El Suprem confirma el processament de Puigdemont i la resta de líders del procés

La Sala d’Apel·lació del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos d’apel·lació presentats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i 14 processats més en la causa per rebel·lió, malversació o desobediència que van impugnar la resolució. La seva decisió converteix en ferm l’acte de processament tant per a ells com per a la resta dels processats, tot i que no ho recorreguessin, perquè s’entén que van renunciar a impugnar l’acusació duta a terme contra ells.

A més dels recursos de les defenses, la Sala també fa el mateix amb el recurs de l’acusació que exerceix Vox, que pretenia processar per rebel·lió l’expresident Artur Mas i l’expresident de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.  

La fermesa de l’ordre de processament suposarà l’aplicació automàtica de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per part del jutge d’instrucció, Pablo Llarena. El magistrat d’ofici, és a dir, sense que l’hi hagi de sol·licitar cap part, dictarà la corresponent resolució per aplicar aquest precepte que suposarà la pèrdua d’escó dels set que encara el conserven, cinc a la presó i set fugits de la justícia.

Es tracta de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Rull i Josep Turull i l’expresident del’Assamblea Nacional Catalana Jordi Sànchez. I fugits són Carles Puigdemont i Toni Comín, la presó del qual també va ser decretada. A qui no afectaria aquesta mesura és a Meritxell Serret, nomenada aquest mateix dilluns delegada del Govern davant la Unió Europea, ja que està processada per malversació i desobediència, però no per rebel·lió.

Ús del poder malintencionat

La Sala considera “prou raonable” qualificar els fets com a delicte de rebel·lió, perquè va existir “un alçament” amb un ús “malintencionat” del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei. Sosté que els indicis disponibles en aquest moment processal permeten considerar que la qualificació d’un delicte de rebel·lió és “prou raonable” per no descartar-la de manera absoluta, tot i que recorden que aquest tipus de resolució formalitza una imputació i constata l’existència d’indicis racionals de la comissió d’un fet i de la participació de les persones a qui es processa. La qualificació que estableix no suposa que no puguin qualificar-se de cap altra manera, com podria ser la sedició.

Admet que la rebel·lió evoca pronunciaments militars, però afegeix que “encara que la violència ha de ser necessàriament present, hi pot haver una rebel·lió sense armes. No s’hi oposa l’existència en el Codi Penal quan es comet amb armes, ja que no suposen cap altra cosa que previsions legals per als casos més greus”, remarca la Sala en resposta a Jordi Cuixart, que citava en el seu recurs com a exemples de rebel·lió els alçaments militars de 1936 i de 1981.

“No és forassenyat –afirma la sentència– sostenir en aquest moment processal que existeix un alçament quan les autoritats legítimes d’una comunitat autònoma, integrada com a part d’Espanya, decideixen, des de l’exercici del poder, derogar de fet la Constitució, l’Estatut que garanteix i regula el seu amplíssim autogovern i la resta de l’ordenament jurídic que s’oposi als seus designis, substituint totes aquestes normes per d’altres emanades dels seus propis òrgans legislatius, negant amb tot això l’autoritat de l’Estat i constituint-se en un poder polític absolutament autònom, utilitzant de manera malintencionada un poder que els va ser conferit amb altres i molt diferents finalitats”. 

Sistema d’engany

Segons l’opinió de la Sala, existeixen indicis racionals de malversació perquè “es va organitzar un sistema d’engany que, sota l’aparença de partides pressupostàries correctament executades, ocultava la destinació de quantitats a altres finalitats relacionades amb la celebració del referèndum, la qual cosa resulta suficient als efectes de considerar l’existència dels indicis racionals de criminalitat que exigeix el processament”. Segons l’últim informe de la Guàrdia Civil, la quantitat malversada va ascendir a 3,2 milions d’euros.

L’auto, de 48 pàgines, rebutja l’al·legació de persecució política que feien tots els processats i reitera que en aquest cas es persegueix els qui van assaltar la llei per la via dels fets, no per opinar d’una forma determinada. 

Desobediència no aïllada

Quant a la desobediència, per la qual es va processar els que eren membres de la Mesa del Parlament, excepte la seva presidenta, Carme Forcadell, que va ser acusada de rebel·lió, la interlocutòria recorda que els actes pels quals han resultat processats “no s’han produït en una ocasió aïllada respecte d’una concreta resolució, sinó que, almenys des del novembre del 2015, les resolucions del Tribunal Constitucional, que van ser oportunament notificades als que hi estaven obligats, van ser sistemàticament ignorades, i, per tant, incomplertes, pels processats”.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La interlocutòria discuteix l’argument dels recursos dels acusats, que únicament pretenien exercir el dret democràtic al vot dient que en l’àmbit de les democràcies desenvolupades aquest dret no es pot exercir en qualsevol moment, de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte.

“Espanya és una democràcia perfectament homologada dins de la Unió Europea, amb una Constitució molt assentada i d’observança i aplicació normalitzada. Fins i tot, pot dir-se, és un sistema extremadament generós, en tant que permet la presència i actuació en el seu si dels qui pretenen abolir-lo, en peu d’igualtat amb els qui el defensen”. Això no implica que “un grup de ciutadans més o menys majoritari, encara que sigui nombrós, no les pot deixar sense efecte acudint a vies de fet o fora de les vies legals. En aquestes circumstàncies no es justifica l’assalt a la llei i la seva derogació acudint a vies de fet”, afegeix.