Xavier Domènech: «La lluita eterna entre ERC i Convergència ens ha portat a un bloqueig total»

¿Entén que no hi hagi plens del Parlament fins a l’octubreÉs greu que en la situació actual es bloquegi l’activitat parlamentària fins a l’octubre, però també és greu el que ens ha portat fins aquí: la lluita eterna entre ERC i Convergència ha portat, aquesta vegada, a un punt de bloqueig total. Nosaltres hem preguntat quin és el pla de legislatura i la incapacitat de respondre’ns és manifesta. És una legislatura a l’espera de; a l’espera que hi hagi els aniversaris d’octubre, que hi pugui haver els judicis però sense full de ruta, perspectiva ni projecte. En la situació en què està el país no es pot permetre que governin la Generalitat sense un projecte per tirar endavant. Ara veiem dos partits que comparteixen poder, però res més.

I a l’espera de tot això, Catalunya aturada. Veurem quines propostes tenen de pressupostos, però és evident que no hi ha una agenda quan s’ha obert un escenari que és objectivament nou per al desbloqueig. Per a nosaltres hi ha tres elements claus: no és sostenible que es continuïn paralitzant polítiques públiques amb l’objecte d’un nou ‘momentum’, una cosa que és d’una indefinició manifesta; segon, hi ha una majoria social i política per avançar en el reconeixement de Catalunya que va molt més enllà de l’independentisme; i tercer, en aquesta nova proposta de país s’haurien de resoldre el conjunt d’aspiracions del poble de Catalunya. No pot ser que encarar el diàleg amb l’Estat s’estigui fent només com un temps d’espera. D’una banda, el Govern de l’Estat sembla que només tingui com a proposta tornar a l’Estatut del 2006, que és manifestament insuficient i no expliquen com ni amb quines majories; i de l’altra, el Govern va a les comissions bilaterals parlant bàsicament del tema judicial i de l’autodeterminació, dos temes claus però que tampoc expliquen com pensen tirar endavant. Els taxistes van aconseguir més per l’autogovern de Catalunya en una setmana que les forces del Govern de Catalunya en els últims vuit mesos.

Vostès s’han obert a donar recolzament a uns pressupostos socials, ara que la CUP ha deixat clar que no els facilitarà. Vam dir que el donaríem si es complien una sèrie de condicions. Però hi ha un escenari molt més ampli. S’ha fet fora el PP amb forces polítiques que representa que eren irreconciliables a Catalunya (PSC, nosaltres i independentistes). En el triple escenari del Govern espanyol, Generalitat i alcaldia de Barcelona s’ha de produir una aposta pel progrés que hem de veure si és real o si només estem a l’espera de no sabem què per convocar unes noves eleccions.

¿Entendria que desaprofités aquesta finestra d’oportunitat? És una grandíssima oportunitat. La majoria independentista ha d’assumir que no té majoria social a favor de la independència i que la unilateralitat ha sigut un fracàs. Assumir aquest nou moment és construir noves majories. Però em temo que el Govern no està en aquesta situació.

¿Què vol dir ‘fer república’? Bona pregunta. Hauria de voler dir construir a través dels valors republicans, transformació de la realitat. Aquí ‘fer república’ s’ha convertit en tot, és com les estructures d’Estat d’abans.

¿La sentència del procés marcarà el futur de Catalunya, com la de l’Estatut? Espero que no. Les interlocutòries del jutge Pablo Llarena passaran a la història del surrealisme. Espero un judici just i que les sentències en cap cas siguin de presó. És insostenible que continuem tenint dirigents polítics i socials a la presó.  

¿És el moment del referèndum pactat o això no toca ara? Jo crec que sí que toca. Primer cal construir una proposta de majories a Catalunya, que inclogui la possibilitat de decidir el futur del país. Però no es pot intentar pilotar tot el país des d’una proposta que no és majoritària, donar-se cops de cap contra la paret del país. Tampoc podem tornar al 2006. Cal construir una nova proposta d’estatus polític i hi ha d’haver un pacte de claredat. Tancar-se al fet que Catalunya pugui ser preguntada per la independència és buscar pedaços per no solucionar el problema de fons.

¿Quins gestos espera de Pedro Sánchez? Ha reconegut que el conflicte és polític, que és important, i que la solució ha de ser que el poble de Catalunya torni a votar, que també és important. Faltaria un tercer pas clau: construcció sense complexos d’un estat plurinacional i de la idea que això no és un problema de diversitat cultural, com sap tothom.

Manuel Azaña el 1936 va amnistiar Lluís Companys. ¿Què hauria de fer Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont?

Quan Llarena retira les euroordres reconeix que no se substancia el delicte de rebel·lió. No és sostenible jutjar els que es van presentar al Suprem per una cosa que no reclamen als que són fora. La fiscalia va desaprofitar l’oportunitat de demanar la llibertat provisional. Que s’acabi un dret penal d’enemic. Crec que no fa falta ni intervenció del poder polític.

¿Vostès, que han canviat de nom diverses vegades, com interpreten el nou canvi de nom els postconvergents? Primer va ser una opa hostil al PDECat substanciada amb la marxa de Marta Pascal i ara és una opa evident a ERC. Passa que quan es perden els projectes de país l’últim que queda és la baralla interna. Passa que Catalunya necessita projectes de país i no baralles internes.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

¿De què servirien unes terceres eleccions en el temps que dura una legislatura?

¿Per dilucidar què? No se sap si aquesta legislatura és per fer efectiu el mandat de l’1-O, és per fer un altre 1-O, un referèndum pactat, esperar un nou ‘momentum’ o ratafia i alhora s’especula amb unes noves eleccions. És el moment de més desorientació de Catalunya de les últimes dècades i Catalunya necessita claredat i no més desorientació.