El PDECat demana la llibertat dels presos a canvi de recolzar el dèficit

"Difícil no és impossible". La sentència és de Pedro Sánchez. La va donar com a resposta a les dificultats que tindrà perquè el Congrés aprovi el camí de dèficit al setembre, després que els seus socis en la moció de censura s’abstinguessin aquest juliol il’obliguessin a repetir l’examen a la tornada de vacances. El president del Govern destil·la cert optimisme en guanyar la votació malgrat que, en públic, no s’ha reconegut cap avenç. "Un jugador no pot sortir al partit pensant que perdrà", insisteix Sánchez, sense donar cap pista de com han avançat les converses per sostenir aquest possibilisme.

Fonts coneixedores de les converses expliquen a EL PERIÓDICO en què consisteixen els "avenços polítics" que el PDECat ha plantejat per canviar la seva abstenció pel 'sí'. Els postconvergents volen que el Govern expressi públicament la seva "preferència" perquè els presos independentistes surtin en llibertat, que la Fiscalia adopti una "posició diferent" respecte a aquests dirigents, i que s’obri alguna investigació per determinar eventuals responsabilitats per les càrregues policials del’1-O. 

El PDECat vol evitar que la Fiscalia es torni a oposar a la posada en llibertat dels dirigents independentistes abans que arrenqui el judici a finals d’any. Fins ara, l’arribada de la nova fiscal general de l’Estat a proposta socialista, María José Segarra, no ha fet que el ministeri públic canviés el criteri que manté des del principi en aquesta causa. El grup català vol que el Govern treballi en aquesta direcció. Fins ara Sánchez s’ha obert a gestos com l’acostament dels presos a presons catalanes, però la posició de la Fiscalia no ha variat.

Proporcionalitat o no

L’Executiu, noobstant, descarta tornar a la via judicial a Catalunya i ha començat a expressar en públic un distanciament del criteri del ministeri públic. El mateix dia en què el Congrés sotmetia a votació el camí de dèficit, el passat 27 de juny, abans de començar el ple, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, assenyalava que li agradaria que els polítics independentistes no estiguessin en presó preventiva. "M’agradaria, sí, perquè fa molt temps que hi són, però el jutge tindrà les seves raons. Des del punt de vista afectiu i familiar és una cosa pesada, és clar que sí, i com no hi pot haver compressió humana, però una cosa és la humanitat que un pugui sentir i una altra és la justícia", va assenyalar en una entrevista a la Cadena Ser.

Mentre Cunillera parlava,  Units Podem va anunciar la seva abstenció. Aquesta decisió convertia en improductiu qualsevol altre vot a favor, perquè sense els morats no sortien els números. Escassos minuts després que els de Pablo Iglesias es pronunciessin, el PDECat, ERC i Compromís anunciaven la seva abstenció.

Aquella mateixa tarda de juliol, també al Congrés, la nova fiscal general de l’Estat es comprometia a investigar si s’han d’assenyalar responsabilitats en les càrregues policials de l’1-O. "L’ús de la força pot revestir paràmetres de proporcionalitat, però això no implica que no s’investigui i no s’analitzin tots i cada un dels innombrables procediments dels jutjats de Catalunya per verificar si hi va haver ús de la força proporcionat o desproporcionat", va assenyalar en la Comissió de Justícia de la Cambra baixa.

No és fútil que a l’octubre, només tres dies després de les càrregues policials, el PSOE demanés al Congrés la reprovació PSOEde la llavors vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, per la seva responsabilitat al capdavant de l’operatiu. La llavors portaveu dels socialistes i actual ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar que Santamaría va donar "instruccions polítiques" perquè els agents exercissin l’ús de la força per impedir la consulta separatista. La iniciativa, no obstant, no va arribar a tramitar-se. 

Esperances dins de la prudència

Les declaracions de Cunillera sobre els presos i de la fiscal sobre l’1-O no van servir per salvar la votació del camí de dèficit al juny però no van caure en sac foradat. Els postconvergents, tot i que s’autoimposen prudència, alimenten esperances que les negociacions fructifiquin i aprecien certa sintonia en les converses amb l’Executiu i en les declaracions de destacats dirigents socialistes.

Fonts del PDECat expliquen que les reclamacions s’han plantejat a diversos fòrums, entre ells en una conversa amb la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, en el marc de les negociacions del camí de dèficit al Congrés.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez proscriu la línia dura del PP a Catalunya

Com més població, més recursos

El cap de l’Executiu ha confirmat que al setembre tornarà a presentar els mateixos objectius de dèficit que al juny, de manera que si no hi ha variacions i l’examen és el mateix la clau per al desbloqueig està en les negociacions al marge del camí.

Una altra gran reclamació compartida pel PDECat, ERC, Units Podem i Compromís és que el Govern modifiqui la llei d’estabilitat per revertir el canvi introduït pelPP  que atorga al Senat (amb majoria absoluta conservadora) l’última paraula en els objectius de dèficit. Els socis de Sánchez li demanen que torni aquesta potestat al Congrés. De fet, els morats desenvolupen aquesta reclamació en un document que han enviat al president i a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per negociar el seu suport al camí de dèficit al setembre, una cosa que està ara més a prop, després que el Govern s’hagi mostrat disposat a una pujada d’impostos per a la banca i les grans empreses. Per al líder del PP, Pablo Casado, va carregar aquest dijous contra aquesta mesura fiscal. "L’esquerra radical apuja els impostos. Cabra avesada a saltar salta i saltarà", va dir.