El Suprem: «És possible una rebel·lió sense armes"

El Suprem emmarca els fets que van passar l’1-O en un delicte de rebel·lió perquè, tot i que reconeix que el terme "evoca pronunciaments militars, executats ordinàriament amb armes," el Codi Penal no exigeix que es facin servir, per això "encara que la violència ha de ser necessàriament present, és possible una rebel·lió sense armes".

En la interlocutòria de confirmació del processament per rebel·lió de tretze investigats en la causa sobre el procés de Catalunya, entre els quals l’expresident català Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, la Sala Penal del Suprem recorda que la rebel·lió, descrita en la llei com un "alçament públic i violent", no exigeix l’ús d’armes.

Per motivar aquest aspecte, assegura que el Codi Penal preveu com un element per agreujar la pena "el mer fet que els autors hagin arribat a esgrimir-les, sense que calgui, doncs, que les hagin utilitzat".

"Així doncs, encara que la violència ha de ser necessàriament present, és possible una rebel·lió sense armes", conclou la sala, que insisteix en aquest argument que la llei preveu augments de la pena quan s’utilitzen.

L’"alçament"

Quant al termed’"alçament", els magistrats asseguren que per aquest "s’entén sublevació o aixecament", normalment per "apoderar-se dels centres de poder" i reconeixen que "sembla pensat principalment per als aixecaments o sublevacions militars".

Tot i això, afegeixen que "no és forassenyat sostenir" que "existeix un alçament quan les autoritats legítimes d’una comunitat autònoma, integrada com una part d’Espanya, decideixen, des de l’exercici del poder, derogar de fet la Constitució, l’Estatut que garanteix i regula el seu amplíssim autogovern, i la resta de l’ordenament jurídic que s’oposi als seus designis”.

A Catalunya, indiquen, es van substituir totes aquestes normes "per altres que emanaven dels seus propis òrgans legislatius, i amb tot això negaven l’autoritat de l’Estat i es constituïen en un poder polític absolutament autònom, utilitzant així de manera malintencionada un poder que els va ser conferit amb altres finalitats ben diferents".

Mateixa finalitat que un pronunciament militar

"És clar que aquesta classe de conducta no és exactament igual en la seva configuració que el clàssic pronunciament militar", reconeixen els magistrats, però creuen que la finalitat és la mateixa i que no s’ha de descartar enquadrar l’1-O en una rebel·lió, circumstància que, en tot cas, es decidirà en el judici.

Sobre la violència, opinen els jutges del Suprem que hi ha indicis suficients que hi van haver actes d’aquest tipus, "almenys, encara que no els únics", en l’assetjament de la Conselleria d’Economia del 20 de setembre i en la jornada del referèndum il·legal.

"La violència es va exercir sobre les persones, com resulta del nombre de ferits, i sobre les coses, la qual cosa resulta valorable com a amenaça d’immediata violència contra les persones", diu la sala, i afegeix que en el judici s’haurà de provar si els processats estan vinculats a aquests actes de violència perquè els preveiessin, els acceptessin i fins i tot incitessin a cometre’ls.

Notícies relacionades

El Suprem confirma el processament de Puigdemont i la resta de líders del procés

Un xoc i moltes espines

Igualment, quan se celebri s’haurà de valorar "si l’entitat dels actes de violència és suficient per integrar el delicte de rebel·lió", però en el moment actual sí que hi ha indicis, insisteix, que els processats "van incitar a anar a votar i, en conseqüència, a enfrontar-se físicament amb les forces de l’Estat a més de 2 milions de persones", i els van fer creure que estaven exercint un dret.

Així, distingeix entre la "legítima" expressió de "la voluntat d’un canvi polític" amb "utilitzar les vies de fet per provar d’imposar el seu criteri", i també la lliure defensa d’un projecte polític amb alçar-se per "impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis".