La cèl·lula del 17-A volia atemptar al Camp Nou durant el Barça - Betis

Quan està a punt de complir-se el primer any dels atemptats que el 17 d’agost del 2017 van sembrar el terror a Barcelona i Cambrilsterror a Barcelona i Cambrils, els investigadors de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia han aconseguit recompondre bona part de les peces del puzle d’horror que la cèl·lula gihadista liderada per l’imam Abdelbaki es Satty i un grup de joves de Ripoll volia posar en marxa. Si des dels primers dies ja se sabia que l’atropellament a la Rambla va ser un pla b a la desesperada després que l’explosiu que havien preparat els explotés de forma accidental, més temps ha costat establir quin era el pla real del comando. Un pla, que, si s’hagués arribat a concretar, hauria desembocat en l’atemptat terrorista més gran d’Europa. 

Primer es va saber que la Sagrada Família seria atacada. Més tard, es va descobrir que també es planejava posar almenys una furgoneta bomba a la torre Eiffel, a París. Fa poques setmanes es va confirmar el que ja se sospitava: la cèl·lula pretenia atemptar al Camp Nou. També es coneix la data concreta: l’atac es produiria el 20 d’agost. Els gihadistes pretenien atacar l’estadi del Barça durant el partit contra el Betis, el primer de la temporada passada.

Els investigadors del cas han arribat a aquesta conclusió després que en l’anàlisi del telèfon mòbil de Mohamed Hichamy, un dels membres destacats de la cèl·lula, trobessin una desena de recerques a Google relacionades amb el Camp Nou. I totes fetes la setmana abans dels atemptats. Així, en l’historial del telèfon els agents han vist com aquest individu va buscar tota mena d’informació sobre l’estadi: horaris, accessos, etc. També s’han localitzat al telèfon cerques d’imatges de l’estadi.

«És molt possible que volguessin atemptar igual que el comando dels atemptats de París va atacar a l’estadi de Saint Denis enmig del partit de la selecció de França», assenyalen fonts pròximes a les indagacions. No està clar, en canvi, si seria un atemptat amb furgoneta bomba o amb armilles explosives. De fet, la dependenta d’una botiga oficial del Barça va confirmar a aquest diari que, dies abans dels atacs, almenys dos membres de la cèl·lula van ser a l’establiment comprant productes del club. Amb la qual cosa no descarta que volguessin fer-se passar per aficionats per entrar al camp amb explosius a sobre.

El que va acabar de convèncer els investigadors que l’atac seria a l’estadi culer va ser el descobriment de la data en què els terroristes volien actuar: el 20 d’agost. El mateix dia en què el Barça rebia al seu estadi el Real Betis.

Fulls solts en un llibre

Els investigadors han aconseguit determinar la data prevista per a l’atemptat gràcies a dos escrits de l’imam. Es tracta de dos esborranys de reivindicació de l’acció terrorista que Es Satty havia preparat però no acabat. Tots dos van ser localitzats ocults entre els fulls de llibres de religió que guardava l’imam. En tots dos comença amb l’expressió «Nosaltres, soldats de l’Estat Islàmic» i el document té com a encapçalament una data «20 d’agost del 2017».

Per als investigadors, que en dos esborranys de reivindicació figuri la mateixa data, aquella en què seran difosos, és la mostra clara que els atacs serien aquell dia. Si a això se sumen les recerques sobre el Camp Nou, i la visita a la botiga, la conclusió està clara. «Tot quadra», afirmen.

La investigació dels atacs del 17-A té la particularitat que és la primera vegada que a Europa les policies investiguen un atemptat que en realitat era un pla B i han de determinar com era l’acció que el comando pretenia cometre.

De les primeres coses que es van saber va ser, gràcies al testimoni de Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent de l’explosió a Alcanar, que la Sagrada Família seria objectiu de l’atac.

Anàlisi fotogràfica

L’anàlisi de les fotografies de la torre Eiffel que els membres de la cèl·lula Younes Abouyaaqoub i Omar Hichamy van prendre en el viatge a París de l’11 i el 12 d’agost va portar als policies a concloure que el monument parisenc seria atacat. La raó: les fotos no eren de la torre en si, que són els que farien uns turistes, sinó dels accessos dels visitants, dels llocs on aparquen els autocars amb turistes,... Com va assenyalar a aquest diari un investigador, «eren un estudi en imatges per determinar on col·locar un vehicle amb explosius». De fet, els terroristes van visitar dues vegades el monument. La primera, la nit que van arribar. La segona, l’endemà, just abans de tornar a Espanya.

A més del Camp Nou, que ha sigut l’últim objectiu en determinar-se, els investigadors sospiten que la cèl·lula havia inclòs, en la seva ona d’atacs, una acció contra una discoteca. Aquesta conclusió s’extreu també dels mòbils, ja que els membres de la cèl·lula van multiplicar les recerques de discos per a homosexuals a Sitges. I fins i tot hi ha una recerca del Razzmatazz a Barcelona. La impressió dels policies és que podien intentar repetir una acció com la que els autors dels atemptats de París van realitzar a la sala Bataclan.

Notícies relacionades

El jutge cita dos testimonis protegits a l'aixecar parcialment el secret dels atemptats del 17-A

La cèl·lula de Ripoll volia atemptar a la vegada contra la Sagrada Família i la torre Eiffel

En aquesta ocasió, a falta de fusells d’assalt, l’arma del comando serien els 200 quilos de triperòxid de triacetona, també conegut com TATP o ‘Mare de Satanàs’, que havien aconseguit fabricar a la casa d’Alcanar, tot i que la seva producció es va començar a un pis de Ripoll, que es va acabar rebutjant per falta d’espai. Els membres de la cèl·lula, tal com es veu en un vídeo que ells mateixos van gravar i que està sota secret de sumari, volien omplir amb aquest explosiu desenes de fundes de coixí. Aquests 200 quilos anaven a ser distribuïts entre tres furgonetes, en almenys una armilla explosiva i en granades de mà que estaven fabricant omplint de TATP cilindres metàl·lics. 

Uns artefactes que, en principi, no es farien servir en accions suïcides. Houli Chemlal, l’únic supervivent d’Alcanar, va declarar que l’imam en cap moment va parlar d’accions kamikazes, sinó que va donar a entendre l’ús de furgonetes bomba activades a distància i el llançament de cilindres de TATP com si es fossin granades. A més, el fet que l’imam portés a sobre tota la documentació i que hauria deixat net el seu apartament els porta a pensar que la seva intenció era fugir, possiblement, per intentar arribar a un altre país europeu.