El jutge Llarena rebutja l'entrega de Puigdemont

En vista de les conseqüències que una altra decisió podia tenir tant en el futur judici dels líders del procés com al mateix Parlament, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, per evitar poder jutjar-lo només per malversació. En la seva interlocutòria, de 21 pàgines, denuncia la falta de compromís del tribunal alemany amb fets que, afirma, haurien pogut trencar l’ordre constitucional espanyol.

El magistrat considera que el Tribunal Superior Regional de Schleswig-Holstein ha anticipat un enjudiciament sense tenir totes les proves a la seva disposició, sense cobertura normativa, ni subjectar-se als preceptes de la decisió marc sobre l’ordre de detenció europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al manual sobre l’euroordre de la Comissió Europea. Segons la seva opinió, aquest tribunal havia d’haver consultatel Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de rebutjar l’entrega de l’expresident català per rebel·lió o sedició.

El jutge aprofita la interlocutòria per criticar també el rebuig belga de les euroordres cursades contra Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig; en aquest cas, per no entendre vàlida una ordre de processament per considerar decretada la presó dels reclamats. I per evitar revessos semblants, retira les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra tots els fugits, la qual cosa els permetrà moure’s sense restriccions per tot el món, tret d’Espanya, on sí que seran detinguts i on segueixen vigents totes les mesures acordades per a ells, com ara la suspensió automàtica de funcions dels processats en ferm per rebel·lió que encara són diputats. La decisió afecta Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Clara Ponsatí (ara a Escòcia) i Marta Rovira (Suïssa). En el cas d’ Anna Gabriel, processada només per desobediència, mai es va ordenar el seu arrest internacional. 

Haver acceptat l’entrega alemanya hauria suposat que el cap jeràrquic dels 25 processats en la causa no fos jutjat pel delicte més greu, la rebel·lió, pel qual els que van formar part del seu Govern podrien afrontar fins a 30 anys de presó. Ell només hauria de respondre per un màxim de 12 anys per la malversació, la qual cosa seria, si més no, difícil d’explicar. També hauria implicat aixecar la suspensió com a diputat de Puigdemont, ja que deixaria d’estar processat per rebel·lió, per la qual cosares li hauria impedit ser investit de nou president de la Generalitat.

Veure si també és delicte

La resolució del jutge Llarena és gairebé un tractat sobre euroordres. Explica que Alemanya s’hauria d’haver limitat a comprovar si els fets descrits per la justícia espanyola al reclamar Puigdemont també són delicte en la seva legislació penal, i si justificarien que, en cas d’haver-se perpetrat allà els fets que se li atribueixen, s’obrís una investigació penal semblant que se segueix a Espanya.

“En tal sentit –argumenta el magistrat– no resulta d’acord amb la Decisió Marc que es denegui la tramitació de l’ordre de detenció respecte d’uns fets principals de rebel·lió o sedició (limitant-se l’exercici de la jurisdicció espanyola a la persecució del delicte de malversació), a partir d’una anàlisi en la qual les autoritats judicials del país d’execució no realitzen una ponderació en abstracte del pronòstic de tipicitat sospitat, sinó que aborden el definitiu judici de subsumpció dels fets en els tipus penals”.

Afegeix que, ho fan, a més, “des d’una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els partícips. A l’actuar d’aquesta manera, el tribunal alemany ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació, i ho fa des d’un posicionament desencertat”, perquè, segons la seva opinió, arriba a valorar com si es tractés d’un judici, la declaració del mateix expresident.

La valora sense confrontar-la "amb la resta de fonts de proves recollides en l’extensa instrucció" realitzada pel Suprem i que el tribunal alemany "desconeix", perquè no ha reclamat aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir" que hi ha elements que la contradiuen.

Jutjar sense judici

La interlocutòria sosté que el tribunal al qual es reclama un fugit “ni legalment ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d’unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s’imputen en els diferents tipus penals”.

Això “no només curtcircuita l’operativitat de l’instrument de cooperació internacional impulsat, sinó que deteriora indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament”. 

Alemanya, al TJUE

Notícies relacionades

El Suprem es debat entre el rebuig i la resignació davant de la entrega de Puigdemont

Com més població, més recursos

Segons Llarena, el tribunal alemany estava obligat a plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè sabia que la seva decisió no es podria recórrer i que el Tribunal Suprem espanyol no podria elevar-la. Aquest és el mecanisme previst quan existeixen dubtes d’interpretació d’una norma de la UE, en aquest cas l’aplicació de l’euroordre.

La interlocutòria afirma que Alemanya es va haver de plantejar aquests dubtes en vista de la posició del fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein, que defensava l’entrega per tots els delictes, i per la informació complementària que li va remetre el Suprem. Afegeix que no hi ha jurisprudència directa del tribunal europeu sobre doble incriminació, tret d’en sentit contrari al sostingut pel tribunal alemany.