Quim Torra: A l'espera de rumb

No se n’ha amagat en cap moment, d’això: el president legítim continua sent Carles Puigdemont. I ell, que només uns quants mesos enrere no veia ni per indici la possibilitat de ser candidat, és el president “vicari”. Els 100 primers dies de mandat de Quim Torra, que es compleixen avui, han de veure’s sempre sota aquest perfil, sota aquesta premissa.

A tota hora, la prioritat ha sigut la de reclamar la restitució de Puigdemont i demostrar –amb nombrosos desplaçaments a Alemanya, primer, i a Bèlgica, després– que qui continua manant és l’expresident. La gestió governamental, la que té la seva traducció en els acords del Govern, ha sigut realment escassa. Només cinc projectes legislatius, la majoria dels quals, heretats de l’anterior legislatura.

Els discursos i plantejaments de Torra sobre educació, ocupació, salut i benestar han sigut més que genèrics. En són un bon exemple els seus dos discursos d’investidura. Les polítiques socials a penes ocupen uns minuts. Sobre el principal assoliment de l’anterior legislatura, la renda garantida de ciutadania, Torra es compromet a millorar-la. Però les entitats del tercer sector continuen esperant concrecions. Com en el cas de la llei 24/2015, contra la pobresa energètica, no desencallada malgrat que el Govern del PSOE i la Generalitat estan d’acord a treure-la del contenciós al  Tribunal Constitucional (TC) perquè es pugui aplicar en tota la seva extensió.

Les realitats, els discursos

Però si per alguna cosa s’ha destacat la gestió de Torra ha sigut per la gesticulació discursiva. D’entrada, va apostar per la restitució dels consellers cessats per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No es va fer efectiu i el Govern el componen consellers nous. Posteriorment, va decidir no compartir espais amb el Rei i fins i tot es va plantejar no assistir a la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona per no coincidir amb el Monarca. Al final, el president sí que hi va acudir, però prèviament va participar junt amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en una concentració de protesta.

Després, el Govern va afirmar que no convidaria el Rei a cap acte ni compartiria cap altre espai amb ell... fins que van tornar a coincidir en l’homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del 17-A a Barcelona. Hores més tard, com va passar a Tarragona, Torra va compensar l’acte institucional amb un discurs encès a la presó de Lledoners, en què va apel·lar a “atacar” l’Estat per tot e que va passar l’1-O.

Gestos positius després d’anar a la Moncloa

Un altre moment de basculació en el discurs i el to del cap del Govern va ser el relacionat amb l’entrevista amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a la Moncloa. Després de la reunió, de més de dues hores, va comparèixer un Torra netament optimista i constructiu, que va parlar en termes de “nova etapa” amb la voluntat de “mirar endavant” des del “reconeixement mutu”. En vista de l’enuig que aquesta actitud va provocar en l’independentisme més radical, el Govern va penjar a mitja tarda un missatge a Twitter en què Torra recordava que no renunciava “a cap fórmula” per arribar a la independència.

Notícies relacionades

Lledoners, feu independentista

L'abundant patrimoni de Quim Torra

Sigui com sigui, després de la segona reunió de nivell entre les dues institucions (la bilateral Estat-Generalitat de l’1 d’agost passat), el to i l’actitud del Govern ja van ser diferents. El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, va exhibir enuig i malestar per la falta de concreció i pel fet –més que previsible– que l’altra part no estigués disposada a abordar la qüestió de l’autodeterminació de Catalunya.

Full de ruta per concretar

En el seu entorn asseguren que Torra ha anat marcant lentament el seu propi perfil en el Palau de la Generalitat, en detalls com la interlocució directa amb Sánchez, sense cap mitjancer. Però la veritat és que 100 dies després encara s’ha de veure fins on vol arribar en aquesta legislatura, amb qui vol aprovar els pressupostos (la CUP exigeix, entre altres mesures, una pujada de l’IRPF a les rendes altes, que el PDECat rebutja) i, sobretot, quin és el seu full de ruta sobiranista. A aquesta pregunta tractarà de donar resposta el 4 de setembre amb una conferència en què potser aclareixi alguna de les seves intervencions genèriques, com la de crear “un altre 1-O”, posteriorment matisada per la seva portaveu, la consellera Elsa Artadi.