Ramon Espadaler: "Altres eleccions només resoldrien la pugna en l'independentisme"

Vostè, que ha viscut moltes crisis de govern a CiU, ¿com veu l’actual entre els postconvergents i ERC? Veig l’actual Govern sense projecte compartit i pendent de prendre una decisió: si agafa el camí del diàleg i l’acord, complicat i que no dona resultats immediats, però l’únic camí efectiu (com van fer amb la comissió bilateral) o emprèn el de la ruptura, que és el que els demanen els CDR.

¿Creu que estan intentant guanyar temps fins a l’aniversari dels fets d’octubre i el judici abans de prendre una decisió en un sentit o un altre? La suspensió dels plens fins a l’octubre respon a aquesta no decisió. Si haguessin pres la decisió irresoluble d’anar a la ruptura, de fer cas els CDR, ja tindrien manera de fer-ho. La indecisió els impulsa a no fer plans fins a l’octubre. Però és una falta de respecte per al conjunt de la Cambra i del país tenir un Parlament tancat fins a l’octubre. És impossible de justificar des de qualsevol perspectiva tret que sigui la de dos partits que no s’acaben de posar d’acord i amb gent a fora que els demana coses més complicades.

Acostumat a sentir crits de “traïdor”, ¿què li sembla que ara aquest qualificatiu es dirigeixi cap a ERC i als que no volen transitar el camí de la desobediència que reclama Carles Puigdemont? Jo els demanaria coratge per transitar per les institucions i per la política. Coratge no és renunciar als seus objectius. És dir a la gent més impacient que hi ha un camí que s’ha de recórrer. Ja s’ha vist el recolzament que dona Europa i ja hem vist el dolor de transitar al marge de la legalitat. Jo els demanaria coratge per dir a la gent que, sense renunciar als objectius, això s’ha de fer ampliant les majories. Amb un 47%, la gent no pot pretendre imposar. 

¿Entén que Torra torni a posar la governabilitat del país en mans de la CUP? Tornar a posar la governabilitat del país en mans de la CUP és persistir en un error que només ha portat dolor i confusió i demostra que pel president Quim Torra només existeix la meitat de país que pensa com ell.

¿Quin sentit tindrien uns altres comicis, més enllà de l’intent de Puigdemont de treure vots a ERC? Unes altres eleccions només servirien per resoldre la pugna en l’independentisme i no per resoldre cap problema dels que té el país. Si hi ha eleccions, respondran a un interès de part de la lluita interna del que serà la Crida i ERC.

¿Creu que hi ha voluntat real d’explorar aquest diàleg a la comissió bilateral? Jo necessito creure que sí, per les dues parts. La política ha de tornar a les institucions, mal assumpte quan es delega al carrer, perquè llavors les coses difícilment poden sortir bé. Crec que és positiu que hi hagi voluntat d’escoltar tot i que sigui des del més profund desacord. El Govern d’Espanya ha d’entendre que aquí hi ha un problema, que molta gent s’ha sentit menyspreada. I des d’aquí s’ha d’entendre que s’ha de fer camí en el marc de la legalitat, que segurament és més lent i costa amunt.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

¿Quins gestos demanaria a Pedro Sánchez? Se li ha de demanar que mantingui la voluntat de diàleg malgrat la pressió que té de Cs i del PP. És molt preocupant que el primer partit del Congrés i del Parlament estiguin visceralment en contra d’una comissió bilateral quan és l’expressió del diàleg entre dues institucions. El Govern espanyol hauria de tenir el coratge de posar sobre la taula una proposta concreta per a Catalunya que inclogui com a mínim tres coses: reconeixement d’una realitat nacional, estabilitat competencial (educació, llengua i cultura) i un finançament just. No es tracta del simplisme d’amb el nou Estatut ja ho arreglem tot. Es tracta de respecte i lleialtat mútues. 

¿Entén que recuperar l’Estatut no sedueixi part de l’indepedentisme? ¡És clar que ho entenc! Han passat massa coses que s’han d’interioritzar. També el catalanisme polític ha de pensar en els seus errors: havia sigut font d’estabilitat com a motor de canvi tant a Catalunya i a la resta d’Espanya; una cosa que es posa en crisi en l’últim congrés del PDECat, quan diuen que la nostra aposta és per desestabilitzar Espanya. Això ja no és catalanisme, és una altra cosa. Crec que s’ha d’interioritzar tot aquest procés, recuperar aquests aspectes i redefinir aquest espai.