Corinna revela que Joan Carles I la utilitzava com a testaferro: "No perquè m'estimi molt, sinó perquè visc a Mònaco"

El rei emèrit Joan Carles I va utilitzar Corinna zu Sayn-Wittgenstein com a testaferro per ocultar patrimoni i propietats a l’estranger. En unes gravacions que publica aquest dimecres ‘El Español’, l’empresària assenyala al comissari José Manuel Villarejo que la utilitzava perquè vivia a Mònaco, on no es reclama una declaració pública sobre el patrimoni: "No ho ha fet perquè m’estimi molt, sinó perquè visc a Mònaco", li va confessar.

En una reunió a Londres el 2015, propiciada per l’empresari Juan Villalonga, amic de tots dos, Corinna explica que viu "un malson enorme" perquè Joan Carles I va posar part del seu patrimoni al seu nom i que arran de la ruptura li està reclamant. "Ho van fer amb dues o tres coses i estan posant moltíssima pressió. Per exemple: enviar-li diners o donar-li coses... això és blanqueig", indica, i assegura haver sigut aliena a la decisió: "Si tu et lleves al matí i realment ja algú et diu ‘tu tens un terreny a Marràqueix’ i llavors diu ‘dona-me’l’, ja et quedes com així".

A més, dibuixa l’entramat que sembla que va utilitzar Joan Carles I a través de l’advocat Dante Canónica, que creava "estructures" opaques i les posava a nom de tercers. Corinna afirma patir pressions per això: "M’està posant una pressió bàrbara perquè li torni aquestes coses, però si ho faig vulnero la llei... i puc anar a la presó". 

Comptes a Suïssa

Corinna també indica que guardava comptes a Suïssa a nom del seu cosí, també resident fiscal a Mònaco, Álvaro d’Orleans-Borbó. Explica que Joan Carles I sembla que va recórrer al’amnistia fiscal aprovada pel Govern de Rajoy el 2012, que permetia repatriar fons opacs amb un cost tributari mínim. 

"És ell [Álvaro d’Orleans-Borbó] el que paga els vols fins a Los Angeles i altres vols privats. Surten de Torrejón per no controlar (sic). De la zona militar. Però és una companyia anglesa. Es diu Air Partners i surten amb els avions llogats. És Álvaro el que està pagant", explica. En declaracions al mateix diari, Orleans-Borbó ho nega.

El ‘cas Nóos’

Corinna descriu, a més, que el llavors monarca preferia que aparegués el seu nom en el sumari que el de la infanta Cristina: "En l’afer Nóos m’hi va posar la mateixa Casa Reial. Van dir ‘Millor Iñaki i Corinna que Iñaki i Cristina’. Aquesta va ser la idea i el resultat: que jo havia de defensar-me públicament perquè legalment a Espanya, per mi, estic imputada i implicada en el cas. [...] Al rei [Joan Carles I] li he dit 17 vegades que els seus advocats es reunissin amb els meus ‘off the record’ per veure com ells expliquen les coses sense que jo hagués de dir res. No ho han fet. Punt final", prossegueix. 

Aquest va ser un dels motius del seu distanciament, després que la seva relació sentimental sortís a la llum arran de l’accident que ell va tenir en una caça a Botswana el 2012, i que un any després ella es definís en una entrevista com la seva "amiga entranyable": “Li he demanat (sic) al rei ‘¿per què has fet això?’”, explica l’empresària. "Em diu ‘blood is thicker’ (la sang és més densa). 

Moratinos i el Fons Hispano-saudita

En la mateixa trobada, Corinna revela que la idea de crear el Fons Hispano-saudita per invertir en aquesta zona sembla que va ser llavors del ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, i no de Joan Carles I.  

"Cap de nosaltres ho sabia", explica en la gravació. "Nosaltres estàvem intentant aconseguir un projecte ferroviari. No el d’alta velocitat. Ho vam intentar amb un altre projecte. En lloc d’això, el projecte no va arribar i després em van dir: ‘Sisplau, troba el camí per arreglar-ho. Estan intentant que sembli que jo ho vaig preparar tot’". 

Reaccions

El secretari de Societat Civil i Moviment Popular de Podem, Rafael Mayoral, ha remarcat que aquestes revelacions evidencien la "històrica" relació dels Borbons amb la corrupció i que el seu contingut posa sobre de la taula l’"anomalia democràtica" que, segons el seu parer, suposa l’existència d’una institució "que no estigui sotmesa ni a escrutini popular ni a la tutela dels tribunals". Una circumstància que provoca, segons el diputat d’Units Podem, "espais d’impunitat" que fan que les "clavegueres de l’Estat" facin emergir afers que "se sabien" des de "fa temps". "No és la primera vegada que es parla de comptes a Suïssa dels Borbons", ha comentat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des d’ERC consideren que "desgraciadament no tindrà conseqüències" perquè a Espanya "la Corona està protegida pels poders fàctics". El portaveu adjunt en el Congrés, Gabriel Rufián, ha assenyalat que aquestes gravacions demostren que "a Espanya hi ha hagut gent que durant molts anys es creia que podia fer el que li donés la gana sufragat pels ciutadans". I ha acabat apuntant que si el Rei fos "tan bo", estigués "tan preparat" i fos "tan llest", el que hauria de fer, segons el seu parer, és "presentar-se a unes eleccions". "Les guanyarà segur", ha afegit.

D’altra banda, el portaveu econòmic de Ciutadans en el Congrés, Toni Roldán, ha considerat que és la justícia qui ha de donar "una resposta" en vista d’aquestes informacions: "És una qüestió que hauran d’abordar els jutges. La justícia espanyola ha demostrat que tots som iguals davant de la llei i en aquest cas haurà de fer el mateix", ha comentat.