Pascal busca un pacte amb els crítics del PDECat per salvar el càrrec

Sí, és possible que el congrés del PDECat acabi diumenge amb un pacte en l’últim minut, a l’estil convergent de tota la vida, entre les famílies actualment enfrontades. Pero tot i que sigui així, i segons admeten uns i altres sectors, el partit quedarà irremeiablement tocat. I és que l’inici del conclave aquest divendres ha sigut escenari, de nou, d’acusacions mútues de falta de voluntat negociadora entre uns –l’actual direcció, sorgida del congrés fundacional, que lidera Marta Pascal– i altres –els crítics, fidels a l’'expresident’ Carles Puigdemont.

Aquests últims van batejar com a "pacte de Lledoners" l’oferta que Pascal deixi de ser coordinadora general i s’integri a una direcció en la qual hi hagi representades les diferents famílies, amb un president del partit (que seria David Bonvehí, actual número dos de Pascal) i una vicepresidència.

A més, es crearia una "comissió de transició" integrada pel president, el vicepresident o vicepresidenta i els tres exconsellers del partit empresonats (Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn) per iniciar el procés d’integració del PDECat en la Crida Nacional per la República que impulsa Puigdemont. Segons els crítics, a mitja tarda els exconsellers acceptaven aquesta oferta, però era Pascal la que la rebutjava.

L’intricat consens

En canvi, a l’arribada al conclave, la mateixa Pascal ho negava tot: "Estem treballant per una candidatura de consens, no hi ha hagut cap pacte rebutjat". L’actual líder s’aferra a la idea que la integració en la Crida de Puigdemont és compatible amb el manteniment d’un PDECat fort. I llançava un missatge d’unitat i bona voluntat respecte als crítics: "Ens posarem d’acord, no hi ha diferències de fons insalvables".

Una manera indirecta de dir que el que es dirimeix no és si el PDECat és més o menys partidari de la Crida de Puigdemont o d’accelerar en la ruta sobiranista, sinó simple i planerament una lluita interna pel poder. Així les coses, el sector crític està decidit a presentar una llista alternativa a l’actual direcció –que pilotaria l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals–, una cosa per a la qual disposa de temps fins diumenge al matí.

Mentrestant, se succeiran els contactes entre famílies i la negociació de les ponències, en les quals els díscols voldran introduir un missatge clar d’integració del partit a la nova plataforma de Puigdemont, que pretén ser una aposta independentista ideològicament transversal que es presenti a les eleccions amb el compromís de fer efectiva la "república catalana". En la defensa del seu informe de gestió, a porta tancada, Pascal va enviar una picada d’ullet als díscols a l’apostar "sense cap dubte" perquè el PDECat s’uneixi a la Crida de l’expresident.

Un partit dividit

Que el partit no passa pel seu millor moment és una evidència i es mostra en detalls com l’absència del president de la Generalitat, Quim Torra, en la sessió inaugural, o la incògnita sobre si Puigdemont intervindrà en algun moment de l’assemblea. L’expresident de la formació i de la Generalitat Artur Mas només assistirà a la clausura.

Tot passarà en un ambient de clara divisió interna. Serveixi com a exemple un sondeig a peu d’assemblea entre més d’una vintena d’associats al PDECat aquest mateix divendres. Els partidaris i els detractors de Pascal pràcticament estaven empatats. Entre els contraris a Pascal, missatges com aquest: "Ha posat el fre de mà, vol portar el partit a un catalanisme moderat". En canvi, els seus partidaris al·leguen que "s’ha trobat una mica sola". "Prefereixo Pascal que Casals", opina un altre associat.

"Espero el missatge de Puigdemont per acabar de decidir", afirma una altra de les 2.000 persones que formen el congrés. "No tinc cap confiança en l’alcalde de Molins", s’expressa un altre afiliat del PDECat. Pero també entre els que prendran aquest diumenge la decisió hi ha qui dubta.

Dos anys de ferides i recels

Notícies relacionades

Guerra Puigdemont - Pascal al congrés del PDECat | Últimes notícies en directe

Catalunya i el finançament autonòmic

El teló de fons de les discrepàncies és una batalla pel poder que ja es va lliurar en el congrés fundacional del 2016, en el qual Pascal es va imposar contra pronòstic a pesos pesants de la formació, com Turull. Un conclave inicial que va deixar ferides i recels. Els crítics veuen Pascal condescendent amb el 'processisme'. La direcció els acusa de presentar-se ara com a fidels escuders de Puigdemont quan alguns d’ells li van retreure l’octubre passat que volgués convocar eleccions anticipades.

Els contraris a Pascal li retreuen que no hagi sigut fidel a l’expresident, amb qui ha discrepat en qüestions clau com la moció de censura a Mariano Rajoy (que Puigdemont no volia recolzar). Així les coses, en l’inici del conclave es van succeir crides a la unitat. "Us demano cohesió", va apuntar un contemporitzador Xavier Trias.