PP I CS EMPATEN
CIS: el Govern de Sánchez dispara el PSOE (29,9%), que supera en nou punts el PP
En vot directe, que mostra la resposta immediata de l'enquestat sense els càlculs posteriors, és encara més gran la pujada del PSOE
Pedro Duque és el ministre més ben valorat i el líder socialista supera els de PP, Ciutadans i Podem
cis julio 2018
El PSOE es dispara després de la moció de censura que va acabar amb Pedro Sánchez a la Moncloa i ja és primer en intenció de vot, amb un 29,9%. Segons el baròmetre de juliol del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els socialistes passen del tercer lloc a estar al capdavant amb 7,9 punts més que els seus principals perseguidors.
Això significa que l’arribada de Sánchez al poder, després de la falta de reacció dels populars davant de la sentència del ‘cas Gürtel’, ha fet pujar gairebé vuit punts en estimació als socialistes, que ja superen el PP en 9,5 punts. Segons l’enquesta, els conservadors baixen gairebé quatre punts i Ciutadans baixa uns altres dos punts, i tots dos empaten en estimació de vot (20,4%), mentre que Podem i les seves confluències perden també quatre punts i es queden en el 15,6%.
El sondeig mostra a més una pujada d’ERC de nou dècimes, fins al 3,9%, i una baixada del PDECat en quatre dècimes, fins a l’1,3%, mentre que el PNB en perd només una (1,2%) i Bildu es manté estable amb el 0,6% dels recolzaments estimats.
Aquests resultats confirmen la tendència descrita per l’última enquesta publicada per EL PERIÓDICO sobre les eleccions generals a Espanya, elaborada pel GESOP i publicada el passat 15 de juny. En aquest estudi, els socialistes creixien vuit punts en dos mesos i guanyarien els comicis amb 116-120 escons, mentre que el PP s’estancava després de la seva abrupta sortida de la Moncloa.
L’últim baròmetre amb intenció de vot va ser el d’abril, en què el PP es va mantenir com a primera força, amb una estimació de vot del 24% –la seva pitjor dada històrica– i ja només traient 1,6 punts al segon classificat, Cs. La formació taronja va pujar fins al 22,4% i va superar el PSOE, que va baixar al tercer lloc amb un 22%. La quarta plaça va ser llavors per a Units Podem, que van marcar un 19,6% en estimació de vot.
Evolució històrica / INFOGRAFIA
D’altra banda, en vot directe, la pujada del PSOE en aquest CIS és encara més gran, a l’obtenir un 23,9%, 10,4 punts més que en abril, el que el col·loca 12,6 punts per sobre de Ciutadans (11,3%) i fins a 13,7 per sobre del PP (10,2%). Aquests dos partits, a més, perden recolzaments directes: Ciutadans es deixa 4,8 punts i el PP 1,9. Units Podem i les seves confluències també veuen baixar el seu vot directe, que es redueix en 2,4 punts fins al 8,9%.
Les notes dels ministres
El ministre de Ciència, l’astronauta Pedro Duque, és el ministre més ben valorat i, amb una puntuació de 5,41, és l’únic membre del Govern que supera l’aprovat. A continuació se situen el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb un 4,89 i la d’Economia, Nadia Calviño, amb un 4,81. El quart, Josep Borrell (4,76), és el més conegut pels espanyols i l’únic que va valorar gairebé un 50% dels enquestats.
Els ministres nouvinguts obtenen millors notes que aquelles amb les quals es van acomiadar els seus antecessors, ja que al maig la millor nota del Govern de Rajoy, la de Soraya Sáenz de Santamaría, va ser un 3,34.
Tots, a més, superen en valoració a Sánchez, i això que el seu 4,04 el situa gairebé al capdavant dels líders polítics –només el supera, per una centèsima, el diputat de Compromís Joan Baldoví–. Comparats amb el president, Albert Rivera (Ciutadans) aconsegueix un 3,35, Pablo Iglesias (Podem) un 2,96 i Rajoy un 2,83.
L’‘efecte Aquarius’
A més, la immigració ha irromput com a cinquè problema en el ‘rànquing’ de preocupacions, a l’aparèixer citat a l’11,1% dels qüestionaris, recuperant així les xifres del 2011 i més que triplicant la dada de juny, quan es va anotar un 3,5% de mencions.
El debat sobre la immigració va tornar al primer pla del debat polític a Espanya després que el passat 11 de juny el Govern de Pedro Sánchez acceptés acollir al port de València el barco ‘Aquarius’, amb més de 600 immigrants indocumentats a bord.
En qualsevol cas, l’atur (64,3%) i la corrupció (38,5%) continuen encapçalant la llista de les preocupacions dels espanyols, en la qual baixen lleugerament la preocupació pels polítics i pels problemes econòmics.
L’enquesta reflecteix un augment dels espanyols que consideren que la situació econòmica és “dolenta o molt dolenta” (del 49,7 al 51,3 per cent), i una lleugera disminució dels que creuen que la situació política és “dolenta o molt dolenta” (de 66,9 al 64,6%).
Confiança sòlida
El 28,8% dels ciutadans diu tenir molta o força confiança en el president del Govern, Pedro Sánchez, un percentatge molt semblant al que obté el seu partit, el PSOE, en estimació de vot (29,9), segons el baròmetre del CIS. El 65,6% confessa tenir poca o cap confiança en el cap de l’Executiu.
Quant a la gestió del nou Executiu, només el 19,1% la veu bona o molt bona, comparada amb el 27,3% que la qualifica de dolenta o molt dolenta i el 33,9% que la veu passable.
Mirant segons el vot dels ciutadans, Sánchez té lògicament la confiança més gran per part dels qui van recolzar el PSOE en els últims comicis: el 65,9% diu tenir-ne molta o força confiança, tot i que un 30% admet que en té poca o cap. Només un 5,3% dels votants del PP confien en el nou president socialista.
Primer mes
El treball de camp de l’enquesta es va fer durant els primers dies de juliol, quan l’Executiu de Sánchez complia un mes.
Notícies relacionadesEl que no inclou és com ha rebut la ciutadania el relleu en el PP, ja que el CIS va fer les preguntes abans de l’elecció de Pablo Casado com a successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit.
Durant els dies en què es va realitzar el treball de camp, a més de la campanya de les eleccions internes del PP, es va iniciar el trasllat a Catalunya dels polítics independentistes trasllat independentistes que estan en presó preventiva, i l’entrevista entre Sánchez i el president català, Quim Torra. Precisament, els partidaris d’un Estat amb comunitats autònomes com l’actual puja en més tres punts i mig, al passar del 34,0 de juny al 37,5 d’ara.