La CIA, a la incineradora

L’agent d’intel·ligència dels EUA que va redactar la nota no es devia imaginar la tempesta que la seva feina desencadenaria durant els mesos posteriors a Catalunya. Es va posar davant del teclat, va escriure i va enviar el text.

El 25 de maig del 2017, els Mossos, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l’espionatge espanyol (CNI) van rebre el missatge. Era un avís de risc d’atemptat en llocs turístics de Barcelona, amb menció especial a la Rambla. L’avís no contenia detalls ni identificava fonts, només aquesta referència: "Veracitat desconeguda”.

El 26 d’octubre, la nota de la CIA l’existència de la qual havien negat i renegat el Govern català i la seva policia, apareixia en un carregament de documentació que els Mossos enviaven a una incineradora per a la seva destrucció.

¿Què havia passat durant aquells cinc mesos amb el missatge de la intel·ligència nord-americana? ¿A què treia cap tanta pressa per desfer-se’n?

La primera notícia

El 17 d’agost, el terrorisme gihadista havia cobert de sang la Rambla de Barcelona. Unes hores després de l’atemptat, EL PERIÓDICO va informar els seus lectors que la CIA havia alertat al maig els Mossos del risc d’una acció terrorista a Barcelona. ¿Com disposava el diari d’aquesta informació?

Els últims dies de maig, un alt membre del Govern de Carles Puigdemont havia confiat a un responsable del rotatiu la seva preocupació pel missatge de la CIA que els Mossos acabaven de rebre. A primers de juny, EL PERIÓDICO va confirmar la informació amb un segon membre de l’Executiu. Aquest va demanar que la notícia quedés embargada per no generar alarma social. El diari va acceptar la condició.

El 17 d’agost, quan el terror va colpejar la ciutat, el compromís adquirit per EL PERIÓDICO amb les seves dues fonts governamentals va vèncer. La informació ja no podia crear alarma social. Desgraciadament, la tragèdia ja havia passat. No hi havia cap raó per no servir la notícia. Era deure del diari servir-la pel seu interès públic.

El document

Els dies posteriors, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el seu conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van negar un rere l’altre la informació d’EL PERIÓDICO. El 30 d’agost, el diari va obtenir una còpia de la nota enviada per l’espionatge nord-americà als Mossos i l’endemà va publicar un extracte del document.

El Govern de Puigdemont i el cap de la seva policia es van regirar de forma furibunda. Forn i Trapero van acusar EL PERIÓDICO de difamar i embrutar la policia de la Generalitat i el mateix Govern. En una insòlita roda de premsa convocada d’urgència, en la qual Trapero es va permetre assenyalar amenaçadorament periodistes del diari, tots dos van acabar admetent el que havien anat allà a renegar: que els Mossos havien sigut alertats el 25 de maig. No obstant, encara van refusar que l’espionatge dels EUA fos el remitent de l’avís.

El linxament

L’envestida de Forn i Trapero va obrir el camí d’una campanya de linxament d’EL PERIÓDICO en què van participar amb afany propagandistes i polítics nacionalistes i el seu desmesurat grup digital. Nombroses organitzacions periodístiques nacionals i internacionals van recolzar el diari i van denunciar els atacs a la llibertat d’informació. Hi va haver, no obstant, un silenci eloqüent, el del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La injuriosa campanya no tenia en realitat relació amb el dolorós cop del 17-A, sinó amb la revelació d’una notícia que els nacionalistes (en cap cas el diari) van interpretar que podia posar en dubte una peça estructural del projecte independentista català, que en aquelles dates s’acostava als seus moments àlgids de l’1-O i la declaració unilateral d’independència.

La veritat

Gairebé dos mesos després, el 26 d’octubre, la Policia Nacional va interceptar una furgoneta dels Mossos que transportava desenes de caixes de documents per cremar a la incineradora. L’Audiència Nacional  va reclamar els papers i entre aquests va aparèixer la nota original de la intel·ligència dels EUA i un document d’ús intern dels Mossos que reproduïa i postil·lava el missatge que cinc mesos abans havia teclejat un agent nord-americà aliè a la tempesta que la seva feina desencadenaria a Catalunya.