Pedro Sánchez proscriu la línia dura del PP a Catalunya

Després de dos mesos a la Moncloa, Pedro Sánchez diu afrontar la situació a Catalunya amb els “galons” que es va guanyar en el compromès recolzament que va donar a Mariano Rajoy per aplicarl’article  155 de la Constitució. Des d’aquesta experiència, que el va marcar, està determinat a abjurar dels cants de sirena del PP o Ciutadans, que, en la seva lluita per conquistar el vot de dretes, li demanen mà dura a Catalunya. El president del Govern aposta per la via política i creu que la solució passa perquè els catalans votin o un nou Estatut o un acord que, en tot cas, no arribarà en aquesta legislatura. Sánchez diu que desconeix quan durarà el seu mandat i evita comprometre una data.

El cap del Govern marxa de vacances en un descans esquitxat per deures, com el dinar amb el Rei, dilluns vinent, i la commemoració del 17-A a Barcelona, on tornarà a coincidir amb Felip VI, tal com el president ha anunciat aquest divendres. A Doñana s’emporta la pressió del PP i Cs, que ja han avisat que no abaixen la persiana a l’agost i amenacen de continuar agreujant el discurs respecte a la immigració i Catalunya.

Sánchez admet que en aquest últim assumpte el màxim que pot fer en aquesta legislatura és encarrilar la situació i lamenta que Pablo Casado hagi decidit emular la línia políticad’Albert Rivera  per reconquistar l’electorat perdut darrere Cs. Fins i tot en aquest escenari, el president descarta tornar a la via judicial que va defensar Rajoy i ignora l’amenaça del líder del PP de tornar al 155. “Tots hem d’aprendre les lliçons del que ha passat a Catalunya i les mesures extraordinàriament excepcionals que es van aplicar. Demano altura de mires. El PP ha d’aprendre que el greuge territorial no és un projecte que suma, és un projecte que resta”, va avisar a Casado.

“Una cosa que es pugui votar”

Sánchez nega la via judicial i aposta per persuadir a la Generalitat que la solució passa perquè els catalans votin. ¿El què? No està definit. Podria ser un “Estatut completat” que inclogui que va retallar elTribunal Constitucional (una cosa que els independentistes creuen superada), o bé un “acord polític”. “El Govern és conscient que la solució a Catalunya no serà immediata i exigirà la votació del conjunt de catalans. Nosaltres volem votar un acord que representi al 80% i el que proposen no representa aquest percentatge. Espero poder convèncer-los”, va assenyalar.

En conversa informal amb els periodistes no va afinar més la fórmula de l’acord polític i només va parlar genèricament d’“unacosa que es pugui votar” dins de la Constitució, però va assumir que no serà en aquesta legislatura.

Els galons del 155

Assegura Sánchez que Casado, malgrat apostar per un to dur, “no és aliè a la realitat catalana” i des d’aquest coneixement li exigeix lleialtat. La mateixa, al·lega, que va mostrar ell en el moment més complicat. “Jo m’he menjat el 155. Algun galó tinc”, va reivindicar. Va admetre també que les converses amb els líders catalans tenen un “pla diferent” a les que expressen en declaracions públiques, una cosa que considera habitual.

No va voler burxar la ferida. Al contrari. Va posar en valor la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitatcomissió bilateral Estat-Generalitat de dimecres passat i va intentar dissipar les lectures catastrofistes. Va indicar que els acords no poden arribar en una primera trobada després de set anys d’erm i va apostar perquè podrien cristal·litzar alguns pactes en la següent reunió, que va fixar al desembre.

Aguantar no, avançar sí

No va marcar, no obstant, cap data per a la convocatòria electoral, malgrat que les bones dades que llança l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per alPSOE  havia aixecat a Madrid, de nou, el rum-rum d’un avenç per aprofitar l’empenta. ¿Resistirà el president la temptació de cridar a les urnes quan està a la cresta de l’ona? “Aguantar, no avançar i reformar sí”, va concloure.

Inassequible al descoratjament, la premsa va repetir la qüestió en un ventall creatiu de versions. Totes van trobar una resposta vaporosa de Sánchez, el somriure còmplice del seu cap de Gabinet, Iván Redondo, i alguna també de la ministra portaveu, Isabel Celáa, com si la contestació estigués preparada en l’‘argumentari’ per afrontar la compareixença. Ni tan sols en grupets va afegir el president una paraula més. “Vull arribar al final de la legislatura, és el millor per al país”, va dir.

Va llançar pilotes fora sobre la reforma del finançament autonòmic i va al·legar que, amb els líders territorials pensant en les eleccions de maig, seria impossible trobar l’enteniment necessari per canviar de model en aquest mandat. 

Va recular amb la reforma de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Li sembla “impropi” que el Senat pugui bloquejar el camí de dèficit aprovat pelCongrés, però va adduir que no té majoria per aprovar-la. No va respondre quan li van recordar que sí que tindria el recolzament dels seus socis en el Congrés en aquesta matèria, que es van esgargamellar al demanar-lo en l’últim ple.

Fluxos migratoris

Sobre el debat de la immigració, Sánchez va situar la responsabilitat de la imprevisió en el Govern de Rajoy i va anunciar que crearà un comandament únic policialcomandament únic policial en la gestió dels fluxos migratoris.

Notícies relacionades

La roda de premsa del president Pedro Sánchez després del Consell de Ministres, en directe

El Govern central crearà un comandament únic policial per combatre la immigració

També va confirmar que no hi ha hagut fins al moment cap acostament de presos d’ETA al País Basc. 

Va explicar, a més, quel’exhumació de Franco del Valle de los Caídos es farà, però no va fixar data (s’estudia última setmana d’agost o la primera de setembre per aprovar el reial decret). I va sortir a defensar la Casa del Rei. “Tenim una Monarquia renovada i exemplar a la figura del rei Felip VI”, va opinar. ¿I la del Rei emèrit? “També”.