RELLEU A LES FILES CONSERVADORES

Pablo Casado, nou president del PP

El candidat s'imposa amb el 57% dels recolzaments en un partit clarament dividit

Diu que farà que Tabàrnia sigui «realitat» i suggereix recuperar que convocar referèndum sigui delicte penal

zentauroepp44400453 madrid   21 07 2018  politica  segunda jornada del  19 congr180721131023

zentauroepp44400453 madrid 21 07 2018 politica segunda jornada del 19 congr180721131023

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles / Pilar Santos

Nova etapa en el PP amb totes les lletres. I conseqüències. Mariano Rajoy marxa de la presidència popular després de ser desallotjat del poder amb una moció de censura i cedeix el despatx a Pablo Casado, un polític que parla de renovació tranquil·la i que representa, no obstant, les essències i els principis més conservadors d’un partit en una seriosa crisi d’identitat. Cop de volant a la dreta. La primera trucada del guanyador, a la Zarzuela, per comprometre la seva lleialtat a la Constitució i a Felip VI. “Torna el PP”, va reiterar Casado, amb seriosos avisos a la Generalitat i el seu desafiament independentista en el discurs que va pronunciar davant dels seus companys sabent-se ja guanyador. Va obtenir el 56% dels vots dels compromissaris, en comparació amb el 42% que va recolzar l’altra aspirant, Soraya Sáenz de Santamaría. Poc marge, molta divisió.

Ni Santamaría, la vicepresidenta en els governs de Rajoy i guanyadora de la primera volta d’aquestes ‘primàries’, ni María Dolores de Cospedal, la fins aquest dissabte secretària general i aspirant també al lideratge, han aconseguit el tron popular quan, per sorpresa, per censura parlamentària i mitjançant la sentència de la Gürtel , va quedar vacant. Durant anys les dues dirigents van protagonitzar les quinieles successòries i cròniques de desacords que, per cert, no van evitar.

Però ara pot dir-se que Cospedal obté almenys el premi polític de consolació a què podia aspirar al veure triomfar Casado, a qui va avalar després que la militància la fes fora en la primera ronda del procés congressual. I al veure caure la seva adversària, Santamaría, amb qui amb prou feines manté ja les formes mínimes de cortesia. El  vencedor, segons va dir, vol continuar comptant amb la presidenta del PP Castella-la Manxa si ella accepta i donar-li més paper al gallec Alberto Núñez Feijóo. Això i buscar-li buit alssorayos, a fi que les penes internes no es converteixin, acabat el congrés del PP, en titulars constants de diaris.

El ventall, els llegats i el centre

L’abans totpoderosa vicepresidenta no estava preparada per a la derrota. Ni el seu equip. Fins a l’últim moment es van veure guanyadors en un conclave disputadíssim. Casado li ofereix integració a partir de ja per formar part d’un projecte més polític, segurament també més dur i populista, i menys tecnòcrata del que ha sigut fins ara. Caldrà esperar unes hores per conèixer-ne la disposició. En el seu discurs com a aspirant, Santamaría va deixar clar que hi ha línies que creu que no s’han de creuar si no es vol perdre de vista el centre, aquest en què el bipartidisme se sol jugar les eleccions. Ella va simbolitzar la seva proposta de defensar Espanya i la seva organització – “mai militaré en cap altre partit. Jo moriré sent del PP”– desplegant un ventall de la roig-i-groga a l’escenari. I va avisar que tocava més que mai defensar el llegat de Rajoy.

El nou president del PP, no obstant, veu les coses diferents. Considera que cal defensar llegats per recuperar terreny cedit a Ciutadans o a l’abstenció, sí, però no només el de l’últim president. El del crític i criticat José María Aznar, també. Fins i tot va suggerir que podrien tornar a veure la llum alguna de les seves idees més polèmiques, com la de “reforçar” el Codi Penal per evitar nous desafiaments secessionistes: en temps d’Aznar convocar un referèndum era delicte penal, una cosa que va modificar el socialista José Luis Rodríguez Zapatero i que Rajoy, malgrat que l’ala dura del partit li ho va reclamar en nombroses ocasions, mai va voler recuperar com a opció.

“Cal connectar amb l’Espanya dels balcons i les banderes”, va emfatitzar Casado, que hores abans va reclamar el vot als compromissaris garantint que, amb ell, Tabàrnia arribaria a ser una realitat i el‘pla Torra’no prosperaria. En el social, clara advertència al centreesquerra: el focus en la família, en la vida i oposició dura a mesures com la llei d’eutanàsia.

Llei electoral antinacionalistes 

Casado va dir aquest dissabte que estava orgullós d’haver format part del marianisme, tot i que sense complexos va puntualitzar que va ser cridat a la vicesecretària de comunicació del PP quan les coses venien mal donades i alguns companys preferien no anar a determinats platós de televisió o protagonitzar algunes espinoses rodes de premsa. Agraïment al seu predecessor, però amb matisos. Reconeixement del seu llegat, també amb matisos. De fet, en el seu decàleg de compromisos o el seu “contracte social”, el flamant president va recuperar una proposta de “regeneració” que Rajoy va defensar però no va imposar quan va tenir majoria absoluta: que els alcaldes i presidents autonòmics s’elegeixin a dues voltes. “Es pot modificar la llei electoral sense tocar la Constitució donant una prima al  partit guanyador per no dependre de partits frontissa”, va afegir, amb referència als nacionalistes.

A més, va advocar per abaixar impostos i alhora garantir l’Estat del benestar; actualitzar l’administració; defensar la llei d’educació vigent; comprometre’s amb reptes com el canvi climàtic i un pla nacional de l’aigua; apostar per la tornada d’Espanya al panorama internacional, inclòs l’enfortiment de l’eix atlàntic i advocar pel lideratge en la nova revolució industrial.  

Els vots, en dues urnes

Notícies relacionades

Els compromissaris que van ungir Casado van haver de votar aquest dissabte a dues urnes. En una, la llista del candidat elegit amb el seu equip per al comitè executiu nacional i, en una altra, la de la junta directiva nacional. En el primer cas, dels2.973 vots emesos (dels 3.082 compromissaris censats), 1.701 paperetes han anat a la candidatura de Casado i 1.250 compromissaris, a la de Santamaría. Hi va haver 18 vots en blanc, mentre que quatre dels sufragis van ser declarats nuls.

Quant a l’elecció dels vocals de la junta, el diputat ha obtingut el recolzament de 1.689 compromissaris del total de 2.971 sufragis emesos. L’exvicepresidenta, 1.251. Es van registrar 28 vots en blanc i 3 de nuls.