicial que havia prohibit el referèndum il·legal de l’1-O.

El fiscal de l’Audiència Nacional Pedro Rubira, d’altra banda, ha demanat que la resolució de la magistrada del 5 d’abril passat, confirmada tot just 20 dies després per la mateixa Lamela, es mantingui en la seva integritat, ja que entén que hi ha prou indicis per acusar els quatre processats. I això, malgrat que el ministeri públic encara no ha decidit si finalment acusarà per sedició, delicte que considera comès la magistrada, o per rebel·lió, com manté davant del Tribunal Suprem –on s’investiga l’expresident de la Generalitat–, Carles Puigdemont i 22 líders del procés més.

Fets objectius

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La titular del Jutjat Central d’Instrucció núm. 3 ha rebutjat els recursos de reforma presentats pels quatre processats, que negaven que hi hagués prou indicis per afirmar la seva participació en els fets investigats i discrepaven respecte que el que va passar al setembre i l’octubre a Catalunya pogués ser considerat sedició. La magistrada ha defensat les seves decisions al·legant que “no es tracta de simples conjectures o opinions dels investigadors”, sinó que les seves resolucions “exposen fets objectius obtinguts a través de les vint-i-una diligències” practicades al llarg de la instrucció.

Respecte a la falta de competència de l’Audiència Nacional al·legada per Cèsar Puig, la magistrada es remet a anteriors resolucions de la Sala que revisarà el processament, i sobre la dispersió de causes, argumentada per Soler, recorda que ella era partidària “de la investigació conjunta de tots els fets relacionats amb la declaració unilateral d’independència”, si bé “l’existència de persones aforades ha impedit la investigació de tots els investigats pels fets esdevinguts durant el procés que tenia com a objecte la proclamació d’una república catalana independent d’Espanya”.