Reclusos de la presó de joves van celebrar els atemptats del 17-A l'endemà de la matança

Durant el matí del 18 d’agost de 2017, en plena ressaca després dels atemptats de Catalunya, una dotzena d’interns musulmans del Centre Penitenciari de Joves (de La Roca de Vallès, Barcelona) van aclamar les imatges dels atacs que estaven veient a la televisió, relaten fonts penitenciàries catalanes.

S’havien reunit davant del monitor a dos quarts de nou, després d’esmorzar, per veure les notícies. I les van seguir amb alegria fins a l’hora de dinar. Dos germans marroquins, Hassan i Houssein J., van destacar “fent gestos amb les mans com si disparessin amb un fusell”, recorden aquestes fonts. Als interns no musulmans que hi havia a la sala “els posaven un dit al front i feien com si els disparessin amb una pistola”.

El centre va considerar greu l’esdeveniment. Els dos presos, de 20 i 22 anys, van ser castigats amb 14 dies d’aïllament a les seves cel·les, per coacció greu a altres interns (article 108.C del Reglament Penitenciari).  Els germans van ser separats: el 24 d’agost, Houssein va ser enviat a la presó de Quatre Camins; Hassan està al DERT (Departament Especial de Règim Tancat) de Brians II.

El fosc prestigi de la Gihad nia a les presons catalanes, que no tenen programes específics de desradicalització d’integristes.

Cap terrorista

Dels 147 reclusos que a Catalunya compleixen condemna en règim tancat (el més sever, la majoria a les presons de Quatre Camins i Brians II), només 17 són als DERT. Cap d’aquest centenar i mig és un terrorista islàmic.

A Catalunya, malgrat ser una de les comunitats on les Forces de Seguretat capturen més peons del DAESH, no hi ha un sol pres per terrorisme gihadista. Cap font penitenciària consultada en una i una altra vores de l’Ebre explica per què, més enllà que és aconsellable que els preventius siguin a prop del jutge –que sempre és, per tractar-se de terrorisme, de l’Audiència Nacional–, o que als condemnats els destina el Ministeri de l’Interior una vegada que ja tenen sentència judicial, intentant no perdre el control sobre ells.

Però el fet que no hi hagi terroristes presos a Catalunya “no significa que no tinguem interns radicalitzats: amb 8.000 reclusos a les nostres presons, és qüestió d’estadística”, apunta des de Barcelona un expert vigilant, i denuncia: “La majoria de treballadors penitenciaris no tenim prou eines per detectar-los. Només caps d’unitat i comandaments intermedis han rebut alguna formació especial, en la majoria dels casos xerrades de cinc hores”.

El programa de desradicalització de gihadistes de l’Estat no existeix a les 13 presons de la Generalitat. El sistema penitenciari català té el PRODERAI (Protocol de Detecció, Prevenció i Intervenció de Processos de Radicalització) impulsat pel Departament d’Interior, que s’ha desenvolupat molt més a les escoles que entre reixes.

Però sí que hi ha funcionaris a qui s’encarrega una vigilància especial. Són professionals vinculats a l’encara nou Protocol de Detecció i Control del Radicalisme Islamista als Centres Penitenciaris. La Generalitat l’estava redissenyant precisament el 17 d’agost de 2017, quan Younes Abouyaaqoub va enfilar la seva furgoneta per La Rambla.

Per aquest protocol, segons les estadístiques que maneja el Síndic de Greuges, 1.500 treballadors de les presons catalanes han rebut alguna classe o xerrada d’agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos i del’Àrea d’Informació i Seguretat (AIS) de la Direcció de Serveis Penitenciaris, que informa als mossos de sospitosos o possibles confidents.

Notícies relacionades

Judici a una cèl·lula d'Estat Islàmic que captava dones per combatre a Síria

Com més població, més recursos

Però l’encàrrec de vigilar consisteix només en això, l’ordre. No hi ha incentius econòmics que avivin l’interès. “Pensar en incentius en Catalunya quan encara ens deuen dues pagues extra...”, resumeix el veterà de Barcelona.

Els funcionaris, a més, no els assisteixen traductors d’àrab. A les fonts consultades no els consta que n’hi hagi cap en nòmina de Serveis Penitenciaris. Quan un intern necessita traducció en judici o visita d’advocat, es recorre a una agència d’intèrprets barcelonina. Per a tràmits burocràtics, l’ajuden voluntaris d’ONG. Però, per a la vigilància quotidiana, els funcionaris han de tirar de presos de confiança, “ordenances”, que els ajudin a entendre de què es parla al mòdul.