Teresa Cunillera: «En el lloc de Millo, jo hauria dimitit abans de l'1-O»

Teresa Cunillera va aterrar fa dues setmanes a la Delegació del Govern a Catalunya. Amb 67 anys, la històrica diputada lleidatana del PSC, cap de campanya de Pedro Sánchez en les seves primeres primàries socialistes, va aparcar la jubilació quan el nou president espanyol li va demanar que succeís a Enric Millo; un repte que afronta amb la ferma determinació de marcar distàncies amb l’etapa anterior.

¿Com valora el trasllat dels presos a Catalunya Considero que és una bona notícia i un exemple de la normalitat que ha de presidir les nostres relacions amb les administracions: s’acaba un període d’instrucció, el Govern pren la decisió, els presos venen amb tota la normalitat i se’n fa càrrec la Generalitat, que és l’administració que en té les competències. 

¿Té previst visitar-los? No tinc previst anar-los a veure. En aquest moment, els presos suposo que estan aprofitant que són a prop de les seves famílies, de les seves defenses i crec que això mereix consideració i respecte.

¿Entén que segueixin en presó preventiva? No ho he d’entendre jo, sinó un jutge. El que em demanen, i penso complir, és respecte escrupolós de la separació de poders. Seré molt curosa i, si algun dia no ho soc i se me’n va l’olla, demanaré disculpes. Jo individualment puc tenir una opinió, però com a delegada del Govern no en tinc.

Miquel Iceta defensava en campanya indults eventuals. ¿Hi està d’acord? Perquè hi hagi indult hi ha d’haver una sentència i s’ha de demanar. Quan arribi el moment ens posicionarem. 

¿Quins gestos hauria de fer Pedro Sánchez? És evident que estem allunyats en les posicions de partida de cara a establir un diàleg franc i obert i ser conscients de les seves dificultats. Venim de molt dolor. Han passat coses que no haurien d’haver passat en la vida. I això crea condicionants. Fins i tot en la discrepància més absoluta, no hi ha cap altre remei que parlar i escoltar. Quan em diuen ‘d’això no se n’ha de parlar’ jo dic que sí, perquè fins i tot per dir que ‘no’ s’ha d’escoltar l’altre.

¿És partidària, per exemple, de derogar el decret que facilita el trasllat de seus d’empreses? Les empreses no se’n van pel decret, sinó per altres circumstàncies. Si volem que tornin, és més important anar al fons de la qüestió que a la forma del decret, que si s’ha d’abordar, s’aborda, ¿eh?

¿En quins espais creu que hi ha més marge d’entesa? Estem davant d’una oportunitat. Sánchez ha estat molt clar en dir que ens asseurem els dos governs i amb la perspectiva del temps que faci falta. No vull despertar expectatives ni que no hi hagi àmbits que sembli que no ens interessen. És una bona notícia que es vulgui parlar en les comissions bilaterals perquè vol dir que avançarem.

¿Què espera de la reunió de dilluns? La meva expectativa d’èxit és que se celebri. Fa un mes no hauríem pensat que fos possible. Només això ja és un canvi tan substancial... Si amb això ja estava contenta, ara més perquè ja ha dit el president Torra que en vol una altra al setembre. Ja tenim una perspectiva de converses. 

¿Confia més en el treball en les següents trobades o en cites no publicitades entre els dos governs? Evidentment. Hi ha una tasca importantíssima de restauració de confiança mútua, amb molt esforç, transparència i claredat. He parlat amb molta gent. No intento convèncer de la meva ideologia ni vull que ells ho facin amb la seva, sinó intentar-los convèncer que hem de conviure i buscar punts en comú. Havíem estat un país on es podia conviure des d’àmbits molt diferents. ¿O no hi havia catalans franquistes? Ara resulta que tots som d’una altra cosa. Construïm una societat on sigui possible pensar diferent des del respecte i la tolerància. La representació d’aquest esforç són aquestes reunions. El ciutadà està cansat de la confrontació estèril. Després de la moció de censura hi ha una expectativa que no podem defraudar.

¿Vostè és més de cosir les ferides, com demanava Iceta, o de desinfectar-les primer, com deia Josep Borrell? Les dues coses no són contradictòries. Quan tanques la ferida l’has de netejar, com Borrell ha explicat. Ens hem separat tant que hem trencat espais de convivència. Jo crec que els podem refer. La gent està contenta que siguem capaços de restablir la relació política de respecte. I la personal igual. ¿Per què m’he de barallar amb algú que pensa diferent de mi? Hem de ser capaços de construir una amistat des de la discrepància. 

Serà la veu de Sánchez a Catalunya. ¿Què li ha demanat el president espanyol? Ell, jo i el seu Govern tenim la complicitat i ganes que surti bé, que ens en sortim. Si volem entendre’ns, ens entendrem. Si volem torpedinar, no. Per la meva part, hi haurà voluntat d’enteniment.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De moment ja ha demanat de reunir-se amb Quim Torra i Roger Torrent. ¿Quines diferències vol marcar amb el seu predecessor, Enric Millo? No la marquem Millo ni jo, la marquen els Governs que representem. Ell, de la millor manera que ha pogut i sabut, representava un Govern instal·lat en la confrontació i darrere dels jutges. El meu és un Govern diferent, que vol restablir relacions, punts de trobada que representa claríssimament la reunió de dilluns. 

¿Si hagués estat la delegada del Govern l’1-O hauria intentat aturar la violència policial? Si hagués estat en el lloc de Millo, jo hauria dimitit abans de l’1-O, perquè no hagués pogut representar mai un Govern instal·lat en la confrontació. És una hipòtesi que no puc ni contemplar. Però l’1-O és conseqüència de coses que van passar abans. El 6 i 7 de setembre, un Parlament i un Govern es van situar clarament fora de la Constitució i de l’Estatut. Mai no va haver de produir-se el que es va produir l’1-O. El Govern que represento no hauria mai arribat a aquesta situació. L’1-O, els seus antecedents i conseqüències, és fruit de l’abandonament de la política. Ara hi ha una manera diferent de fer política que encarrila la relació en una via que només pot acabar en acord.