Condemnes de fins a set anys de presó per als 11 principals acusats del 'cas Pretòria'

L’Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a set anys i un mes de presó els 11 acusats en el judici de l’anomenada operació Pretòriaper les operacions urbanístiques desenvolupades entre el 2002 i el 2009 a les localitats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, així com els guanys que els acusats van ingressar en els seus patrimonis directament o bé a través de mitjancers o testaferros.

La sentència, dictada vuit mesos després d’acabar la vista oral, imposa la pena més alta a l’exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez, 'Luigi', que haurà de complir 7 anys, 1 mes i 27 dies de presó. A l’exalcade d’aquesta formació a Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz se li han imposat 5 anys, 8 mesos i 28 dies de presó. Per la seva part, l’exregidor d’aquesta població Manuel Dobarco ha sigut condemnat a 8 anys i mig d’inhabilitació.

Pacte amb Anticorrupció

Els exconsellers de la Generalitat durant el mandat de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que al començar el judici van pactar amb Anticorrupció per eludir la presó, han sigut condemnats cada un a 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per delictes de tràfic d’influències i blanqueig de capitals a l’aplicar-los els atenuants de confessió i dilacions indegudes. Aquesta última s’aplica a tots els acusats per haver-se prolongat el procediment 8 anys i 8 mesos.

La sentència, de la qual ha sigut ponent la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel, condemna els acusats pels delictes de tràfic d’influències, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals.

Era molt difícil que triomfés l’estratègia de defensa que van mantenir tant 'Luigi' com Muñoz de negar qualsevol irregularitat, així com tracte de favor a l’hora de concedir contractes públics, quan altres acusats, com els exresponsables de la Generalitat jutjats amb ells van admetre el seu ascendent sobre càrrecs públics, adquirit per la seva trajectòria política en aquest sentit. 

Comissions confiscades

La resolució, de 1.370 pàgines, també acorda el comís dels guanys il·lícits obtinguts en les tres operacions urbanístiques enjudiciades (Pallaresa, Niesma i Badalona), que van ascendir a un total de 5.886.925 euros. També acorda els dons rebuts per Bartomeu Muñoz (1.144.724), Alavedra (3.243.103) i Prenafeta (5.193.170,01).

La sentència declara provat que entre el 2002 i el 2009 a l’àrea metropolitana de la província de Barcelona els condemnats van participar en diverses operacions urbanístiques que en lloc d’afavorir l’interès públic buscaven l’obtenció d’elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars i proporcionaven importants beneficis i comissions, “no emparades en altres activitats comercials lícites, guanys que van ingressar en els seus patrimonis bé directament o bé sent canalitzats a través de mitjancers, testaferros o societats administrades o controlades pels mateixos”.

En això Luis García va tenir un "paper transcendental". El diputat del PSC entre el 1980 i el 1988 va mantenir, segons el tribunal, fluides relacions personals i d’antiga militància política amb diversos càrrecs públics que li permetien actuar com a “aconseguidor”, “facilitador” o “mitjancer”. Va intervenir en les operacions, ideant-les, liderant-les i desenvolupant activitats essencials per seleccionar els possibles inversors que oferia el pla de negoci. Va afavorir l’aprovació posterior dels canvis urbanístics pels quals percebia contraprestacions i comissions “tant per a ell mateix com per als diversos càrrecs públics i intermediaris que van propiciar la culminació de les diverses operacions”.

A Santa Coloma de Gramenet es va valer de l’amistat amb l’alcalde per assumir la direcció dels concursos i adjudicacions públiques i en els processos de modificació urbanística. “Aprofitant l’ascendència que li proporcionaven les estretes relacions d’amistat personal i d’antiga militància política que l’unien a Bartomeu Muñoz i

Manuel Dobarco, tinent d’alcalde en l’àrea d’urbanisme, va aconseguir ostentar durant el període en el qual es va desenvolupar la denominada pperació Pallaresa un domini fàctic sobre les decisions municipals, especialment en els expedients d’adjudicació de concursos i processos de modificació urbanística i així va influir de manera continuada tant sobre l’alcalde Muñoz com sobre el regidor Dobarco”, afirma la resolució.

La sentència detalla com, de la mateixa manera, Luis García va influir sobre el regidor d’

Urbanisme de Sant Andreu per dirigir la modificació urbanística produïda a les finques de l’operació Niesma.

A Badalona, García va exercir la seva influència sobre el conseller delegat de la societat pública Marina Badalona per prendre part en l’anomenada operació Badalona i en altres càrrecs que van permetre que una finca edificable situada en un lloc estratègic del port passés en mans d’inversors particulars que van obtenir una gran plusvàlua en la seva revenda.

El tribunal assenyala Manuel Valera com l’home de confiança i testaferro de García, “sent coneixedor de la naturalesa i abast dels plans que es proposaven de desenvolupar en els indicats ajuntaments en benefici d’inversors particulars i d’ells mateixos, i de las

irregularitats necessàries per assolir-los”

Territoris 'off shore'

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els jutges conclouen que l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat i l’exconseller d’Economia van intervenir activament en les operacions d’especulació immobiliària desplegades en els municipis de Sant Andreu de Llavaneras i Badalona per afavorir empresaris particulars. Segons el tribunal, aquests dos acusats, “sabedors dels contactes i influències que Luis Andrés García tenia en aquests municipis i de l’ascendent i influència que també ells exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya, es van concertar amb l’esmentat García, planificant i executant el maneig dels temps del desenvolupament urbanístic i de les adjudicacions, la qual cosa els va permetre rebre il·lícites comissions mancades de cap justificació i lògica comercial, que van ser pagades per empresaris particulars”.

La Sala considera provat que García, Prenafeta i Alavedra es van servir d’un complex entramat societari, així com de diversos comptes bancaris obertes en entitats situades en territoris ‘off shore’ per ocultar abundants guanys procedents de la seva activitat delictiva, tant per les seves intermediacions en diverses adjudicacions com per eludir el pagament d’impostos a la Hisenda Pública. Hi van col·laborar les seves esposes.