CONTROL DELS DINERS PÚBLICS
Les dietes resisteixen al Senat
La Cambra alta conserva el mateix sistema per sufragar les despeses de viatge que el Congrés va decidir suprimir
El 90% del desemborsament és per a desplaçaments dels senadors a les seves províncies
zentauroepp23181441 madrid 01 08 2013 politica pleno extraordinario sobre cas180722173944
Fa ara quatre anys, els viatges a les Canàries de l’expresident extremeny José Antonio MonagoJosé Antonio Monago quan era senador van treure els colors als habitants de la Cambra alta i van posar el focus en la falta de control de despesa de diners públics. Trajectes en primera classe amb una transparència de tercera. Ara, la informació que el Senat facilita dels desplaçaments de ses senyories continua sent escassa: només es publica el cost total trimestre a trimestre i el detall dels que es realitzen a l’estranger. La resta segueix rere la cortina.
Els senadors poden viatjar per tot Espanya en tren, barco, autobús o avió de manera il·limitada, com també poden fer-ho els diputats. Així es va decidir el 1978 i només el 2014, després de l’escàndol de Monago, la Cambra alta va decidir incloure alguns mecanismes de “supervisió”.
La Taula va acordar que els senadors poden viatjar al seu lloc de residència o a la província a què pertanyen sense necessitatd’autorització. Si els viatges tenen caràcter polític o de representació institucional i són a altres circumscripcions, necessiten comptar ambl’aval del portaveu del grup parlamentari, però no hi ha cap altre control. Només els viatges oficials han de comptar amb una autorització de la Mesa del Senat.
Supressió de dietes
Són aquests últims els que a més inclouen una dieta per a ses senyories de 120 euros al dia si són en territori nacional i de 180 euros si són a l’estranger. Aquest sistema de dietes va desaparèixer al Congrés el gener de l’any passat i, des d’aleshores, els diputats han de justificar cada despesa.
No obstant, la Mesa del Senat —on el PP té majoria i en la qual hi ha també presents PSOE i el PNB— va desestimar al juny una petició de Units Podem perquè se suprimissin. “El sistema d’abonament és objectiu, transparent, igualitari i eficient,” indica la Taula, que a més posa com a exemple les directrius que es van aprovar el 2016 per a l’activitat internacional.
Els viatges fora de les fronteres espanyoles són els únics que es publiquen de forma detallada i amb desglossament de despeses. La resta queda a la iniciativa dels partits. El PSOE, per exemple, publica cada dos mesos el detall dels viatges dels seus parlamentaris. Això sí, l’últim informe publicat és de fa un any.
La transparència en les despeses només ha arribat a les sortides internacionals dels parlamentaris
El 90%, viatges a casa
Els viatges dels senadors a la seva circumscripció són els que suposen més despesa a les arques públiques. El primer trimestre del 2018, última dada publicada, el desemborsament va ser de 766.304 euros, uns 2.800 euros per senador. Uns 80.000 euros es van dedicar a canvis, anul·lacions i gestió de bitllets. De la resta, el 90% (614.010 euros) es va destinar a viatges de senadors a les seves províncies, els que menys controls requereixen; uns altres 57.000 euros van ser per a activitats polítiques, les que autoritza el grup parlamentari; i només 10.000, per a viatges institucionals autoritzats per la Taula, que també suposen un desemborsament en dietes que no s’inclouen en el total.
A més, la despesa en viatges internacionals en els tres primers mesos de l’any ha sigut de 81.954,3 euros. I això sense incloure les dietes de 150 euros per dia dels senadors. El més costós va ser un viatge el març a la comissió de l’ONU sobre l’Estatut de la Dona a Nova York, a la qual van viatjar sis persones i que va suposar més de 50.000 euros.
Els senadors tenen via lliure per desplaçar-se per tot el territori nacional perquè la seva tasca política i parlamentària ha de ser “lliure, sense que hagi d’imposar-se cap tipus de censura o control previ en forma d’autorització”, com recull el seu règim econòmic, i el seu àmbit de treball és “el conjunt del territori nacional”.
En qualsevol cas, els parlamentaris ja disfruten d’una indemnització en el seu salari mensual, exempta de tributació, per “cobrir les despeses que els origina l’activitat de la Cambra”. Aquesta indemnització ja contempla haver de desplaçar-se o canviar el lloc de residència, ja que té una quantia de 877,78 euros per als senadors electes o designats per Madrid i d’1.840,60 euros, molt més elevada, per als que són de circumscripcions diferents.
Un any rècord
Notícies relacionadesLa despesa en viatges dels senadors en els primers tres mesos de l’any és un 4% menor que el del mateix període de l’any anterior. El 2017 va ser l’any amb més despesa en viatges dels senadors per Espanya des que hi ha registres, amb més de tres milions d’euros, en comparació amb els dos milions de l’atípic 2016, el de la legislatura fallida, i els gairebé 2,5 milions i mig del 2015. Per trimestres, d’octubre a desembre del 2017 es va arribar al pic de despesa de diners públics en desplaçaments dels senadors: més de 900.000 euros.
L’escàndol de Monago va arribar fins i tot al Tribunal Suprem, per mitjà de la querella d’una associació. El tribunal va arxivar el cas el 2015, pero va aprofitar l’auto per reprendre el Senat per la seva falta de transparència: “Resultaria convenient una regulació prou precisa en aquesta matèria per evitar qualsevol dubte en l’opinió pública sobrel’ocupació correcta dels fons públics en els viatges realitzats pels parlamentaris”. Però no hi va haver canvis. La Cambra es continua resistint a descórrer la cortina.