El Govern exhumarà Franco aquest any i li buscarà una tomba si la família no ho fa

L’exhumació de les restes de Francisco Franco, 43 anys després de la seva mort, ja no té tornada enrere. Per "dignitat democràtica", el Govern va aprovar aquest divendres el decret llei que permetrà treure les restes del dictador del Valle de los Caídos. La fórmula consisteix en una senzilla modificació de la llei de memòria històrica, afegint un apartat al seu article 16 que assenyala que no poden estar enterrats al Valle aquells que no van morir durant la Guerra Civil, una possibilitat avançada dimecres per EL PERIÓDICO. Franco, que va morir octogenari, no compleix aquestes condicions, a diferència de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, i els més de 30.000 combatents dels dos bàndols que estan allà enterrats.

La reforma convertirà la seva tomba en il·legal. El Govern espera aixecar "abans de final d’any" la llosa de 1.500 quilos que protegeix la sepultura del dictador. I si la família de Franco no es fa càrrec de les restes, l’Executiu decidirà on seran enterrades de nou.   

"No hi pot haver ni un moment més sense respecte a totes les víctimes de la contesa. No ho fa cap país que se senti digne amb si mateix. No hi ha cap democràcia amb la que ens vulguem comparar que hagi sostingut una situació així", va dir la vicepresidenta, Carmen Calvo, principal responsable de l’aprovació d’aquesta iniciativa. Poques decisions més simbòliques prendrà Pedro Sánchez en aquesta legislatura.

La urgència

El decret llei, que basa la urgència de la decisió en la votació de maig de l’any passat en el Congrés que  instava al trasllat de les restes (no hi va haver cap vot en contra), així com en les recomanacions en aquest sentit de Nacions Unides, haurà de ser ara traslladat al Congrés. Sánchez té assegurat l’èxit d’aquesta iniciativa. Els seus socis de la moció de censura votaran gairebé tots a favor, si no tots, mentre que Ciutadans, molt crític amb la mesura, s’abstindrà. No posa en dubte ningú que hi haurà més sís que nos. 

El PP, mentrestant, encara no ha dit què votarà, si abstenció o en contra, però ja ha anunciat un recurs davant delTribunal Constitucional contra la mesura. El decret llei, segons el parer dels conservadors, no està justificat, perquè no hi ha motiusd’"extraordinària i urgent necessitat", una condició que la Constitució exigeix a aquest instrument normatiu.

Calvo va oferir una tesi diferent, acusant el PP i Ciutadans d’escudar-se a l’instrument triat (el decret) per emmascarar la seva oposició al trasllat de Franco. "Qui no vulgui veure la urgència, que no la vegi. Qui no vulgui subscriure el fons, que no el subscrigui. Totes les altres coses són voltes formals que pot ser que li serveixin a qui vulgui per parapetar-se en les seves conviccions. ¿Quan si no? No cal donar-hi més tombs", va argumentar la vicepresidenta.  

Els terminis

Segons els càlculs del Govern, l’exhumació, que per "decòrum" s’intentarà dur a terme en secret, es produirà a final d’any. A partir d’ara s’inicia un procediment molt ràpid. Divendres vinent, el Consell de Ministres aprovarà un acord que donarà un termini de 15 dies als interessats per fer al·legacions. Els nets del dictador podran aquí comunicar la destinació de les seves restes. Si es neguen a fer-se càrrec del cadàver, el Govern decidirà el lloc, assegurant una "digna sepultura" amb "àmplies condicions de seguretat", expliquen fonts de la Moncloa, perquè "no es tracta de qualsevol tomba".

Els motius del Govern per fer servir un decret llei per a l’exhumació són fonamentalment dos. D’una banda, la rapidesa que vol imprimir el procés. "Ja anem tard", va dir Calvo. Per una altra, evitar possibles accions davant dels tribunals que podrien paralitzar o revertir l’exhumació. Hi ha un precedent molt clar. A començaments de juliol, un tribunal de Pamplona va ordenar a instàncies la devolució del cadàver del general colpista José Sanjurjo, que havien sigut exhumats per l’Ajuntament de Pamplona, a la cripta on estava enterrat originalment. 

Primo de Rivera 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El decret se cenyeix a les restes del dictador. Assenyala que "només podran jeure" al Valle de los Caídos "les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra civil espanyola".  La norma no entra en la situació de Primo de Rivera, enterrat al costat de Franco, ni en la reconversió del Valle de los Caídos en un memorial de les víctimes de la guerra civil i la dictadura. Això vindrà després. El Govern ha decidit que el decret es tramiti en el Congrés pel procediment de llei, la qual cosa facultarà els grups a fer propostes. Allà s’abordaran aquestes qüestions, així com la nul·litat dels judicis de la dictadura, tot i que l’Executiu no vol anticipar quin contingut acabarà tenint la reforma. Franco, en qualsevol cas, aviat deixarà de compartir espai amb les seves víctimes.

Segueixi aquí les notícies sobre l’exhumació de Franco, en directe.