Un dossier dels Mossos va censar detractors de la independència

Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans; David Pérez, del PSC, Sergio Santamaría, del PP... També catalans compromesos contra el procés com Mariano Gomà, Francesc de Carreras, Joaquim Coll, el periodista Albert Castillón i l’advocat José María Fuster Fabra. Tots figuren en un informe “reservat” i “classificat” realitzat per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra sobre una manifestació organitzada a Barcelona per Societat Civil Catalana el 19 de març del 2017 sota el lema ‘Aturem el cop separatista. En defensa de la llibertat, la democràcia i la convivència’.

El dossier reservat sobre la manifestació, de 14 folis, és un dels 30.000 documents que els agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra havien trencat i portaven a cremar el 26 d’octubre a la incineradora de Sant Adrià del Besós, un dia abans que el Parlament aprovés la declaració unilateral d’independència. Agents de la Policia Nacional van interceptar els mossos i van evitar la destrucció de la documentació. Un informe policial entregat a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela i desvelat el 28 de febrer passat per EL PERIÓDICO concloïa que els Mossos havien creat un “departament d’espionatge il·legal” per vigilar persones i entitats contràries al procés d’independència de Catalunya.

La caixa número 4

Els 14 folis estaven “esquinçats i barrejats” amb altres centenars de documents a la caixa número 4, oculta al maleter d’un cotxe camuflat dels Mossos. La policia nacional va haver de “reconstruir-los”, com s’aprecia en les imatges que publica EL PERIÓDICO. L’informe “de cobertura de la manifestació realitzada per part de Societat Civil Catalana” reservat i classificat, va ser realitzat per la unitat d’informació dels Mossos a Barcelona, figura sense número de registre i va ser enviat fins a vuit unitats policials més (dels serveis d’informació i recolzament operatiu). Això sí, al primer foli s’especifica que no poden fer-se còpies i que haurà de ser destruït 15 dies després. I també que “la informació continguda aquí podrà ser referenciada (especificant l’origen) només en documents amb nivell classificat igual o superior”.

L’informe recull totes les entitats que van participar en la manifestació i que estan “en contra de la possible celebració d’un futur referèndum per la independència”. Afegeix que a la marxa hi va haver “líders destacats de Ciutadans, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya i Unió Progrés i Democràcia”. També inclou tota mena d’entitats cíviques (Impuls Ciutadà, Assemblea Social de l’Esquerra, Assemblea per una Escola Bilingüe...).

La vigilància sobre la manifestació va ser exhaustiva. Els agents dels mossos prenen nota fins i tot de la identitat de la persona que organitzava la marxa des d’un camió, malgrat que es tracta d’una ciutadana anònima anomenada Isabel i aparentment sense interès policial. A l’informe en recullen el nom i cognoms, la professió (advocada de Dret Administratiu i Urbanístic), el despatx on treballa i fins la seva feina anterior en el Departament de Justícia de la Generalitat. Els mossos van rastrejar fins i tot la matrícula del remolc i l’empresa a la qual pertanyia.

Fotografies de la marxa

Els agents d’Informació de la policia catalana van realitzar diverses fotografies de la capçalera de la marxa. Una d’elles figura a tota pàgina en el dossier. Van col·locar números sobre les persones que apareixien (de l’un a l’onze) i les van identificar. Així, figuren Sergio Santamaría Santigosa (“diputat en el Parlament de Catalunya, PPC”), José María Fuster Fabra (“vinculat al partit de Ciutadans”), Miriam Tey (“vicepresident segona de Societat Civil Catalana”), Alberto Fernández Díaz (“president del Partit Popular de Catalunya”), Albert Castillón Goñi (“vinculat al partit de Ciutadans i presentador d’Antena 3 Televisió”), Mariano Gomà (“president de Societat Civil Catalana”), José Domingo Domingo (“vicepresident”), Susana Beltrán García (“diputada en el Parlament per Ciutadans”), Carlos Carrizosa Torres (“diputat en el Parlament per Ciutadans”), Francesc de Carreras Serra (“fundador i militant de Ciutadans”), David Pérez Ibáñez (“secretari segon del Parlament pel Partit Socialista de Catalunya”) i Joaquim Coll Amargós (“vocal de Societat Civil Catalana”).

Els Mossos també informen de persones que anaven a la cua de la manifestació amb un altre lema i identifiquen l’home que porta un megàfon. És Bartolomé Fraile, a qui defineixen com a “militant d’UPyD”. Igual que amb la capçalera, els policies catalans agafen la matrícula del cotxe de remolc i comproven que està a nom d’una dona anomenada María del Carmen (que ells identifiquen amb els seus dos cognoms) i a qui qualifiquen com a “persona no coneguda per aquesta unitat”.

L’informe reservat recull moltes altres persones que classifica per la seva pertinença a algun grup. Álex Ramos, Rafael Arenas, Sixto Cadenas, Josep Lago, Ernesto López Vallet (de Societat Civil Catalana i les seves joventuts), Rosa Ortiz Reigada, Encarnación Ruiz Aznar (de Barcelona amb la Selecció i de les quals es diu que “van ser agredides a l’avinguda Meridiana per membres del grup radical de la UE Sant Andreu Desperdicis”).

Entre els militants de Ciutadans, els mossos situen a Dolores Agenjo Recuero, de qui escriuen “és directora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat que es va negar a deixar les aules per a la consulta del 9-N”. Entre els del PSC, inclou, a més de David Pérez, Joan Ferran Serafí (“diputat en el Parlament”) i Álex Ramos (“militant”). Tots apareixen a l’“annex fotogràfic d’assistents” que tanca l’informe que els mossos no van poder cremar.

Notícies relacionades

La Policia conclou que els Mossos controlaven polítics del PP, Cs, el PSC i el PDECat

Els Mossos van voler accedir sense control ni autorització a dades de ciutadans

L’anàlisi policial acaba amb un matís polític: “Societat Civil té un flux d’assistents irregular”, però “el nombre de persones vinculades a Ciutadans ha crescut en els últims anys, han sabut mobilitzar tant persones mediàtiques relacionades amb mitjans de comunicació com polítics en actiu de partits de centre dreta”.  I afegeix que “tant Societat Civil Catalana com la resta d’entitats contràries al procés sobiranista han intensificat la seva ofensiva en aquesta recta final, tenen més força a les xarxes socials i s’ha detectat un increment de petits actes als carrers”.

En preguntar sobre aquest dossier, fonts dels Mossos d’Esquadra expliquen que atenen tots els requeriments judicials que els estan arribant sobre els papers de la incineradora, motiu pel qual no poden pronunciar-se sobre aquest document en concret.